Iñigo Urkullu: "Espanya té un problema"

BILBAOIñigo Urkullu (Alonsotegi, Biscaia, 1961) és el president del PNB i candidat a lehendakari. Si guanya haurà d'abandonar el lideratge del partit perquè els estatuts de la formació no permeten compatibilitzar els dos càrrecs. Urkullu, diplomat en magisteri, té davant seu dos grans reptes: recuperar Ajuria Enea i evitar el sorpasso dels independentistes d'Euskal Herria Bildu.

Els sondejos el fan lehendakari....

Marquen tendències i també les preocupacions socials. I diuen que el partit que respon millor a les preocupacions del país és el PNB.

EH Bildu proposa la independència i vostè vol conviure amb Espanya, no el divorci. Però el PP no vol fer cap concessió a bascos i catalans. Com es resol això?

No tinc gaire clar què proposa Bildu. Al PNB volem un nou estatus polític, un nou acord amb l'Estat que tingui com a pedres angulars el respecte i la bilateralitat. Espero i desitjo que el govern espanyol canviï d'actitud amb Catalunya i Euskadi. Espanya té un problema i els problemes que no s'aborden s'enquisten i s'agreugen. El Regne Unit ha donat una lliçó de com tractar aquests temes a l'Europa Occidental del segle XXI: dret a decidir subjecte a un pacte.

¿Però és possible conviure amb qui et maltracta, com diu la seva rival d'EH Bildu, Laura Mintegi?

Bé, no sempre diu això, depèn del dia. Fa quatre anys posaven el crit al cel si un ajuntament del PNB acatava sentències judicials i col·locava la bandera espanyola. Avui oneja a la Diputació de Guipúscoa, hissada per Bildu. De totes maneres, no em preocupa el que diguin.

Espanya és un projecte fallit?

Pot ser un projecte fallit si definitivament el PP i el PSOE no accepten ni assumeixen la plurinacionalitat de l'Estat.

¿Percep por a Madrid pel procés precipitat als carrers de Barcelona a la Diada i pel que pugui passar a Euskadi després del 21 d'octubre?

No ho sé. No sóc capaç de definir què pensa Madrid. Des del 2001 el PSOE i el PP han dissenyat una estratègia d'estat per desallotjar el PNB de les institucions, i han recorregut a gairebé tot per fer-ho.

L'agitació independentista de Catalunya s'ha convertit en l'únic argument electoral del PP basc. Vostè, en canvi, evita el tema tant com pot. L'incomoda?

A l'inici de la campanya, i a petició nostra, ens vam entrevistar amb el president Artur Mas a Barcelona. Però estem parlant d'unes eleccions basques, dels problemes d'Euskadi i no dels dels catalans. El debat sobre la sobirania o la independència s'ha fet present en la campanya, i també el de la crisi, que ara és el principal problema de la ciutadania.

Després d'entrevistar-se amb Mas, va dir que cal que CiU i el PNB busquin "sinergies conjuntes" pel dret a decidir. Ho pot concretar?

No vam acordar això. Hi ha tot un camí conjunt per recórrer pel que fa al reconeixement dels fets nacionals de Catalunya i Euskadi per part de l'Estat. Aquest és el camí que vam acordar recórrer junts.

En qualsevol cas, ¿el PNB entén el dret a decidir com un objectiu a llarg termini i llunyà en el temps o com una cosa més imminent?

Apostem, i així ho recull el nostre programa electoral, per la institucionalització del dret a decidir. Ens hem marcat l'any 2015 com a data final per disposar d'un nou estatus polític per a Euskadi.

Quan el TC va anul·lar la consulta que pretenia Ibarretxe l'any 2008, vostè va acatar la decisió perquè el PNB "no se saltarà mai la llei". Mas, en canvi, promet consultar amb aval de l'Estat o sense. Què suposaria fer aquest pas?

Conec el president Mas i estic convençut que farà el millor per a Catalunya i que, sense cap mena de dubte, propiciarà també un gran acord en aquest tema.

Com li deia abans, el PP compara constantment el PNB amb CiU i pronostica que acabarà pactant amb EH Bildu per aconseguir la independència...

El PP està fent a Euskadi la campanya més bruta que s'ha viscut mai en aquest país.

Els socialistes l'acusen, en canvi, de ser un aprenent de "l'acadèmia de la retallada", que és com ha definit la Generalitat de Catalunya el candidat a la reelecció com a lehendakari Patxi López.

De moment, l'aprenent avantatjat és el mateix López. A Euskadi les retallades i les reformes no són noves, van començar amb els governs de Zapatero. López les va aplicar totes sense dir ni una sola paraula. Avui hi ha menys metges, menys infermers, menys mestres, menys ajuts i més llistes d'espera que l'any 2009. És també un avantatjat en el deute. Fa tres anys Euskadi devia 640 milions d'euros, i l'actual exercici s'acabarà amb un deute de 7.000 milions. Ha multiplicat el nostre deute per 10 en tres anys. Ningú no s'ha endeutat més en menys temps. Tenim molt clar que en aquest tema hi ha línies vermelles que no creuarem: l'ensenyament, la sanitat, les pensions i les polítiques socials. Per nosaltres són eines de cohesió i de justícia social que s'han de mantenir. La solidaritat s'ha d'instal·lar en el cor de les polítiques públiques.

Assegura que el concert econòmic és "el petroli d'Euskadi". ¿Sense aquest petroli els sacrificis que vostè augura als bascos per sortir de la crisi serien més grans?

El concert és el sistema de finançament que vam escollir fa 30 anys i avui és el cor i el motor del nostre autogovern. No sé com estaríem si haguéssim apostat per una altra fórmula. En tot cas, els sistemes poden ser més o menys eficients, però això depèn que es gestionin bé.

¿Segueix pensant que el pacte a Euskadi entre socialistes i populars va ser un cop d'estat institucional?

Va ser un pacte antinatura entre antagònics que només tenia com a objectiu desplaçar el PNB, el partit guanyador, a l'oposició.