Els lletrats del Congrés fan un informe favorable a la tramitació de la llei d'amnistia

Punt final al seguiment en directe

Fa vint dies vam començar el seguiment en directe de les negociacions entre el PSOE i l'independentisme. Aquell dia s'anunciava un acord total per l'amnistia entre ERC i el PSOE (que avui sabem que tan total no era perquè els socialistes van acabar registrant la llei al Congrés en solitari). No havien passat ni dos dies i els republicans i els socialistes segellaven el pacte, que també parlava de Rodalies o de finançament. Junts encara s'hi va resistir uns dies, però la capacitat de seducció de Pedro Sánchez, que els va oferir una taula de negociació pròpia amb un verificador internacional (a més de l'amnistia) va acabar garantint-li la investidura.

Avui, amb la designació del nou consell de ministres, després de la investidura de la setmana passada, Sánchez podrà donar finalment inici a una legislatura en què la dreta li ha declarat la guerra i per a la qual compta amb una majoria fràgil al Congrés que haurà de saber cuidar. Tot plegat quan encara hi ha manifestacions al carrer, moltes d'elles amb reivindicacions feixistes, i quan els jutges ja han confirmat que no tenen cap intenció de posar les coses fàcils per acabar aplicant l'amnistia.

Deixem el directe, però no la informació. Podreu continuar fent el seguiment de tot plegat a la web de l'ARA i evidentment als quioscos. Bona nit i fins aviat!

Vox es querellarà contra els lletrats del Congrés que han avalat tramitar l'amnistia

Vox continua l'ofensiva contra la llei d'amnistia i ha anunciat una nova querella relacionada amb la iniciativa. El líder del partit d'ultradreta, Santiago Abascal, ha afirmat a X que demà presentarà una denúncia contra els lletrats del Congrés que han emès un informe favorable a tramitar la norma. Vox hi veu un delicte de prevaricació. "Tots els que col·laborin amb el cop han de saber que hauran d'assumir les conseqüències", afirma Abascal.

Junts es reunirà "els pròxims dies" amb el PSOE per abordar el referèndum i la recaptació fiscal

El PSOE i Junts van emplaçar-se a activar aquest mateix novembre la negociació amb verificació internacional que ha de donar continuïtat a l'acord per a la investidura de Pedro Sánchez. En roda de premsa aquest dilluns, el portaveu i vicepresident de Junts, Josep Rius, ha assegurat que la reunió de la taula de diàleg es produirà "en els pròxims dies". El partit de Carles Puigdemont hi voldrà negociar un referèndum i que la recaptació fiscal es faci "al 100%" des de Catalunya.

"Després de sis anys, finalment en una taula de negociació es parlarà sobre la possibilitat de celebrar un referèndum d'autodeterminació. Val la pena posar-ho en valor", ha dit Rius. Per altra banda, el portaveu ha tret ferro al fet que el català encara no sigui oficial a la Unió Europea, un compromís del PSOE amb Junts firmat a l'estiu. Tot i les recances d'alguns estats membres, ha dit, "s'ha anat avançant" en la negociació.

Bolaños contacta amb la Comissió Europea per defensar l'amnistia

Félix Bolaños, que serà ministre de Presidència i Justícia en el nou executiu, ha contactat amb els comissaris europeus de Valors i Transparència i de Justícia, Vera Jourová i Didier Reynders, per "avançar-los la posició del govern sobre l'amnistia". Fonts del seu ministeri han explicat que Bolaños s'ha ofert a "facilitar-los tota la informació que necessitin". De fet, visitarà Brussel·les la setmana que ve per reunir-s'hi.

En les converses que hi ha mantingut, Bolaños ha defensat que l'amnistia "respon a la voluntat compartida per la majoria absoluta del Congrés de normalitzar la situació institucional, política i social a Catalunya i d'obrir una nova etapa que superi la tensió dels últims anys".

El titular de Presidència ha argumentat que és una qüestió "d'àmbit intern", "impecable des d'una perspectiva constitucional" i que és "coherent amb els valors de la Unió Europea". Per això, Bolaños ha demanat a les institucions comunitàries que "respectin el debat polític i parlamentari a Espanya".

Junts evita concretar si Borràs entraria dins l'amnistia pactada amb el PSOE

"Aquí mai hem parlat de persones, sinó de fets". Així s'ha pronunciat el portaveu i vicepresident de Junts, Josep Rius, quan se li ha preguntat sobre si la presidenta del seu partit, Laura Borràs, pot acollir-se a la llei d'amnistia pactada amb el PSOE per la seva condemna per prevaricació i falsedat documental.

Rius ha defensat que la llei ha de donar cobertura a totes les persones a les quals "s'hagi encausat judicialment pel fet de ser independentistes", que és el que recull el concepte de lawfare. I ha mantingut que la llei registrada no inclou aquest terme perquè es tracta d'un concepte polític "i no jurídic". "Per això no surt a la llei, però surt al pacte", ha destacat.

A més, ha assegurat que Junts va treballar fins a darrera hora per garantir que l'amnistia arribés a tots els perseguits, fins i tot quan "algun partit" (en al·lusió a ERC) deia que ja estava tancada. Segons ha explicat Rius, Junts encara no ha abordat si presentarà alguna esmena a la proposició de llei registrada finalment en solitari pel PSOE.

Junts lamenta que Sánchez mantingui Robles i Marlaska, "bel·ligerants" amb l’independentisme

La continuïtat del ministre Fernando Grande-Marlaska a Interior i de la ministra Margarita Robles a Defensa suma nous recels entre l’independentisme. Després de les crítiques d’ERC, el portaveu i vicepresident de Junts, Josep Rius, també ha lamentat aquest dilluns que Sánchez mantingui a l'executiu dues persones "bel·ligerants" amb l’independentisme. "Ha perdut una oportunitat de canviar algunes cares mantenint dos noms vinculats a la guerra bruta", ha dit en roda de premsa. Sobre la tria de Félix Bolaños com a ministre de Presidència i Justícia, Rius ha sostingut que és una decisió "lògica" si Sánchez vol marcar perfil polític.

Rius ha mantingut que el PSC "ha perdut influència" dins el nou govern espanyol, on passa de tenir dos representats a un (Jordi Hereu, a Indústria). En aquest sentit, ha considerat "remarcable" la sortida de la fins ara ministra de Transports, Raquel Sánchez, a qui ha acusat de ser la "responsable del caos a Rodalies". Davant d'això, ha assegurat que Junts és l'única garantia que el PSOE no reprengui les seves "polítiques centralistes".

Els lletrats del Congrés no veuen problemes jurídics per tramitar la llei d'amnistia

La llei d'amnistia passarà aquest dimarts el seu primer tràmit parlamentari, un cop la mesa del Congrés, amb majoria del PSOE i Sumar, decideixi avalar-ne la tramitació, amb l'aval dels lletrats, a diferència del que va passar l'any 2021. Fonts consultades per l'ARA expliquen que l'informe jurídic que han elaborat els lletrats del Congrés no veu problemes jurídics per tramitar la llei: no detecta una inconstitucionalitat manifesta. La decisió, en tot cas, dependrà dels polítics, perquè els serveis jurídics de la cambra només tenen funció assessora.

La diferència respecte a la llei que fa dos anys va intentar tramitar l'independentisme, expliquen les fonts, és que els lletrats ara no hi veuen la intenció de camuflar-hi un indult general, expressament prohibit en la Constitució. Però el text actual és prou diferent –opinen els lletrats– perquè no hi hagi motius per descartar-lo d'entrada. A més, a l'estil del que hem vist fer reiteradament els últims anys als lletrats del Parlament de Catalunya, en aquesta ocasió els del Congrés també remarquen que l'admissió a tràmit o no de les iniciatives que ha de fer la mesa no es pot concebre com una primera instància judicial que en faci un control de constitucionalitat.

El cap dels serveis jurídics de la cambra espanyola ha canviat recentment i ara és Fernando Galindo el màxim responsable de l'assessorament als membres de la mesa.

Anàlisi | Bolaños per quadrar els jutges i menys pes per al PSC: les claus del nou executiu

"En total, a l'executiu hi haurà 10 membres de Madrid i les Castelles, tres valencians, dos catalans, dues gallegues, una andalusa, una aragonesa, una navarresa, un basc i un canari. Cap dels valencians o catalans, però, ocupa cap ministeri de rellevància política ni cap vicepresidència".

L'anàlisi del delegat de l'ARA a Madrid, David Miró: 'Bolaños per quadrar els jutges i menys pes per al PSC: les claus del nou executiu'.

Tortolero treu ferro a la poca presència del PSC al govern espanyol: "No volem estar constantment exhibint pes"

La portaveu del PSC, Èlia Tortolero, ha tret ferro al fet que el PSC hagi passat d'ostentar dos ministeris a quedar-se amb un aquesta legislatura i ha assegurat que estan "contents i satisfets" amb la configuració final del govern espanyol. "No es tracta de perdre pes [al govern]; el que no volem ni ens importa és estar constantment exhibint pes", ha insistit la portaveu, que ha remarcat que el PSC és "el primer partit de Catalunya" i que els resultats els "avalen", de manera que no els cal reivindicar-se dins l'executiu espanyol. La portaveu ha dit que "s'està intentant buscar el que no existeix" i ha afirmat que "no importen tant les persones com el projecte".

Tortolero ha celebrat que s'hagi optat per l'exalcalde de Barcelona Jordi Hereu com a nou ministre d'Indústria. La portaveu ha destacat que es tracta d'una cartera "rellevant" i ha confiat que Hereu "hi desenvolupi una gran tasca". "Això és el que ens importa: el projecte col·lectiu, les polítiques socials i els problemes reals", ha insistit. De fet, ha recordat que aquest ministeri ja havia estat en mans del PSC anteriorment, amb les figures de José Montilla, Joan Clos i Joan Majó com a extitulars d'Indústria.

La Conferència Episcopal confia que Pedro Sánchez "cusi les ferides" que han provocat "alguns pactes d'investidura"

El president de la Conferència Episcopal Espanyola i arquebisbe-cardenal de Barcelona, Joan Josep Omella, ha demanat aquest dilluns rebaixar la crispació social i ha recordat que "tots els pactes són lícits en la mesura que respectin l'ordenament jurídic". Durant el discurs inaugural de l'assemblea plenària dels bisbes espanyols a Madrid, Omella ha avisat que qualsevol acord que tracti de modificar "l'statu quo pactat per tots els espanyols a la Constitució de 1978" hauria de comptar, no només amb "el consens de totes les forces polítiques, sinó també amb el suport d'una majoria molt qualificada de la societat", ha dit.

Les paraules coincideixen amb el dia en què el president espanyol Pedro Sánchez ha comparegut per explicar qui conformarà el nou consell de ministres. De fet, Omella ha aprofitat el discurs per saludar públicament l'elecció de Pedro Sánchez: "Confio que el nou president del govern d'Espanya investit recentment treballi activament amb el conjunt de totes les forces polítiques per recuperar la cohesió social i dediqui totes les seves forces a cosir les ferides socials que han provocat alguns dels pactes recents d'investidura", ha manifestat Omella, entre els quals hi ha la llei d'amnistia.

En aquest sentit, el cardenal ha indicat que tot i que "l'immobilisme" no val per frenar qualsevol canvi, tampoc no valen "temptatives reformistes" que "fragmentin la convivència". "Assistim amb dolor a la polarització política que s'està produint al nostre país", ha afegit Omella.

ERC no descarta esmenes a la llei d’amnistia i demana coordinació a Junts

Després dels dubtes d'última hora que van obligar el PSOE a registrar la llei d’amnistia en solitari, ERC no descarta ara presentar esmenes a la proposició de llei durant la tramitació al Congrés. En roda de premsa aquest dilluns, la portaveu Raquel Sans ha assegurat que ERC continua estudiant el text amb "discreció" per garantir-ne la "seguretat jurídica". També ha demanat a Junts coordinació davant del tràmit parlamentari.

Pel que fa a la taula de negociació amb el PSOE, ha sostingut que totes dues formacions continuen mantenint reunions "setmanals". "Es fan amb discreció i compten amb un acompanyament internacional", ha afirmat Sans, que ha destacat que les trobades es faran públiques quan calgui fer algun anunci.

ERC veu més importants els acords que els ministres però qüestiona els nomenaments de Marlaska i Robles

La portaveu d’ERC, Raquel Sans, ha assegurat que el compliment dels acords per part del PSOE és més important que els noms del nou consell de ministres. Tot i així, ha alertat que no els "agrada" que Fernando Grande-Marlaska repeteixi al capdavant d'Interior. "Hi hauria d’haver algú compromès amb els drets humans, i creiem que aquest nom no té aquesta trajectòria", ha dit en roda de premsa. Tampoc no els fa el pes que Margarita Robles continuï a Defensa, segons fonts republicanes.

Per altra banda, Sans ha afirmat que és "irrellevant" que el PSC perdi pes dins del consell de ministres. "Tot el que ha servit per millorar i defensar Catalunya ha vingut de l’acord d'ERC amb el PSOE", ha afegit.

Podem denuncia la seva expulsió del govern: "Sánchez i Díaz limiten la possibilitat de canvis reals a Espanya"

Podem surt en tromba per denunciar la seva exclusió del nou govern espanyol entre el PSOE i Sumar. "Pedro Sánchez i Yolanda Díaz han fet fora Podem del govern i això és un greu error i una molt mala notícia per a Espanya", ha dit en roda de premsa el coportaveu de la formació Pablo Fernández, convençut que aquest fet "limita o escapça totalment les possibilitats de transformacions profundes o canvis reals" a l'Estat.

A parer seu, amb aquesta expulsió "guanya l'ala més conservadora" dels socialistes, que eliminen així l'existència de "ministres que diguin veritats incòmodes o pressionin el govern per l'esquerra". "Pedro Sánchez i Yolanda Díaz han fet fora Podem del govern perquè ningú incomodi de veritat el poder econòmic, judicial i mediàtic", ha dit, i perquè "ningú al consell de ministres digui que cal detenir Benjamin Netanyahu [...] per aturar el genocidi d'Israel a Palestina", ha afegit.

Fernández, amb tot, ha posat en valor el paper de Podem en l'ampliació i conquesta de drets de l'anterior legislatura i l'ha contraposat amb un nou govern que "es conforma que no governin les dretes sense anar més enllà". Al seu costat, la també coportaveu Isa Serra ha reiterat la voluntat de treballar al Congrés per "reforçar l'autonomia de Podem", que està dins del grup de Sumar, però no ha donat més detalls sobre com procediran.

El PP, sobre el nou govern: "Qui continua manant és Carles Puigdemont"

A l'espera de la compareixença d'Alberto Núñez Feijóo per valorar el nou consell de ministres, prevista a les 13 h, fonts del PP estatal denuncien que, més enllà de la composició de l'executiu "qui continua manant és Carles Puigdemont", amb qui el PSOE ha pactat l'amnistia. "Falta una baula, el senyor Puigdemont, que estarà per sobre de Pedro Sánchez", ha afegit el líder del PP a Barcelona i alcalde de Castelldefels Manu Reyes, mentre que el diputat al Congrés Nacho Martín Blanco ha titllat l’expresident de “sinistre ultranacionalista d’extrema dreta” i ha acusat Sánchez d’haver creat "un problema a Europa".

Fonts del PP estatal, de fet, identifiquen l'empoderament de Félix Bolaños, que assumirà Justícia i Presidència, com un "missatge clar a Europa i al sistema judicial, i no és precisament el de despolititzar la justícia a Espanya", afegeixen. També consideren que la continuïtat de Fernando Grande-Marlaska a Interior, qüestionat pel cas Pegasus i la tragèdia de Melilla, és una "provocació" i que l'entrada d'Óscar Puente al govern respon a la voluntat de Sánchez d'aixecar "un mur entre espanyols".

Els populars, a més, critiquen que no es redueixi "el govern més car de la història" i fins i tot retreuen al PSOE que faci fora Podem de la Moncloa: "Culpa el partit de Ione Belarra de tots els problemes del mandat anterior i menysté el partit que el va ajudar a ser president", conclouen.

Sánchez anuncia un "equip d'alt perfil polític per a una legislatura d'alt perfil polític"

"Aquest és un equip d'alt perfil polític per a una legislatura d'alt perfil polític". Així ha presentat el reelegit president del govern espanyol, Pedro Sánchez, els nous membres del consell de ministres d'aquesta legislatura que ara comença i que tindrà al davant l’ofensiva de la dreta per deslegitimar-lo arran dels pactes amb els independentistes.

En una compareixença aquest migdia des de la Moncloa, Sánchez ha anunciat els noms dels 22 membres (10 homes i 12 dones i 4 vicepresidències) de l'executiu, que barreja "renovació amb permanència i experiència amb joventut", ha dit. "El diàleg està definit. Des del nou govern en tenim més ganes que mai", ha defensat Sánchez.

Tots els detalls, en aquest enllaç.

Sánchez compareix a les 12 hores per presentar el nou Consell de Ministres

Després que s'hagin fet públics els 22 ministres del nou govern espanyol, el president, Pedro Sánchez, compareixerà a les 12 hores des de la Moncloa per fer una declaració institucional amb la qual comunicarà oficialment la composició de l'executiu.

El nou govern Sánchez: de Jordi Hereu a Indústria a Óscar Puente a Transports i Alegría de portaveu

Bon dia! Després de dies d'especulacions, Pedro Sánchez ha revelat finalment aquest dilluns qui formarà part del seu nou govern, que mantindrà 22 membres (10 homes i 12 dones) com fins ara però es dotarà d'un perfil més polític que tècnic davant l’ofensiva de la dreta per deslegitimar-lo arran dels pactes amb els independentistes. Un govern on destaca la quota catalana, representada per l'exalcalde de Barcelona Jordi Hereu i Ernest Urtasun (Sumar), que reforça el paper de Félix Bolaños i María Jesús Montero i situa Pilar Alegría com a nova portaveu.

Els detalls, en aquesta peça d'Andrea Zamorano i Marc Toro: 'El nou govern Sánchez: Jordi Hereu, ministre d'Indústria, Óscar Puente a Transports i Alegría de portaveu'.

Alerta Solidària avisa que la llei d'amnistia "dona massa marge de maniobra als jutges"

Alerta Solidària ha avisat que la llei d'amnistia "dona massa marge de maniobra als jutges" i ha reconegut que els activistes de base "no poden estar tranquils al 100%". "Hi ha aspectes ambigus i en aquesta ambigüitat hi ha el perill. La darrera interpretació la tindran els tribunals, que hauran de decidir si determinades causes entren o no entren", ha assenyalat el portaveu de l'organització de l'Esquerra independentista, Martí Majoral, en una entrevista a Nació Digital. "Hi ha manca de concreció en alguns delictes i el redactat de la llei és rocambolesc en alguns punts, fa una construcció estranya", ha continuat Majoral, que s'ha mostrat partidari de "clarificar" aquest redactat de la llei i reduir el marge d'interpretació als jutges.

En clau política, el portaveu d'Alerta Solidària ha opinat que l'amnistia "no és una victòria" de l'independentisme i ha considerat que contribueix a la desmobilització. "La llei d'amnistia imposa un relat que desincentiva, desorienta i causa més desencís en aquells independentistes que, sense deixar de ser-ho, s'ha desmobilitzat", ha reflexionat Majoral, que apunta que aquest acord amb l'Estat arriba "en un moment de debilitat" de l'independentisme. "Una debilitat autoimposada. La mobilització és el camí, però des dels governs d'ERC i Junts s'ha propiciat el contrari. Aquest autoimposar-nos deixar el carrer i pactar amb qui ens reprimeix no té sentit", ha retret el portaveu de l'organització de l'Esquerra independentista.