Poden inhabilitar Artur Mas?

BarcelonaEl president de la Generalitat, Artur Mas, declara aquest dijous com a imputat per la querella del 9-N el 15 d'octubre. Dimarts ja ho van fer l'exvicepresidenta Joana Ortega i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, que van haver de donar explicacions davant el jutge, també com a imputades, per haver participat en l'organització del procés participatiu. A continuació, l'ARA analitza les implicacions de la decisió del Tribunal Superior de Justícia.

Per què declararà, ara, Mas?

Les citacions com a imputats es produeixen després que la defensa de Mas, Ortega i Rigau demanés al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) l'ajornament de la declaració d'una directora d'institut de l'Hospitalet de Llobregat, citada com a testimoni en plena campanya electoral (21 de setembre). Ella mateixa havia denunciat pressions de la Generalitat quan es va negar a obrir el seu centre per a la celebració de la consulta.

En aquell moment, la defensa va al·legar que les declaracions podien interferir en la cita a les urnes i va demanar que s'ajornés qualsevol altra nova declaració de testimonis fins que s'hagués pres declaració als imputats –Mas, Ortega i Rigau–. En aquest cas, el TSJC ha donat la raó als advocats de Mas, Rigau i Ortega, i aquest dimarts ha emès la interlocutòria que els cita a declarar.

Pot afectar la investidura?

L'advocada Olga Tubau assegura que la legislació no impedeix que un imputat prengui possessió d'un càrrec electe, com seria diputat o president de la Generalitat.

Una altra cosa és el debat polític, admet, en què es pot utilitzar la citació per "discutir la idoneïtat" que Mas sigui el candidat a cap de l'executiu.

Què implica la citació com a imputat?

El penalista Joan Queralt sosté que Mas està imputat des que el TSJC va admetre a tràmit la querella. La novetat d'aquest dimarts és que ara haurà de declarar com a tal davant el tribunal, una tesi que també avala l'advocada Olga Tubau: "L'estatus processal de Mas no ha canviat".

Poden inhabilitar Artur Mas?

La querella contra Mas és per suposats delictes de desobediència, prevaricació, malversació de fons públics i usurpació de funcions judicials, delictes que poden comportar la inhabilitació. Ara bé, els penalistes consultats afirmen que mentre no hi hagi condemna el tribunal "no pot inhabilitar" Artur Mas, ja que la llei d'enjudiciament penal no preveu que es puguin prendre mesures cautelars –prèvies a sentència– que comportin la inhabilitació.

Seria diferent si fos funcionari, aclareix Tubau, ja que des de l'àmbit administratiu se'l podria suspendre a través d'un expedient sancionador.

Quines garanties té com a aforat?

La llei preveu la figura d'aforat per als membres dels governs, tant de l'estatal com dels autonòmics, els diputats dels Parlaments i del Congrés i els senadors –també jutges i magistrats–. És el cas d'Artur Mas i Irene Rigau –exconsellera d'Ensenyament en funcions i futura diputada del nou Parlament per Junts pel Sí–, però no de l'exvicepresidenta Joana Ortega. Aquest aforament només comporta que sigui el TSJC qui porti el cas, però el procediment penal és el mateix per a qualsevol ciutadà, sostenen els consultats.

Ortega, malgrat no ser aforada –s'ha retirat de la política–, també serà jutjada pel TSJC, ja que "la causa no es pot separar". "Els fets són els mateixos", apunten les fonts consultades.