Un estudi d'experts en dret internacional conclou que no hi ha cap llei que prohibeixi la independència de Catalunya
Els acadèmics diuen que la repressió de l'Estat per l'1-O augmenta la "legitimitat" del referèndum
Barcelona"Després d'haver revisat la pràctica recent i les sentències sobre Kosovo, podem dir i afirmar clarament i amb rotunditat que no existeix cap mena de prohibició en el dret internacional per a una declaració d’independència de Catalunya". Aquesta és la conclusió principal d'un estudi sobre l'autodeterminació de Catalunya encarregat per ERC i elaborat per un grup d'experts en dret internacional.
El professor de la universitat de Cambridge Marc Weller, que ha liderat l'estudi, ha afirmat aquest dimecres en roda de premsa que Catalunya "clarament podria satisfer tots els requisits per ser un estat", sempre que l'expressió de la voluntat popular quedés recollida, preferiblement, en un referèndum i la declaració d'independència fos promulgada pels membres del Govern escollit democràticament. Posteriorment, ha afegit, l'executiu "hauria de demostrar que exerceix el control sobre el territori i la població i que exerceix les seves funcions governamentals", així com estar disposat a negociar amb el govern central.
"El fet que no estigui prohibit, no vol dir que el dret internacional estableixi de manera positiva que Catalunya tingui aquest dret", ha reconegut Weller, però ha matisat que "hi ha altres tipus d'autodeterminació que es podrien invocar" en el cas català. "Hi ha un nou abordatge del dret a l'autodeterminació, que és el principi democràtic. En aquest cas, que el govern espanyol hauria de respondre genuïnament davant d'una reclamació d'autodeterminació per part del poble català, tal i com va passar al Canadà en relació amb el Quebec".
Weller ha assegurat, en tot cas, que el govern espanyol "no té cap mena de dret legal de suprimir o inhibir l'expressió de la voluntat popular quan és l’autodeterminació, almenys des del punt de vista de dret internacional". En aquest sentit, si bé ha afirmat que si l'Estat atura la celebració del referèndum es poden trobar altres vies per expressar la voluntat dels catalans –com serien unes eleccions plebiscitàries o, en un última instància, manifestacions al carrer–, també ha subratllat que la repressió o prohibició de l'1-O "només farà que augmentar-ne la legitimitat". De fet, segons el professor emèrit de dret internacional de la Universitat de Princeton Richard Falk, "fins ara Catalunya sembla que està guanyant de manera decisiva batalla per la legitimitat".
Falk ha argumentat que Catalunya ha actuat seguint els valors d'una "societat democràtica", ha evitat qualsevol tipus de violència i ha buscat en tot moment la "negociació i el pacte", i ha afegit: "Això contrasta amb l'actitud cada vegada més gran de l'Estat de basar la seva acció en la repressió, la coacció i a voler esperonar o provocar algun tipus de violència". "Catalunya ha demostrat un comportament impecable, absolutament raonable a cada pas del Procés, mentre que el govern espanyol està augmentant l'ús de mètodes no raonables per desencoratjar o castigar la part catalana", ha insistit, i ha deixat clar que, passi el que passi l'1-O, "serà un punt d’inflexió i un moment cabdal en la lluita per la legitimitat".
Recordant que la "prohibició d’atemptar contra la integritat d’un estat s'aplica a altres estats i no a part d’un estat", Weller ha deixat molt clar que per molt que l'Estat digui que la Constitució no permet fer una declaració unilateral d'independència, l'essència mateixa d'una DUI és que "una unitat surt de la unitat anterior per no regir-se pel seu sistema de dret", motiu pel qual ha remarcat que "la qüestió de si una DUI és legal o no haurà de ser vista no en el marc referencial de la Constitució d’un estat, sinó en el marc de la llei internacional". I aquest últim, ha reiterat, no ho prohibeix.
El reconeixement internacional, un camí "difícil i llarg"
Malgrat que la llei internacional no sigui un mur per al dret a l'autodeterminació, John Dugard, professor sud-africà de dret internacional, ha advertit als catalans que "altres estats no acceptaran fàcilment la independència de Catalunya". "Per ser estat independent de ple dret, cal ser acceptat pels altres estats i que aquests et facin membre de la comunitat internacional i, per tant, puguis formar part o afiliar-te a organitzacions internacionals com la UE o l’ONU", ha reflexionat, i ha deixat clar que aquest procés de reconeixement seria "difícil i llarg per al poble català [...]. Caldrà temps i molta paciència", ha conclòs. A la presentació de les principals conclusions de l'informe també hi havia Ana Stanic, advocada i especialista en dret comunitari i acords internacionals entre estats.
