Així va néixer la via per inhabilitar Torra

Barcelona“Després de nou anys de vigència de la llei de partits [...] es considera convenient reformar la llei electoral per evitar que formacions il·legals o que justifiquen la violència terrorista puguin usar noves vies per concórrer a processos electorals i obtenir representació”. Aquesta és l’exposició de motius per justificar, el gener de l’any 2011, els canvis a la llei orgànica de règim electoral (Loreg), que nou anys després han permès a la Junta Electoral Central inhabilitar el president, Quim Torra, com a diputat del Parlament. Una modificació impulsada pel PP i el PSOE que tenia l’objectiu d’“enfrontar-se al fenomen terrorista [d’ETA] en tota la seva extensió” -en paraules del popular José Antonio Bermúdez de Castro- i “aconseguir una major eficàcia en la lluita del terrorisme i els seus suports polítics” -en boca del socialista José María Benegas Haddad.

Els dos grans partits estatals, doncs, van unir forces en l’última etapa del govern de José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE) per incloure un ampli ventall de mesures a la llei electoral que empoderaven l’administració i els tribunals davant la “lluita contra el terrorisme”. Entre aquests canvis, van introduir la possibilitat -que ara s’ha aplicat al president- d’apartar un càrrec electe condemnat per una sentència no ferma -de manera que se li impedeix recórrer a una segona instància- per delictes de rebel·lió, terrorisme i contra l’administració pública i les institucions de l’Estat. En el cas d’electes de candidatures que posteriorment a la seva elecció eren il·legalitzades, la llei els donava fins a quinze dies per desmarcar-se de forma explícita dels motius que havien portat el seu partit a ser declarat il·legal. Un poder que la norma atorga, ni més ni menys, a l’administració electoral -que ara ha pres la decisió sobre Torra-, que fins i tot podia actuar d’ofici en aquest cas.

Durant el debat parlamentari d’aquesta iniciativa, reflectit en el diari de sessions del Congrés dels Diputats del 21 de desembre del 2010, els partits nacionalistes de CiU i el PNB van expressar la seva oposició a aquest punt pactat pel PSOE i el PP, així com també ho va fer Esquerra. Joan Ridao, en aquell moment diputat dels republicans i ara lletrat major del Parlament, va denunciar la “dubtosa constitucionalitat” d’inhabilitar un càrrec electe sense sentència ferma, “acordada a més per la Junta Electoral”, i va acusar el PP i el PSOE d’aprovar la reforma per “excloure” dels comicis municipals del maig a l’esquerra abertzale. Ara Ridao, com a lletrat major de la cambra, batalla amb els efectes d’aquesta mesura, que ell mateix ja va denunciar, i defensa la competència del Parlament per decidir sobre els diputats. Els serveis jurídics de la cambra s’emparen en el reglament del Parlament, en què només es preveu la pèrdua de l’escó per una sentència ferma. Una interpretació que va ser avalada dissabte per la cambra amb la resolució aprovada pels independentistes, en què JxCat, Esquerra i la CUP es van comprometre a tenir en compte només el reglament i la llei de presidència en el cas de Torra. Un posicionament que, de ben segur, portarà al xoc amb la Junta Electoral Central.

Manipulació electoral

Malgrat que CiU sí que va donar suport a la llei de partits -la norma que va possibilitar després la il·legalització de diverses formacions de l’esquerra abertzale-, es va oposar a aquest punt de la reforma de la Loreg i, pel que fa a la resta, es va abstenir. Jordi Xuclà, encarregat de representar el posicionament en aquell moment, va abonar la tesi de la inconstitucionalitat de la “incompatibilitat sobrevinguda”, així com un altre apartat que dona poders a la Fiscalia i a l’Advocacia de l’Estat per instar a suspendre la proclamació de càrrecs electes (un cop ja fetes les eleccions) de partits contra els quals es tingui previst iniciar un procés d’il·legalització. “La privació al representant de la seva funció afecta tant al dret d’aquest com al dret del representat”, va dir Xuclà. Més contundent encara va ser el representant del PNB, Aitor Esteban, que ara també continua com a portaveu al Congrés. Va assegurar que el PNB lluitaria per la fi de la violència, però va deixar clar que aquest objectiu “no pot quedar supeditat” a uns mitjans que, a parer seu, implicaven el trencament del mateix text constitucional. També va afirmar que el fet de poder suspendre càrrecs electes obria la porta a la manipulació electoral i deixava en una total “inseguretat” jurídica la resta de candidatures que s’havien presentat als comicis. “És una temptació molt gran recórrer una candidatura quan ja saps els resultats”, es va exclamar, i va augurar: “Aquesta reforma invita a un mal ús del poder”.

Canvis al Codi Penal

Però la reforma de la Loreg no només va incorporar canvis propis, sinó que en el tràmit final al Senat, el PSOE i el PP van introduir reformes que feien referència al Codi Penal. Així, es va donar la possibilitat a la justícia de clausurar les herriko taberna. “ETA no només eren els comandos, sinó que existia un entramat que li donava cobertura i l’ajudava a justificar el terror”, va dir el representant del PP. Un objectiu que van abonar des del PSOE: “L’Estat no volia deixar cap escletxa als terroristes ni a les eleccions ni a cap altre lloc”. Nou anys després, l’esperit d’aquella reforma no es veu per enlloc i es comprovarà fins on arriben els seus efectes.

Modificacions de la Loreg el 2011

Incompatibilitats

S’afegeix un nou supòsit d’inelegibilitat que es convertirà en una “incompatibilitat sobrevinguda”. Afecta els condemnats per sentència, encara que no sigui ferma, per delictes de rebel·lió, terrorisme i contra l’administració pública o contra les institucions de l’Estat. En els casos que siguin electes de candidatures declarades il·legals, l’administració electoral comunicarà a l’afectat que té quinze dies per desmarcar-se de les causes d’il·legalització del partit i, si no ho fa, quedarà apartat del càrrec electe.

Il·legalització postelectoral

S’amplia el termini per poder suspendre cautelarment la proclamació de càrrecs electes -és a dir, després de la campanya i les eleccions- de partits contra els quals es tingui la intenció de promoure la il·legalització (en un termini de 15 dies).

Canvis al Codi Penal

Al final del tràmit parlamentari, ja al Senat, el PP i el PSOE van aprofitar per introduir modificacions al Codi Penal, entre les quals, habilitar els jutges per suspendre entitats que consideressin vinculades al terrorisme.