De l'aprovació de la nova constitució a qui paga el deute: els nous informes del CATN, en 10 claus
Els informes dibuixen quins haurien de ser els primers passos del nou estat i les negociacions amb Espanya
BarcelonaEl Consell Assessor per a la Transició Nacional ha lliurat avui al govern els seus quatre informes. Aborden assumptes econòmics però també el repartiment d'actius i passius en cas d'independència i com hauria de ser el procés constituent del nou estat català. Aquestes són les claus dels informes:
PROCÉS CONSTITUENT
1. Plenament democràtic: L'informe indica que el procés s'hauria de fer d'acord amb estàndards democràtics altament exigent. Una i altra vegada es fixa en com s'han fet processos similars a països que ara són membres de la UE. En aquest sentit assenyala la importància de que en el procés s'evitin les tensions amb la societat civil organitzada que ha donat suport a la independència aconseguint consensuar els passos. Del contrari hi hauria problemes de legitimitat política.
2. D'acord amb Espanya: El CATN afirma que el procés hauria de ser acordat amb Espanya. Parteix de la base que difícilment l'Estat autoritzarà la consulta sobiranista i que el camí més plausible és una Declaració Unilateral d'Independència del Parlament després d'unes eleccions de caràcter plebiscitari. Això, afirmen, acabaria forçant l'estat a negociar, si convé després de la mediació de personalitats de l'àmbit internacional. Si després d'una consulta no pactada o d'una DUI l'estat segueix fent oïdes sordes i no hi ha cap tipus d'acord, afirmen, es produiria una situació de bloqueig polític amb una càrrega de conflicte molt elevada. L'escenari de supressió de l'autonomia, afirmen, no es podria perllongar en el temps. En qualsevol cas afirmen que el govern català mai hauria de tancar la porta del diàleg amb Madrid.
3. Institucionalitzar el nou estat: Quins serien els primers passos per convertir-se en estat? EL CATN explica que el més lògic després de la consulta del 9 de novembre i, en paral·lel a la negociació amb l'estat i després de la proclamació de la independència, seria convocar unes eleccions i que el nou parlament redactés una Constitució que establís el règim polític i els drets i deures dels ciutadans. Hauria de ser aprovada pel Parlament (no diu amb quina majoria però per l'Estatut calien dos terços de la cambra catalana) i després ratificada novament en referèndum. Mentre dura el procés caldria dotar-se d'una Constitució provisional aprovada com a llei del Parlament.
4. Ciutadania i llengua: Serien catalans tots els residents a Catalunya. Caldria establir convenis amb Espanya per regular la doble nacionalitat i també l'impacte que tindria en la ciutadania europea cas que Catalunya no formés part de la UE. Si un ciutadà volgués renunciar a la ciutadania catalana i conservar l'espanyola conservaria tots els drets llevats dels polítics, com ara votar o accedir a càrrecs públics. Pel que fa a la llengua, i al marge del que establís la futura Constitució, caldria aplicar d'entrada el règim lingüístic vigent, en que català i castellà són llengües oficials a Catalunya. Sí que caldria establir amb claredat, i contra el que ha estat fins ara el criteri del Tribunal Constitucional espanyol, el requisit del coneixement del català per accedir a qualsevol lloc de la funció pública i el seu caràcter vehicular a l'ensenyament d'acord amb el normes de la Generalitat.
ACTIUS I PASSIUS
5. Marc de la negociació del deute: les negociacions per determinar el repartiment d'actius i passius, segons el CATN, es du a terme a diverses bandes que integren l'estat predecessor, l'estat successor, les autoritats monetàries internacionals (Fons Monetari Internacional, Banc Mundial), la Unió Europea –per exemple, a través del Banc Central Europeu–, així com certs organismes que representen els interessos dels creditors. Aquests s'agrupen en els anomenats Club de París i Club de Londres. Hi ha dos processos paral·lels de negociació: al Club de París hi ha representats els estats creditors, i al de Londres hi ha les institucions financeres.
6. Principis de la negociació: quins principis es poden aplicar en cas de negociació d'actius i passius? El CATN en situa quatre: principi de proporcionalitat –agafant com a base el pes demogràfic del territori segregat sobre el conjunt del territori de l'estat matriu–; el principi d'equitat –centrat en mantenir la "coherència" del repartiment dels deutes–; el principi de territorialitat –l'estat català no hauria d'assumir deute d'entitats territorials de fora del sei territori–; i el principi de transparència, que suposa la voluntat d'arribar a un acord i tenir el compromís de complir-lo. La data de successió dels estats s'ha d'adoptar per consens entre les parts i els mediadors.
7. Tipus de deute: el deute territorialitzable és aquell contret pel govern central o per qualsevol dels seus organismes per realitzar obres, serveis i inversions en un territori concret de l'Estat. En principi, el deute territorialitzable contret per l'Estat espanyol per fer obres i inversions fora del territori de Catalunya no es pot transmetre al futur estat català. El deute no territorialitzable és aquell que no es pot atribuir a un territori concret. En aquest cas, caldrà negociar prèviament el criteri de proporcionalitat. Si l'Estat espanyol no vol transferir algun dels seus actius, Catalunya no tindria cap obligació d'assumir el seu deute o obligació corresponent. A més de la transferència dels béns associats al deute assumir per l'estat català, l'Estat espanyol hauria de transferir a Catalunya una part proporcional dels seus béns i actius no territorialitzables, seguint el mateix criteri de proporcionalitat que s'hagi acordat per repartir del deute.
8. Patrimoni històric, artístic i cultural: la transmissió de béns d'estat en casos de successió d'ordenaments jurídics també inclou arxius, béns culturals i patrimoni nacional. En principi l'estat predecessor ha de transferir el següent als estats successors: els arxius que els siguin propis; els que facin referència explícita al seu territori, història i població; els que siguin necessaris per al bon funcionament de les seves institucions i serveis públics; i aquells arxius i fons documentals l'autoria dels quals correspongui a un "connacional" de l'estat successor. Això inclou tota mena de bases de dades d'Hisenda sobre contribuents, censos electorals, registre civil, registre de penats, arxius hospitalaris, policials, de la Seguretat Social, de trànsit, fons documentals, arxius històrics, i expedients oberts pendents de resolució administrativa. La distribució del patrimoni nacional també és negociada i s'hauria de regir per l'aportació històrica de cada territori a l'estat predecessor.
POLÍTICA MONETÀRIA
9. L'Euro: els experts del Govern sostenen que seria "convenient" que l'estat català es mantingués dins l'euro. La moneda comuna europea, sostenen els membres del CATN, es podria fer servir encara que Catalunya quedés temporalment fora de la Unió Europea (UE). Un dels altres aspectes claus és si les entitats financeres catalanes tindrien accés als mecanismes de crèdit del Banc Central Europeu (BCE), i la resposta del CATN també és positiva, tot i que amb més matisos.
AIGUA I ENERGIA
10. Els recursos: els recursos energètics centren un informe del CATN. En la primera etapa de la construcció de l'estat català, el consell assessor recomana "assegurar" els proveïdors energètics i renovar i continuar el marc regulador de la política energètica amb els contractes existents de les empreses que ja presten serveis a Catalunya. EL CATN també considera que cal "assegurar" el compliment de les clàusules regulatòries en matèria de seguretat energètica. L'organisme troba "primordial" mantenir els màxims recursos energètics disponibles en el procés de transició nacional, al mateix temps que indica que cal garantir el proveïment energètic d'instal·lacions situades en ports i aeroports. L'informa punta que els recursos hídrics catalans són suficients, per bé que alerta de futures sequeres com la que va assolar Catalunya fa sis anys.