Inversions per a tothom: la gira de Foment per Espanya

Madrid / ValènciaCafè per a tothom versió infraestructures. Després del que es coneix irònicament com la pluja de milions promesos per Mariano Rajoy a Catalunya i d’uns pressupostos que preveuen menys inversió de Foment a totes les autonomies menys a les Canàries, el ministre del ram, Íñigo de la Serna, ha iniciat una gira per diverses comunitats i s’ha reunit amb d’altres per frenar les crítiques -arribades també de comunitats governades pel PP- i deixar clar que hi haurà inversions per a tothom.

Més enllà de la seva visita a Catalunya per assegurar que la falta de traducció de les promeses de Rajoy als pressupostos es pal·liarà en els pròxims anys, De la Serna ha estat en comunitats especialment crítiques. En una setmana amb poca activitat política, entre les agendes del govern espanyol hi destacava la d’aquest ministre, que dimarts va ser a Galícia, i dimecres, a València. La comunitat d’on és originari el president Mariano Rajoy -i feu popular gairebé inqüestionable- fa vuit anys que espera l’AVE a Madrid. Amb Manuel Fraga al govern regional i José Maria Aznar a l’Estat, van començar unes obres als afores de Santiago de Compostel·la que el 2009 havien de convertir-se en la connexió definitiva entre Galícia i Madrid per mitjà de l’alta velocitat. Però encara no s’ha produït. La data s’ha anat endarrerint des del 2009 fins gairebé al 2020. El mateix president de la Xunta, el popular Alberto Núñez Feijéo, havia promès en campanya electoral que la data per a l’arribada de l’AVE el 2018 era “irrenunciable”.

Per això De la Serna va viatjar a Galícia, per supervisar les obres que, després de l’últim endarreriment dels compromisos, han d’haver unit Ourense amb la Meseta a finals del 2019. De fet, a Galícia De la Serna no només hi va prometre milions, sinó també una visita trimestral que garanteixi que aquesta vegada sí que es compliran els terminis.

Però si, malgrat els retards, a Galícia De la Serna trepitjava territori amic, l’endemà va arribar al País Valencià, on la Generalitat de Ximo Puig no havia amagat la seva indignació pel tracte rebut als comptes. Mentre que Puig reclama rebre un percentatge d’inversions corresponent al seu pes poblacional, De la Serna va insistir que els pressupostos s’han d’elaborar “amb criteris de cohesió social i vertebració del territori” i va defensar que una execució d’infraestructures per quotes “generaria desigualtat”. “Les autonomies amb pocs habitants o amb un PIB més baix també necessiten infraestructures”, va subratllar el ministre.

El detonant català

Aquestes dues visites, a més, van arribar després que el secretari d’estat d’Infraestructures, Julio Gómez-Pomar, es reunís el 6 d’abril amb representants de les Illes Balears i que el mateix De la Serna es trobés el dia 5 amb l’alcalde de Burgos, amb qui va comprometre’s a tornar a estudiar la reobertura del tren directe amb la capital espanyola.

Entre aquestes quatre trobades, dilluns passat el ministre de Foment va ser al Centre Cultural Blanquerna de Madrid, a la taula de negociacions pel corredor mediterrani, amb representants de l’empresariat català i els consellers de Territori i d’Empresa de la Generalitat. A la reunió va reafirmar el seu compromís d’executar tot el que hi ha pressupostat a Catalunya. Aquesta promesa ja havia sigut abans detonant de comentaris com el de la presidenta popular de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, que va demanar a Rajoy que recordés les “modestes” demandes de Madrid, o el del president de Castella i Lleó, també del PP, Juan Vicente Herrera, que va reclamar “equitat”.

Rajoy ja havia hagut de sortir del pas prometent inversions per a tots just després d’anunciar els 4.200 milions per a Catalunya fins al 2019: “El govern posarà en marxa infraestructures al conjunt d’Espanya”, va dir. Però és De la Serna qui està fent les Espanyes per demostrar que en la legislatura del diàleg l’Estat no donarà privilegis a Catalunya.