Intervenció total de les finances catalanes
Hisenda pagarà els serveis bàsics i demana als bancs que denunciïn si hi ha moviments per a l’1-O
MadridPer terra, mar i aire o, dit d’una altra manera: ni nòmines, ni crèdit ni endeutament. L’Estat va anunciar ahir la intervenció absoluta de la caixa de la Generalitat un dia després que el vicepresident català, Oriol Junqueras, li fes saber per correspondència que ja no li certificaria més en què es gasta o es deixa de gastar els diners del Govern. La reacció: prendre a la Generalitat la capacitat de pagar els seus serveis bàsics, impedir-li demanar cap crèdit o pagar-ne de pendents i controlar en tot moment el que li queda per pagar dels pressupostos. Així ho explicava ahir el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, després de reunir-se amb la resta dels membres del govern de Rajoy i fent servir el que va batejar com un “nou sistema de control de pagaments”, esforçant-se en tot moment per no fer servir el mot intervenció.
Però, vistes les mesures anunciades, la Generalitat no en té prou ni amb la paraula intervenció. “El que fa Montoro és activar per la porta del darrere l’article 155 de la Constitució”, deia ahir el secretari econòmic de l’executiu, Pere Aragonès. “És veritat que aquestes mesures afecten l’autonomia financera de la Generalitat”, admet el mateix comunicat del ministeri d’Hisenda en què es detallen i, sobretot, es justifiquen. Poques línies més avall, però, Hisenda nega que es tracti d’un “control polític” a la Generalitat i, encara menys, que en suspengui les competències.
¿Com s’explica que uns argumentin que no hi ha suspensió de competències i els altres que s’està aplicant l’article 155? Perquè aquest nou sistema de control permet que la Generalitat continuï decidint en què vol gastar els diners -sempre que se certifiqui que no és per al referèndum- amb la diferència que no serà ella qui pagui. Dit d’una altra manera, l’Estat deixarà d’enviar les transferències periòdiques per pagar els serveis bàsics com la sanitat, l’educació i els serveis socials -aquest mes només n’ha transferit una part- i serà ell mateix qui faci els pagaments. ¿I com sabrà què o a qui ha de pagar? Doncs el Govern haurà de certificar a través de la Intervenció General de Catalunya tots els pagaments que ha de fer per acreditar que “ni un euro” va al referèndum. Per tant, la competència de gestionar els serveis bàsics hi continua sent, però d’una manera gairebé virtual i sempre certificada.
Per posar magnitud a la mesura, són uns 1.400 milions d’euros mensuals els que l’Estat deixarà de transferir a Catalunya per compte del sistema de finançament, és a dir, dels impostos com l’IVA o l’IRPF que estan centralitzats. Però Catalunya compta amb tributs propis que l’Estat no recapta. Són uns 250 milions mensuals que Montoro també es vol assegurar de controlar.
Per fer-ho, ha obert diverses vies. D’una banda, donar al president Carles Puigdemont dos dies perquè congeli la resta de partides que no siguin serveis bàsics i que tingui pressupostades o pendents de pagar. Ho ha de fer en forma d’acord de no disponibilitat i, si en 48 hores no hi ha accedit, Montoro tindrà l’excusa per aplicar el 155 tal com preveu la llei d’estabilitat pressupostària. A més, totes les factures a proveïdors de serveis públics s’hauran de consultar i presentar a un punt electrònic de l’administració general de l’Estat. I encara li queden fronts oberts. Com que les entitats bancàries són la frontissa entre la Generalitat i el contribuent per recaptar els impostos propis, Montoro ja ha avisat els bancs perquè “no col·laborin en activitats il·legals” i que, si detecten qualsevol “irregularitat”, ho notifiquin a la fiscalia. Finalment, si Catalunya volgués dur a terme qualsevol operació d’endeutament públic (que ara ja no pot fer), hauria de demanar permís al consell de ministres i no només a Hisenda com fins ara.
La interventora, en el punt de mira
A tot això, però, Montoro no les té totes per garantir que fins ara Junqueras ha dit la veritat en les certificacions. “A aquestes altures ja no m’atreveixo a dir res”, va afirmar ahir. La interventora que signava les cartes de la Generalitat a Hisenda és Rosa Vidal, que dimecres va fer saber a l’Estat que ja no podia certificar més aquestes despeses perquè la Generalitat no hi accedia. Davant aquesta negativa, ahir Montoro va demanar a la fiscalia que obri diligències contra ella. Si el ministeri fiscal accedís a la petició del ministre, seria la primera funcionària de l’administració catalana investigada judicialment.
L’exigència que Junqueras retés comptes amb Montoro es va anunciar el 21 de juliol, una decisió que va acatar el conseller d’Economia però que va recórrer al Tribunal Suprem. Ahir l’òrgan judicial va rebutjar anul·lar la suspensió cautelar sol·licitada pel Govern, al·legant que aquesta mesura només es pren si hi ha un “prejudici irreparable” durant el període d’espera fins a la sentència final, i considera que no és el cas. A més, la sala del contenciós del Suprem subratlla que els arguments de la Generalitat eren de caràcter polític i que no correspon al tribunal entrar en el fons de la decisió de Montoro.
Qui assegura que les seves mesures no són de control polític és Montoro, que ahir va repetir diverses vegades que l’objectiu de tot plegat és “garantir els serveis públics a Catalunya”.
