El ministeri de l'Interior vincula l'independentisme amb "l'extremisme excloent" i veu "idoni" infiltrar-hi agents

BarcelonaDesprés que sortissin a la llum diversos intents d'infiltració de la Policia Nacional en organitzacions juvenils independentistes, el ministeri de l'Interior no només no nega aquestes operacions, sinó que les justifica i les qualifica de "legítimes, idònies i oportunes". Així ho precisa el ministeri liderat per Fernando Grande-Marlaska en resposta a un contenciós administratiu presentat per Òmnium davant l'Audiència Nacional que l'entitat ha difós en un comunicat. Els antecedents són la infiltració d'un policia durant dos anys a l'esquerra independentista i al moviment per l'habitatge i l'intent de reclutament d'un informador a Jovent Republicà, explicat per aquest diari. Ara Interior defensa aquestes actuacions dient que a Catalunya "s'han succeït situacions que, de manera il·lícita, pretenen subvertir l'ordre constitucional i legitimen l'actuació dels serveis d'informació i d'intel·ligència". De fet, el ministeri vincula l'independentisme amb "l'extremisme identitari, excloent i violent" i cita els diversos acords del consell de ministres per fer front al terrorisme per emparar la infiltració d'agents en entitats juvenils. Mentre que el ministre Fernando Grande-Marlaska aquest dilluns ha tret pit de l'actuació de l'Estat, el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha denunciat que "hi ha una estratègia per vincular independentisme i terrorisme".

En un escrit que data del 10 d'agost d'aquest any, Interior argumenta que les infiltracions són necessàries perquè "la prevenció davant de la comissió de possibles fets delictius té una activitat duradora en el temps, per la qual cosa la seva traçabilitat policial requereix un esforç d'obtenció d'informació constant i sostingut en l'àmbit de la intel·ligència, que no sempre pot ser emprès per tècniques d'investigació tradicionals". Per al ministeri del govern espanyol, l'estratègia d'aquests sectors de l'independentisme s'ha basat en "cridar a participar en accions manifestament il·legals" i a "realitzar actes de sabotatge contra instal·lacions públiques", accions que "posen en risc els béns jurídics recollits a la Constitució". Per això, Interior considera justificat que la policia faci servir les tècniques operatives previstes a l'Estratègia Nacional Contra el Terrorisme i a l’Estratègia de Seguretat Nacional. Concretament, l'escrit cita el capítol 2 d'aquesta estratègia per situar l'independentisme entre "els extremismes excloents que poden derivar en violència".

Infiltrar agents, una missió complicada

Les operacions de la Policia Nacional se centren en "el món associatiu independentista", una "àmplia gamma" d'entitats que "en alguns casos realitzen accions de tipus radical-violent". De fet, en aquest escrit dirigit a l'Audiència Nacional en resposta al contenciós que ha obert Òmnium, el ministeri de l'Interior admet la dificultat de controlar aquestes associacions. Primer, perquè hi ha una "multimilitància" –"la pertinença a diferents associacions del teixit independentista català amb un perfil més neutral"– i també perquè, segons el ministeri, les persones que hi militen prenen "importants mesures de seguretat": "Es presenten en públic amb un pseudònim que emmascara la seva identitat o distorsionen la seva imatge a les xarxes socials".

Amb tot, Interior recalca que aquestes operacions s'emmarquen dins de la "legalitat vigent" –la de la lluita contra el terrorisme– i que en cap cas l'objectiu de les infiltracions és investigar la mateixa organització. El que es vol és "acostar-se a individus que poden ser d'interès per a la investigació de delictes greus o per a la preservació de l'ordre i la seguretat pública". Fins i tot, el ministeri explica com es generen les identitats encobertes dels seus agents infiltrats. La finalitat és crear "identitats suposades" per protegir la pròpia de l'agent i per no "ser detectats en una simple comprovació pública de les seves dades personals". En aquest sentit, aclareix que no se'ls dona una documentació falsa, sinó una de "suposada" que queda registrada als arxius del ministeri i que no habilita l'agent, per exemple, a tenir carnet de conduir si en la seva vida real no se l'ha tret.

L'independentisme, indignat

Aquesta admissió i justificació de fets per part de l'Estat ha provocat una resposta indignada de l'independentisme. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha afirmat que l'escrit d'Interior representa una informació "rellevant i d'extrema gravetat". "Els recursos públics s'han de posar en un altre lloc d'allò que sona a persecució política", ha criticat. També la portaveu al Congrés pel Jovent Republicà, Marta Rosique, ha denunciat que l'Estat està duent a terme una "persecució política" contra els joves: "Perquè som essencials per a la mobilització i perquè volen aturar l'independentisme d'arrel". "Això només demostra la por que ens tenen. Respondrem amb més organització", ha respost, en aquesta línia, la portaveu de les joventuts d'ERC, Kènia Domènech.

També el president d'Òmnium, Xavier Antich, ha denunciat una "clara vulneració" dels drets fonamentals i veu l'Estat actuant amb "total impunitat" i "al marge de la llei" per reprimir el moviment independentista. "Contra l'estratègia de la por, més lluita, més organització i més mobilització", ha afirmat. En aquest sentit, Antich ha explicat que, "si cal", portaran les infiltracions a l'independentisme al Tribunal Europeu de Drets Humans. 

Davant d'aquestes acusacions, el ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha defensat "l'estricte sotmetiment a la llei" de les forces de seguretat i ha manifestat la seva "total oposició" a les crítiques expressades per l'independentisme: "Les funcions dels cossos de seguretat són garantir la seguretat i el lliure exercici dels drets i de les llibertats i les forces de seguretat procedeixen en aquests termes i amb estricte sotmetiment a l'ordenament jurídic", ha defensat. D'altra banda, el líder del PSC, Salvador Illa, s'ha limitat a dir que les infiltracions d'agents policials a entitats independentistes estan "sent objecte d'una investigació judicial que gaudeix de totes les garanties" i ha reiterat que "Espanya és una democràcia consolidada".