I ara què? Els 4 escenaris per a la investidura

Escenari 1

La CUP cedeix i facilita la investidura de Mas

A Junts pel Sí, primera força amb 62 diputats, li calen almenys 64 vots per investir president en segona volta –en primera volta li caldria majoria absoluta de 68 diputats–, un més que els 63 vots que sumen Ciutadans, PSC, Catalunya Sí que es Pot i el PP. Només que la CUP cedís dos dels seus 10 vots i la resta s'abstinguessin, Artur Mas ja podria ser investit president. És un escenari que evoca la situació que es va donar a Euskadi el 2001, quan Euskal Herrialdeetako Alderdi Komunista (Partit Comunista de les Terres Basques), la marca amb què va concórrer als comicis l'esquerra abertzale després de la il·legalització, va cedir dos dels seus nou vots per a la investidura de Juan José Ibarretxe. La imputació de Mas pel 9-N i la mobilització anunciada per l'ANC i Òmnium per "donar la resposta adient" afegeix pressió a la CUP.

Escenari 2

Junts pel Sí proposa un candidat alternatiu

Junts pel Sí també podria optar per forçar que Artur Mas es retirés de la cursa per la presidència i proposar un candidat alternatiu de consens amb la CUP. Els cupaires no amaguen la seva predilecció per Raül Romeva, cap de llista de Junts pel Sí, provinent de l'esquerra alternativa. En aquest escenari, comptant amb els vots favorables de tots els diputats de Junts pel Sí i la CUP, la investidura passaria la prova sense inconvenients i en primera volta, amb 72 vots afirmatius –la majoria absoluta se situa en 68–, davant 63 de contraris. Junts pel Sí, però, ja ha deixat clar que tanca files amb Mas.

Escenari 3

Noves eleccions en tombar l'any

Segons l'Estatut, dins el termini de 20 dies hàbils des de les eleccions s'ha de constituir el nou Parlament. El límit és el 26 d'octubre. Després del ple de constitució s'obre un període de 10 dies hàbils per a la convocatòria del primer debat d'investidura. La data límit és, precisament, el 9 de novembre, un any després del procés participatiu. Si cap candidat proposat obtingués en primera votació la majoria absoluta, dos dies després s'hauria de convocar el segon debat. Llavors ja n'hi hauria prou amb la majoria simple. A partir d'aquest moment, Mas tindria dos mesos per intentar convèncer la CUP. En el cas que la CUP mantingués inalterable el veto a Artur Mas i Junts pel Sí no volgués proposar un candidat alternatiu, transcorreguts dos mesos des de la celebració del primer debat d'investidura, el Parlament quedaria dissolt automàticament i s'haurien de convocar eleccions de nou, i s'haurien de celebrar entre 40 i 60 dies després de la signatura de la convocatòria per part del president en funcions. En aquest cas, els comicis es podrien convocar com a molt el 9 de gener.

Escenari 4

Canvi de rumb

Encara hi ha un últim escenari que, per remot que sigui, no deixa de ser una possibilitat. Es tractaria que fos algun partit diferent a la CUP, com pot ser el PSC –ahir Pedro Sánchez advertia dels riscos, diu, que un partit antisistema tingui la clau de la governabilitat a Catalunya–, que facilités la investidura d'Artur Mas. La confrontació del full de ruta nacional, però, fa altament improbable aquesta possibilitat, més encara tenint en compte la proximitat d'eleccions generals.