Podem intenta estovar el PSOE sobre el dret a decidir
Iglesias busca erosionar Sánchez amb una proposta de referèndum a Catalunya que encara no ha articulat
MadridLa relació de Podem amb el dret a decidir ha sigut turbulenta des de la seva fundació. Bàsicament perquè el discurs sobre com s’hauria d’articular una consulta a Catalunya ha anat canviant en funció del termòmetre de les enquestes. Malgrat que la direcció del partit afirma ara que sempre ha estat a favor que els catalans decideixin el seu futur, fa un any la formació vinculava qualsevol referèndum a Catalunya amb la celebració d’un procés constituent a tot l’Estat. Aleshores esgrimia que l’actual carta magna no permetia convocar un referèndum. No va ser fins que Pablo Iglesias es va adonar que necessitaven forjar aliances territorials per realment tenir opcions de fer el salt a la Moncloa -o almenys, de fer trontollar el bipartidisme- que el discurs va virar. Podem deixava de ser un partit amb una sola estructura molt jerarquitzada per sumar les forces del canvi a Catalunya, el País Valencià i Galícia.
Els resultats del 20-D els han demostrat que és possible fer el sorpasso com a partit espanyol assumint sense embuts el caràcter nacional de les comunitats històriques com a “millor garant de la unitat d’Espanya”. La defensa del dret a decidir els ha convertit en la primera força a Catalunya, de la mà d’En Comú Podem, i al País Basc, i en segona força tant a Galícia com al País Valencià, amb Compromís, les Balears, Canàries i Madrid. El múscul de Podem radica, doncs, en la “perifèria”. I el partit lila és conscient que sense aquesta força el seu partit només té 42 diputats, dos més que C’s.
A partir del 13 de gener, quan es constitueixi la mesa del Congrés, toca començar a traduir les paraules en fets. Podem s’ha centrat fins ara en el què -la plurinacionalitat de l’Estat i el dret a decidir- però encara és una incògnita com articularà un referèndum a Catalunya amb la combinació explosiva de forces en el nou Congrés. També ho és com provarà de “seduir” els catalans per votar no a la independència. Està previst que sigui un dels primers temes a debat en el pròxim consell ciutadà estatal, l’òrgan de decisió del partit amb representació de tots els territoris, convocat per al 3 de gener, i on s’abordaran les línies mestres dels pactes i les claus de la nova legislatura.
La fi dels gestos retòrics
La manera d’articular un referèndum ha sigut una de les qüestions més recurrents tant en campanya com després del 20-D. “Cal negociar [el full de ruta cap a la consulta] perquè sigui amb garanties i percebut com a legítim per tothom”, insisteix el número dos de Podem, Íñigo Errejón. La relació de forces en el pròxim Congrés és clau per al plantejament d’un referèndum. Podem intentarà estovar el PSOE sobre el dret a decidir, una de les línies vermelles que ha marcat per a qualsevol pacte. Per al partit lila no es pot caure de nou “en gestos retòrics d’impotència”, com el pas que ja van fer en el seu moment CiU, ERC i ICV de portar la consulta al Congrés.
L’estratègia, segons En Comú Podem, és intentar aconseguir una mesa del Congrés “progressista”, presidida pel PSOE i amb una clara representació, a més de Podem, de les seves aliances territorials. Podem ja no defensa que calgui obrir la Constitució per celebrar un referèndum. Creu que amb voluntat política i aplicant l’article 92 de la carta magna, que permet al president espanyol convocar-lo amb l’aval del Congrés, n’hi ha prou perquè no s’impugni. Amb tot, si es portés al Tribunal Constitucional la decisió dels catalans, defensa que sempre hi ha marge per obrir llavors la Constitució i modificar la jurisprudència que frena el mandat de les urnes.
Les noves prioritats
Malgrat això, es tracta d’una estratègia que Podem no recull en el seu programa electoral, poc detallat en comparació amb el d’En Comú Podem [vegeu el complement]. Tot i haver marcat el referèndum com a línia vermella per a qualsevol pacte amb el PSOE, la nit de Nadal Iglesias va canviar d’estratègia. Ara Podem marca com a base per negociar acabar amb els desnonaments i el copagament sanitari. El primer dia de constitució de les Corts, el partit lila presentarà al Congrés una llei d’emergència social “fonamental” per a l’entesa amb el PSOE. Podem no retira la defensa del referèndum a Catalunya però, com destaquen els seus dirigents des de dilluns, ja no el fixa com una prioritat per arribar a acords amb els socialistes. El que és fonamental, considera Iglesias, és “una llei d’emergència social per rescatar les famílies espanyoles que estan patint”.
En Comú Podem intentarà collar al màxim la direcció de Madrid amb el referèndum, però el “de moment no” del líder del PSOE, Pedro Sánchez, al candidat del PP, Mariano Rajoy, obliga Podem a moure peça i intentar trobar consens amb el que ha sigut la seva gran reivindicació: blindar els drets socials. El PSOE ja diu sí a aturar desnonaments i flexibilitzar l’objectiu de dèficit. El dret a decidir, però, el segueix unint al de tots els espanyols.
Fonts de la direcció de Podem reconeixen les tensions internes sobre la celebració d’un referèndum i la dificultat de definir si el que defensen és un federalisme asimètric. En el que concorden és que no es pot fallar a la “perifèria”. Tornarà a tenir la clau en un escenari d’eleccions anticipades.
