CAS GÜRTEL

El ministeri de l'Interior intimida els policies que investiguen el PP

Afers interns interroga agents d’amagat del jutge per la filtració de l’informe dels regals de Gürtel a Ana Mato

Pedro águeda
02/04/2014
4 min

MadridLa investigació del finançament irregular del Partit Popular durant dues dècades, que va aflorar amb els papers de Bárcenas, viu un moment crucial. Els policies de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) elaboren un informe, a petició del jutge Pablo Ruz, en què creuen les dades confiscades a l’arquitecte que va reformar l’edifici del carrer Génova de Madrid amb les que van obtenir de l’escorcoll al desembre de la seu nacional del PP. Fonts implicades en el cas creuen que aquesta pota de la investigació permetrà acreditar sense fissures l’existència d’una caixa B que es nodria amb donacions irregulars d’empresaris.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

En aquesta conjuntura, a les portes de la campanya electoral per a les eleccions europees, les condicions en què els investigadors fan la seva feina s’han deteriorat. Al mes de febrer, quan els policies de la UDEF ja preparaven l’informe per al jutge Ruz, van ser citats a declarar en secret per la unitat d’afers interns. El motiu: la publicació d’uns altres informes sobre el cas Gürtel als mitjans de comunicació. Un dels informes filtrats gira al voltant dels regals que la família de la ministra de Sanitat, Ana Mato, va rebre a principis de la dècada passada per la trama de corrupció liderada per Francisco Correa. El contingut de l’informe va ser publicat per tots els mitjans estatals -com ha passat amb altres documents del cas Gürtel- fa més d’un any, entre l’1 i el 2 de febrer del 2012.

Un retard que causa estranyesa

Un a un van declarar davant d’afers interns una desena d’agents. La majoria continuen treballant al grup XXI de la brigada de blanqueig de capitals i anticorrupció de la UDEF. Només dos dels interrogats presten servei actualment en un altre destí. En mitjans policials causa estranyesa que afers interns cridi amb un any de retard a declarar els agents per l’informe publicat pels mitjans sense que hi hagués secret de sumari. Els policies no van ser acusats, però durant els interrogatoris se’ls va preguntar per la custòdia dels documents analitzats per elaborar l’informe -caixes i caixes trobades en una nau propietat d’Easy Concept, una de les empreses de la trama Gürtel, situada en una zona industrial d’Alcorcón.

La declaració davant d’afers interns és un dels pitjors tràngols que pot passar un policia en la seva carrera. La unitat només investiga casos en què l’actuació d’un agent de la policia pot constituir un delicte. En aquest cas, la revelació de secrets està castigada pel Codi Penal amb fins a cinc anys de presó per als membres de les forces de seguretat. Fonts jurídiques van confirmar que el jutge del cas Gürtel, Pablo Ruz , no va ser informat que els policies a les seves ordres havien de ser interrogats.

La investigació als policies encara causa més estranyesa quan es coneixen els detalls de les informacions periodístiques sobre l’escrit policial, el número 10.418/13 del cas Gürtel. Els primers mitjans que van informar del seu contingut ho van fer la tarda de l’1 de febrer del 2013, unes hores després que els advocats de més de cent imputats -ara són 187- hi haguessin tingut accés. En l’informe, els policies concloïen que el matrimoni de l’exalcalde de Pozuelo Jesús Sepúlveda i Ana Mato havia rebut més de 60.000 euros d’empreses de la trama Gürtel en forma d’obsequis, viatges i festes familiars. Només en confeti per a celebracions infantils, la trama s’havia gastat 4.600 euros. Ana Mato, separada des de fa anys de Sepúlveda, era llavors dirigent del Partit Popular. La Fiscalia Anticorrupció no es va plantejar en cap moment demanar-ne la imputació, un cop conegut el treball policial. Considerava que la responsabilitat era de Sepúlveda.

La direcció general de la Policia, a consulta de l’ARA, ha rebutjat aportar cap dada sobre aquesta informació al·legant que mai informa d’una investigació quan se n’encarrega afers interns. La seu d’aquesta unitat està ubicada en un lloc desconegut, sense aparença d’oficina policial, i només reporta al director adjunt operatiu (DAO) del cos, Eugenio Pino, el comissari que el PP va triar per fer de dos d’Ignacio Cosidó.

La pista dels informes contra Mas

Al seu torn, Pino va situar a afers interns la seva mà dreta, el també comissari Marcelino Martín-Blas Aranda. Pino i Martín-Blas són dos policies situats des de fa anys en l’òrbita del PP. El DAO va ser cap dels antiavalots amb José María Aznar, i dins del cos se li atribueixen les maniobres policials contràries al procés sobiranista català. Aquestes fonts el situen darrere dels esborranys policials sense judicialitzar suposadament sortits de la UDEF que va publicar el diari El Mundo durant la campanya electoral del 25-N del 2012 que atribuïen falses corrupteles al president de la Generalitat, Artur Mas, i a l’expresident Jordi Pujol.

Martín-Blas és un dels dos comissaris que van viatjar en plena campanya electoral a Barcelona per convèncer els fiscals d’Anticorrupció que calia escorcollar la seu de CDC immediatament, en relació amb el cas Palau. Es dóna la circumstància que ni Martín-Blas ni el comissari que l’acompanyaven tenien relació directa amb aquesta investigació.

L'agent 81.067

L’inspector Manuel M. és el policia que fa cinc anys que firma els informes de la UDEF en el cas Gürtel amb el seu número de carnet professional, el 81.067. Hi ha consens a la Policia que ell és la peça que es volen cobrar amplis sectors del PP. Però per ara no és possible. Manuel M. és el cap del grup XXI per oposició, i Ruz va designar-lo per investigar la caixa B del PP. Fins que no ascendeixi, seguirà al capdavant d’aquests casos. Així, el govern va optar per fulminar els comandaments que no el podien sotmetre. A l’octubre es feia cessar José Losada, comissari general de la Policia Judicial. Els seus problemes amb Interior van aparèixer amb l’informe dels regals a la família Mato-Sepúlveda. A l’estiu van comunicar-li la destitució. Però el 15 de juliol Rajoy responia a la publicació dels SMS amb Bárcenas dient que ningú li imposava fiscals ni policies, com volia Bárcenas. La destitució es va ajornar.

stats