Urkullu creu que és el moment d'"avançar cap a un nou estatus polític per a Euskadi"

Vitòria P { margin-bottom: 0.21cm; } El lehendakari, Iñigo Urkullu, ha assegurat aquest dijous que és el "moment" i el Parlament Basc "el lloc" per "avançar cap a un nou estatus polític per a Euskadi" a través d'un acord entre partits que es pot assolir durant aquesta legislatura "des de les possibilitats legals i legítimes".

El lehendakari s'ha referit d'aquesta manera, en la seva primera intervenció en el ple de Política General de la Cambra autonòmica, a l'obertura d'"un nou temps" en què a Euskadi li correspon fer una "nova proposta" de relació amb l'Estat, una vegada que "ha desaparegut el xantatge terrorista" i que l'"estat autonòmic s'ha debilitat".

"Tenim l'oportunitat d'actualitzar el nostre autogovern sobre una base acordada", ha assenyalat el lehendakari, que ha advocat perquè aquest camí es dugui a terme des dels principis de "pluralitat , de rigor jurídic i de desenvolupament de les possibilitats legals i legítimes".

"La insatisfacció amb el nostre nivell d'autogovern té a veure menys amb la literalitat dels textos i més amb un desenvolupament que no ha estat a l'altura de les expectatives de bilateralitat i imparcialitat", ha manifestat Urkullu, que en cap moment s'ha referit al procés obert a Catalunya.

Ha insistit en la importància de l'acord entre diferents, "des del respecte i la reciprocitat", per consensuar una proposta de nou marc jurídic i polític en una ponència parlamentària que treballi per plantejar" un procés d'actualització de la relació interna i de la relació externa".

"Aquest és el moment i el lloc de plantejar, negociar i acordar un nou estatus polític i jurídic per a Euskadi”, ha proclamat.

Urkullu també ha mostrat el seu suport "actiu" a la ponència de pau del Parlament basc, en què no prenen part des del principi ni el PP ni UPyD i de la qual s'ha despenjat el PSE-EE davant la no-acceptació d'EH Bildu d'un "sòl ètic" compartit.

És en aquesta ponència, on, per Urkullu, s'ha de desenvolupar el pla de pau elaborat pel govern basc, document que està obert a aportacions, però que en cap cas pot ser interpretat "per legitimar el terrorisme d'ETA ni per excloure ningú de la integració social i política", ha advertit.

El lehendakari també ha lamentat l'"escassa receptivitat" que l'executiu autonòmic ha trobat al govern central per avançar conjuntament en la pau i la normalització. Tot i això, ha instat l'executiu de Mariano Rajoy a "actuar en aquesta matèria des de la cooperació i el consens amb les institucions basques”.

En aquest sentit, ha reconegut que en l'àmbit de la convivència cal que tots dos governs "teixeixin una relació de més complicitat" perquè "les apel·lacions a il·legalitzacions de formacions i l'immobilisme en matèria penitenciària no són fàcils d'entendre" .

Urkullu ha considerat que les relacions amb l'Estat en tots els àmbits estan presidides per una "atonia" que s'ha mostrat disposat a superar, ja que estan pendents de tancar diverses qüestions que requereixen acords bilaterals.

Ha posat èmfasi en les matèries econòmiques, a assenyalar que la relaxació de l'objectiu de dèficit marca un camí per a la "necessària" concertació de nous tributs i per acordar el nou contingent, aspectes a tractar en la Comissió Mixta del Concert.

"Cal recuperar el respecte institucional", ha defensat el lehendakari, que ha advertit que iniciatives "unilaterals " com la Lomce, la llei de costes o la "imposició" de copagament farmacèutic condueixen a un "tensionament permanent de les normes de bilateralitat".

L'apel·lació a l'acord ha estat permanent durant tota l'al·locució del lehendakari, que l'ha considerat imprescindible per "assentar el futur" d'Euskadi en tots els àmbits.

"Hem avançat a l'hora de crear un temps d'acords. Necessitem més punts de trobada, més concertació política i institucional, més entesa. Tenim l'oportunitat d'obrir un temps d'acords de país. El país ho necessita i ho reclama”, ha conclòs.

P { margin-bottom: 0.21cm; }