La investidura de Sánchez divideix l’independentisme
Torra aposta obertament pel ‘no’ al líder del PSOE, mentre que ERC es desmarca del posicionament
Barcelona / MadridLa investidura de la setmana que ve de Pedro Sánchez està en l’aire per la falta d’acord amb Podem, però també pel sentit del vot dels partits independentistes. JxCat i ERC encara no han pres una decisió sobre quin serà el seu posicionament -discuteixen entre abstenir-se o rebutjar el líder del PSOE-, però ara per ara els dos socis a la Generalitat no comparteixen una estratègia comuna. Les diferències es van fer ahir evidents quan el president de la Generalitat, Quim Torra, va abanderar el no a Pedro Sánchez en una carta pública a La Vanguardia. El vicepresident, Pere Aragonès, se’n va desmarcar precisant que no era una posició conjunta del Govern i asseverant que ERC parla per ella mateixa a través del seu grup parlamentari a Madrid. “Respon a debats interns de JxCat”, va dir ahir el dirigent republicà sobre la missiva.
Segons fonts de JxCat, Torra ha volgut fer aquesta carta a títol personal, com a president, assumint així la discrepància amb altres dirigents del seu espai, com els mateixos diputats empresonats de JxCat Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, que advoquen per l’abstenció. També l’expresident Artur Mas ha fet explícita la seva opinió en les últimes setmanes i ha defensat que es faciliti un govern d’esquerres per evitar una repetició electoral que pugui reforçar el PSOE o portar la triple dreta a la Moncloa.
El posicionament del president va arribar just l’endemà que la portaveu del Govern, Meritxell Budó, declinés mullar-se sobre la investidura i ho deixés en mans de les formacions polítiques. Com a executiu, va considerar que només havien d’urgir Sánchez a formar ràpidament govern per poder dialogar amb la Generalitat. El president, però, ha volgut fer pública la seva opinió: si el PSOE no accepta parlar de l’“autodeterminació”, l’independentisme no pot tornar a facilitar-li la investidura, tal com ja va fer en la moció de censura contra Mariano Rajoy. “Si vostè continua transitant per aquest espai que encalla, enfanga i criminalitza la voluntat política i democràtica dels catalans, no té cap sentit donar-li un cop més el suport per renovar la presidència i, per tant, la meva posició és votar no a la seva investidura la setmana que ve”, expressava Torra en la missiva.
De fet, no és el primer cop que el cap de l’executiu -que no té carnet de partit- s’avança en el debat intern de les formacions, també de la seva, JxCat. Mesos abans que es presentessin els pressupostos espanyols, Torra va llançar un ultimàtum des del Parlament per avisar Pedro Sánchez, arribat a la Moncloa gràcies als vots de Podem i els independentistes, que faria caure el seu govern si en dos mesos no acceptava parlar de l’autodeterminació. L’avís va agafar per sorpresa els socis de govern d’Esquerra, que es van desmarcar dels terminis.
Ara el president té el suport de part dels independents de JxCat que s’han situat a la seva òrbita des de l’inici de la legislatura i que, tal com va avançar l’ARA, s’han agrupat per fer pressió pel no a Sánchez i per retornar a les “essències de JxCat”, revertint, també, el pacte amb el PSC a la Diputació de Barcelona. Entre ells hi ha la cara visible de JxCat a Madrid, Laura Borràs, que, juntament amb els diputats Míriam Nogueras i Jaume Alonso-Cuevillas, defensa el veto als socialistes. Ahir Borràs va insistir que “en aquests moments no es donen les circumstàncies per poder donar un vot positiu a Sánchez, ni tan sols per abstenir-se”.
Sense estratègia comuna
L’últim acord de JxCat amb el PSC a la Diputació ha posat en alerta Torra i el seu cercle més pròxim, ja que, malgrat oposar-s’hi, no van acabar imposant-se als dirigents del PDECat -David Bonvehí, Marc Castells i Ferran Bel- partidaris de mantenir-lo. Aquesta pugna ara es repeteix en el debat d’investidura i es lliurarà en les pròximes hores. Està previst que el grup parlamentari de JxCat a Madrid abordi la qüestió a la presó de Lledoners i, després, en parli amb tota la direcció de la formació. En aquest sentit, tindrà un pes determinant el que pensi l’expresident Carles Puigdemont, que, segons diverses fonts consultades, es decanta per votar no a Pedro Sánchez.
Esquerra, per la seva banda, no preveu la possibilitat de votar a favor de la investidura, malgrat que el portaveu del partit al Congrés, Gabriel Rufián, no ha tancat aquesta porta. Dimarts, després de la reunió amb la portaveu socialista Adriana Lastra, no va descartar-ho, però ahir va rebaixar expectatives i va afirmar que era una “opció remota”. Malgrat les paraules de Rufián, fonts republicanes insisteixen que la decisió està entre el no i l’abstenció i que el sí no és una possibilitat.
Malgrat que tant Esquerra com els postconvergents debaten entre les mateixes opcions, no ho fan de manera coordinada. És a dir, ara per ara no està previst que consensuïn una estratègia compartida a Madrid, sinó que cada partit prendrà la decisió en els seus òrgans interns. Tampoc va passar amb el veto als pressupostos, malgrat que tant ERC com el PDECat van presentar, en aquell moment, esmena a la totalitat i van acabar tombant els comptes del PSOE. Un cop més, doncs, en un debat polític decisiu JxCat i ERC avancen dividides malgrat compartir govern a la Generalitat. A l’espera del que decideixi Podem, la investidura de Sánchez està, de moment, condemnada al fracàs.
