La mesa del Parlament decideix interposar una querella contra Llarena malgrat el rebuig de l'oposició

BarcelonaLa mesa del Parlament ha decidit aquest divendres, en reunió extraordinària, interposar una querella contra Pablo Llarena i, si cal, fer-la extensiva a la sala del Tribunal Suprem si confirma totes les decisions del jutge que instrueix la causa del Procés sobre els drets polítics dels diputats de la cambra. Tal com van anunciar ja ahir els partits independentistes, és la resposta política que volen donar al magistrat de Tribunal Suprem que ahir va tornar a vetar la investidura del diputat de JxCat Jordi Sànchez, negant-li la llibertat o qualsevol altra mesura —com el permís penitenciari o la videoconferència— per poder defensar el seu programa a l'hemicicle. Llarena també va empresonar Jordi Turull el 23 de març, després de sotmetre's a la primera volta del debat d'investidura.

JxCat i ERC han fet valdre la seva majoria a la mesa, ja que Ciutadans i el PSC han rebutjat que el Parlament com a institució interposi la demanda.

La portaveu de Catalunya en Comú - Podem, Elisenda Alamany, ha explicat que el seu grup dona suport a la querella del Parlament. "Qualsevol acció, però, ha de ser robusta i ferma, perquè tingui un recorregut efectiu", ha advertit Alamany, per això, ha explicat que el seu grup ha demanat que el Parlament s'assessori a través d'un expert penal. La portaveu dels comuns al Parlament ha assegurat que no és contradictòria la seva posició amb el seu suport a la manifestació de diumenge que pretén denunciar, entre d'altres, la judicialització de la política. "Una cosa és plantar-nos davant de possibles vulneracions de drets polítics i l'altra la reivindicació que no hem deixat de fer mai, que és fer política", ha defensat Alamany. "Els jutges han de fer justícia, la ciutadania mobilitzar-se i els polítics fer política", ha sentenciat la diputada dels comuns.

El paper dels lletrats

En la reunió de la mesa de la cambra, fonts parlamentàries han explicat que els lletrats han manifestat dubtes sobre la viabilitat de la demanda, ja que la prevaricació és un delicte difícil de demostrar en el procediment. Tanmateix, com a encàrrec de la mesa, estudiaran la interposició de la querella i, a diferència d'altres ocasions, no ho externalitzaran a un penalista. Seran els serveis jurídics del Parlament els que presentaran la demanda. Una via que ha defensat la majoria de la mesa també per evitar més crítiques de l'oposició, ja que no hi haurà una despesa extraordinària de la cambra per preparar la querella. Fonts de Ciutadans, però, mantenen que d'aquesta manera també s'utilitzen recursos públics.

Segons fonts parlamentàries, els lletrats han recomanat que sigui Sànchez o els diputats que se sentin afectats els que presentin la querella però finalment la majoria de la mesa ha optat perquè sigui el mateix Parlament. També han plantejat que es presenti una queixa davant el Consell General del Poder Judicial. Alhora, han recordat que el dret penal ha de ser la darrera 'ratio' i que la cambra és una institució "plural".

Els retrets de l'oposició

Fonts de Ciutadans han criticat a la sortida de la reunió de la mesa la decisió de la majoria. Consideren que s'utilitzen "recursos públics" per defensar un "interès privat" i que es podria estar incorrent en un "delicte per malversació". Tanmateix, no han aclarit si prendrien cap iniciativa sobre aquesta qüestió. "Hi ha diputats d'aquesta cambra que no sentim vulnerats els nostres drets", han assegurat, en al·lusió al veto del jutge Llarena a la candidatura de Jordi Sànchez.

En roda de premsa, però, la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, ha evitat concretar si presentaran una querella per un delicte de malversació. Primer de tot, ha dit, presentaran una petició de reconsideració a la mesa, i si no l'accepten, demanaran "fins a l'últim document i detall que s'utilitzi del Parlament per presentar una querella política". "Espero que no es gastin diners del Parlament per presentar una querella política", ha dit Arrimadas. La líder del partit taronja ha tornat a carregar contra Roger Torrent. "Ara vol pressionar Llarena amb recursos del Parlament i això és molt greu, tan greu que els lletrats també han deixat clar que no estaven d'acord d'interposar aquesta querella", ha remarcat Arrimadas, que també ha criticat "l'ús partidista del Parlament, com si fos un gabinet d'advocats de Sànchez o Puigdemont".

Per la seva banda, el diputat del PP Alejandro Fernández ha lamentat avui que "les forces separatistes han imposat el seu criteri per presentar una querella contra el jutge Pablo Llarena que no té cap tipus de viabilitat i en contra de nou del criteri dels lletrats del Parlament". "L'acció penal ha de ser l'últim pas i no el primer, han suggerit els lletrats, que també han avisat que no són especialistes en dret penal, però aquesta petició ha sigut rebutjada. Els lletrats també han deduït que el bé jurídic a protegir no és el Parlament en el seu conjunt, sinó uns diputats i un grup polític", ha afegit Fernández, que ha instat Junts per Catalunya a presentar en solitari la querella perquè si no es produirà "una malversació de fons públics". "El senyor Torrent torna a imitar el pitjor de l'etapa Forcadell posant el Parlament al servei de la meitat de la cambra", ha denunciat el diputat, que ha avisat que estudiaran si és un delicte de malversació abans de presentar denúncia.

La portaveu del PSC, Eva Granados, també ha criticat la querella que el Parlament preveu interposar contra el jutge Llarena. "Hi estem en contra i així ho hem manifestat a la mesa", ha dit Granados, que també ha denunciat "l'enfrontament institucional" que, asseguren, generarà aquesta querella. "Denunciem, a més, la utilització del Parlament com una arma llancívola i amb finalitat partidistes", ha explicat Granados. Amb tot, la portaveu socialista creu que el Parlament no estaria cometent un delicte de malversació, tal com apunta Ciutadans, perquè "no es presentaran recursos extraordinaris, sinó que els recursos que es podran interposar són propis d'un Parlament".