Una instrucció plena d’anomalies

BarcelonaNo és estrany que alguna de les defenses de la causa de l’1-O al jutjat d’instrucció 13 de Barcelona hagi decidit impugnar de ple el procediment. Malgrat que la possible negligència en el repartiment ha sigut el pretext per emprendre accions, el recorregut d’aquesta instrucció ha estat, des del principi, ple d’anomalies. D’una denúncia per revelació de secrets se n’ha fet una gran investigació contra el referèndum que ha comptat amb nombrosos escorcolls i desenes d’investigats.

Juan Antonio Ramírez Sunyer va assumir la querella de Vox que també incloïa l’exsecretari d’Hisenda Lluís Salvadó i l’exdirector de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern Carles Viver i Pi-Sunyer i va deixar la causa sota secret de sumari durant vuit mesos. A partir d’aquí, la Guàrdia Civil va començar a interrogar diversos alts càrrecs de la Generalitat, empresaris i activistes. Diverses persones van passar per la comissaria de la Travessera de Gràcia durant la primavera del 2017, en unes indagacions que pretenien conèixer, entre altres coses, detalls sobre la web del Pacte Nacional pel Referèndum, motiu pel qual es va citar l’expresident d’aquest col·lectiu, Joan Ignasi Elena. Uns interrogatoris que el Tribunal Superior de Justícia (TSJC) va negar que s’haguessin ordenat des del jutjat. “Les diligències que està fent la Guàrdia Civil són diligències de policia judicial, i no han sigut sol·licitades pel magistrat d’instrucció número 13”, va piular el TSJC des del seu compte oficial de Twitter.

En aquest context, la CUP va sol·licitar personar-se en considerar-se implicada en una causa que indagava el referèndum. Ramírez Sunyer, però, al mes de juliol els hi va denegar perquè la investigació “no tenia per objecte l’organització política ni la convocatòria d’un referèndum”.

El jutge es contradiu

Tanmateix, setmanes més tard el mateix jutge es va contradir de ple en una resposta a l’Audiència Provincial de Barcelona, que li va demanar si investigava els preparatius de l’1-O arran d’una querella de l’associació de juristes Drets contra la Guàrdia Civil per falsedat documental. El jutjat 13 va admetre que des del mes de març investigava “actuacions i despeses directament encaminades a la celebració del referèndum d’autodeterminació”.

No va ser l’únic moment en què Ramírez Sunyer es va desmentir a si mateix: al setembre va inadmetre una querella per rebel·lió presentada per Vox contra l’expresident de la Generalitat Artur Mas i l’expresidenta de l’AMI Neus Lloveras al considerar que és competència de l’Audiència Nacional investigar els no aforats per aquest delicte. En nombroses resolucions anteriors durant la instrucció el magistrat s’havia referit a la rebel·lió.