Podem insisteix en reflectir al CGPJ les aliances de la coalició tot i el pacte amb el PP

MadridL'acord entre el PSOE i el PP per a la renovació dels òrgans institucionals és a prop i, tot i que es mantinguin les velles tradicions del bipartidisme, Podem hi veu forat perquè les noves realitats de la política espanyola s'obrin pas en el Poder Judicial. El partit lila no amagava la seva voluntat de tirar endavant la reforma de la llei per abaratir la majoria necessària per al nomenament del Consell General del Poder Judicial si el PP no s'avenia a negociar, i així pactar la renovació amb els socis d'investidura. Ara que s'esfuma aquest escenari perquè Pablo Casado ha premut el botó un cop superades les eleccions catalanes, Pablo Iglesias també vol que les aliances de la coalició al Congrés es reflecteixin al CGPJ amb l'elecció de vocals pròxim al seu partit, al PNB i a Esquerra.

Aquest dimarts el líder del PSOE, Pedro Sánchez, i el de Podem, Pablo Iglesias, van mantenir una conversa aprofitant que van coincidir a la cambra baixa en l'acte sobre el 40è aniversari del 23-F. Van parlar de la renovació del CGPJ i fonts del partit lila traspuaven tranquil·litat respecte a aquesta qüestió, malgrat que el PP brandés el veto a noms com José Ricardo de Prada –el ponent de la sentència de la primera època de la Gürtel, que va condemnar com a responsable a títol lucratiu la formació conservadora– i M. Victoria Rosell –delegada contra la violència de gènere al ministeri d'Igualtat d'Irene Montero.

Són noms que ha fet circular el PP a mode de veto preventiu, però Unides Podem apunta que no són propostes seves. Fonts de la formació lila tenen clar que el pacte entre Sánchez i Casado, vehiculat a través dels seus números dos –el secretari general de Presidència, Félix Bolaños, i el secretari general del PP, Teodoro García Egea–, inclourà que no es puguin vetar noms que proposin les altres parts. En línies generals, els 20 vocals quedarien repartits equitativament entre progressistes i conservadors amb una presidència que decantaria la majoria cap a la sensibilitat més pròxima al PSOE. Podem planteja que n'hi hagi 9 de proposats pel PP i un pel PNB a la banda conservadora, i a la progressista serien 8 proposats pel PSOE i dos per Podem, que acceptaria cedir-ne un a ERC.

Estratègia d'ocupar espais

Fonts republicanes asseguren que desconeixien la possibilitat d'obtenir una plaça al nou CGPJ, però ho veuen en sintonia amb la seva estratègia d'"ocupar espais". "Ficar-nos-hi i tenir-hi les orelles posades", resumeixen les mateixes fonts. En canvi, dels aliats de la coalició en queda fora EH Bildu. En conversa fa unes setmanes amb l'ARA, un diputat del grup parlamentari ja assenyalava davant les intencions d'Iglesias que la formació abertzale no pretenia jugar a tenir presència al poder judicial de l'Estat del qual es vol independitzar.

En canvi, el portaveu del PNB, Aitor Esteban, sí que estava assabentat de les negociacions i aquest matí en una entrevista a TVE ha assegurat que l'acord està "madur", després d'haver parlat tant amb el govern espanyol com amb el PP. "Crec que està molt avançat", ha anotat Esteban, que ha augurat que hi haurà notícies "molt aviat". Aquest dimarts el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, deia des dels passadissos del Senat que encara cal "treballar" perquè s'anunciï el pacte. Caldrà veure, doncs, si arriba abans que aquest dijous el ple del CGPJ en funcions abordi els nomenaments previstos –tres dels quals al Suprem–, que el president, Carlos Lesmes, volia paralitzar. Vuit vocals, però, han forçat incorporar-los a l'ordre del dia després que en dues ocasions anteriors ja succeís que es posposaven davant la suposada imminència d'un acord per a la renovació que finalment no arribava.

Aquest dijous també hi ha una cita vinculada a la renovació d'institucions: una primera votació sobre càrrecs per al consell d'administració de RTVE. El pacte entre el PSOE i el PP inclou tot el pack –CGPJ, Tribunal Constitucional, RTVE i Defensor del Poble–, de manera que aquest dijous els sis candidats a l'empresa de radiotelevisió pública espanyola podrien no tirar endavant perquè és necessària una majoria de dos terços. D'aquí quinze dies, però, hi ha una segona votació on es necessita majoria absoluta, però ha d'estar formada per la meitat o més de grups parlamentaris, de manera que ja caldria que s'hagués arribat al pacte a múltiples bandes.