La investidura 2.0 de JxSí i la CUP

BarcelonaCimeres, propostes creuades, tensions internes i retrets públics. Són quatre dels ingredients de la negociació entre Junts pel Sí i la CUP que va acabar amb el pas enrere d’Artur Mas i l’arribada a la Generalitat de Carles Puigdemont, però també formen part de la recepta de les converses pels pressupostos del 2016. “Tinc exactament la mateixa sensació que aquells dies de gener”, ressalta un alt dirigent de Convergència consultat. “Sembla que no hagi passat el temps, la història s’està repetint”, manté un alt càrrec governamental. Arran del 27-S els anticapitalistes són decisius per influir en el rumb de la legislatura -president inclòs- i ara continuen sent claus per tirar endavant uns pressupostos que han esmenat a la totalitat. El còctel de coincidències és complet d’ençà que divendres les entitats sobiranistes -ANC, Òmnium i AMI- van ser citades a Palau per conèixer de primera mà l’estat de les negociacions.

Aquestes converses, en bona mesura, estan marcades per la interpretació diferent que Junts pel Sí i la CUP fan de l’acord d’estabilitat signat el 9 de gener d’enguany. Des de CDC sempre s’ha insistit que el pacte implicava aprovar els pressupostos, però els anticapitalistes no en fan la mateixa lectura. “És obvi que tenim visions diferents del món. No arribarem gaire lluny, amb ells”, reflexionava aquesta setmana un alt dirigent de CDC. “No podem viure així: no han complert cap dels acords”, mantenen a la cúpula nacionalista. A la CUP també són conscients de les diferències. “Si anem al mateix lloc, és evident que no hi anem pel mateix camí”, reflexionava aquesta setmana un diputat.

Puigdemont, fins a aquesta setmana discretament allunyat de les converses -això no vol dir, però, que d’ençà que és a Palau no hagi mantingut contacte permanent amb dirigents de la CUP-, va carregar divendres amb duresa contra els cupaires, als quals va acusar de ser “destructors” del procés sobiranista.

Des del Govern s’insisteix que la negativa de la CUP als comptes pot provocar un “replantejament” de l’acord, validat per CDC, l’esquerra alternativa i ERC, ara dins del Govern. Els republicans, com en l’anterior negociació, se situen en una buscada posició central. Membres de la cúpula convergent crítics amb el desenllaç de Mas mantenen que Oriol Junqueras “arriba a acords amb la CUP que no es comenten amb la part de CDC al Govern” i se’ls apareixen episodis de la negociació de la tardor. “Hi ha un moment en què ens adonem que les altres dues parts [ERC i CUP] tenen una visió conjunta sobre el futur de Mas”, manté un dirigent. Això fa que una pregunta recorri la direcció: “¿Va valer la pena sacrificar-lo?”

Les converses pels números també han revifat les diferències entre els sectors de la CUP. “Les discrepàncies mai han desaparegut, però en situacions límit s’evidencien del tot”, reflexionen al secretariat, dividit entre els que aposten per fer costat a JxSí -i aprovar els comptes- i els que opten per tibar al màxim la corda perquè l’executiu cedeixi -i retiri els pressupostos-. Si avui tres assemblees territorials ho demanen, la CUP es replantejarà la posició sobre l’esmena a la totalitat, ja que hi ha sectors al partit que veuen assumible la proposta del Govern.

Un llistó “altíssim”

L’estratègia, relaten en privat des de la CUP, també ha sigut posar el llistó negociador “altíssim”. Si després del 27-S van insistir que calia un candidat alternatiu a Mas, ara demanen directament uns nous comptes. “Tenim la clau i hem de maximitzar objectius si volem que les bases assumeixin el que ens proposa JxSí”, sostenen a la CUP. El cert és que a la formació han detectat que bona part de la militància, molt desgastada de les “pressions” polítiques i mediàtiques durant les converses per la investidura, ha extremat posicions i ara és més contrària a l’acord amb CDC i ERC. Aquesta setmana serà clau per comprovar si la pantalla dels pressupostos té un final similar a les negociacions per a la investidura.