Els inspectors d'Hisenda, un dels principals obstacles perquè Catalunya tingui el concert econòmic
Aquests alts funcionaris, els més ben pagats de l'Estat, no volen que l'Agència Tributària perdi atribucions
BarcelonaA la dificultat política d'un acord perquè Catalunya tingui un sistema propi de finançament que suposi recaptar tots els impostos, s'hi hauria de sumar, si finalment s'hi arriba, l'oposició dels inspectors d'Hisenda, el cos de funcionaris que controla l'Agència Tributària. Fonts de l'Associació d'Inspectors d'Hisenda de l'Estat (IHE), que aplega el cos superior d'inspectors, és a dir, els de màxima categoria funcionarial (A1), adverteixen a l'ARA que a ells no els correspon opinar sobre temes de finançament autonòmic, però sí que s'oposaran a "qualsevol mesura que suposi partir l'Agència Tributària". Els funcionaris A1 representen l'elit de l'administració de l'Estat i ja fa temps que estan en guerra contra els plans del govern espanyol per flexibilitzar l'accés a la seva categoria. De fet, des de l'IHE reconeixen que tenen més "influència" en el govern quan governen les dretes que quan ho fan les esquerres, que estan més ben representades en els escalafons inferiors, per exemple, entre els tècnics d'Hisenda, que són A2 i s'apleguen en el sindicat Gestha.
L'Agència Tributària, a més, té vida pròpia a dins de l'administració. Alguns càrrecs només poden ser ocupats per A1, que són només 1.230 en tot l'Estat, i aquests no accepten fàcilment les intromissions polítiques. Són molt zelosos de la seva independència, i alhora estan especialment orgullosos del funcionament de l'Agència, que és el primer organisme que es va informatitzar a Espanya (abans fins i tot que la Policia) i que és un exemple internacional pel que fa a l'encreuament de dades i la detecció de frau. A més a més, remarquen que Catalunya no compta amb prou inspectors d'Hisenda de categoria A1 per recaptar tots els impostos, i donen per fet que els no catalans marxarien en el cas que les funcions de l'Agència passessin a dependre de la Generalitat. L'actual presidenta de l'IHE, Ana de la Herrán, ja va declarar a El Mundo el dia que la Generalitat va fer pública la proposta de finançament singular que era "inconstitucional" i va denunciar que el que volien els polítics catalans era "la clau de Letamendi", en referència a la seu central de l'Agència Tributària estatal a Catalunya, situada en aquesta plaça barcelonina. En la seva opinió, trossejar l'AEAT dificultaria la lluita contra el frau, igual que ara ja passa, afirmen, amb les hisendes basques i la navarresa, que qualifiquen de "forat negre".
La clau de Letamendi
En efecte, durant el Procés es va especular amb la necessitat que la Generalitat havia de construir una agència tributària pròpia si volia passar a recaptar tots els impostos durant una eventual desconnexió, però veus importants del sobiranisme ja van advertir que no calia construir una hisenda pròpia perquè el que calia fer era, simplement, prendre el comandament de Letamendi i fer que tots els seus treballadors, uns 4.000, passessin a treballar per a la conselleria d'Economia i Hisenda. De fet, la Generalitat ha recorregut històricament a inspectors d'Hisenda estatals per construir les seves pròpies estructures tributàries.
Així, per exemple, l'any 2000 el Govern va fitxar un inspector d'Hisenda estatal, Iu Pijoan, com a director general de Tributs. Des de llavors s'ha intentat captar inspectors d'Hisenda per a l'Agència Tributària de Catalunya, que actualment té uns 800 treballadors i gestiona el 9% dels impostos que es paguen a Catalunya. Però no és fàcil perquè els A1 són els més ben pagats de l'Estat i, a més, en el cas dels inspectors d'Hisenda, poden arribar a tenir sous superiors als 100.000 euros anuals (cinc d'ells arriben als 160.000, segons han denunciat els sindicats) gràcies a tenir els complements específics més elevats de tota l'administració de l'Estat.
