Política31/10/2012

Un informe d'un alt càrrec comunitari defensa que una Escòcia independent seria membre de la UE

El text, publicat pel Parlament britànic, assegura que "per raons pràctiques i polítiques" no es podria exigir als escocesos que sortissin de la Unió per tornar-hi a entrar

Acn
i Acn

LondresUn informe del director general honorari de la Comissió Europea i assessor del 'European Policy Centre', Graham Avery, publicat pel Parlament britànic defensa que Escòcia hauria de ser membre de ple dret de la Unió Europea el mateix dia que es fes efectiva la seva independència. El text assegura que "per raons pràctiques i polítiques" no es pot demanar als escocesos que "marxin de la UE i després hagin de tornar a fer la petició per ser-ne membres". L'informe destaca que els escocesos tenen "drets com a ciutadans europeus" i que les negociacions sobre el rol del nou estat escocès dins de la UE s'haurien de fer "durant el període entre el referèndum i la data planificada per a la independència".

Inscriu-te a la newsletter La setmana horribilis de Pedro SánchezUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

L'opinió de Graham Avery, expert en ampliació europea, és que la independència d'Escòcia requeriria un canvi dels tractats europeus "però només per donar a Escòcia representació a les institucions de la UE (el nombre de membres al Parlament Europeu, els vots al Consell de Ministres, etc). Segons l'informe, publicat a la pàgina web del Parlament de Westminster, aquest canvi de tractat s'hauria de fer "simultàniament a la independència".

Cargando
No hay anuncios

"Per raons pràctiques i polítiques, la idea que Escòcia marxi de la UE i després faci una petició per tornar-hi a entrar no és factible. Des d'un punt de vista pràctic, requeriria complicats canvis temporals per a la nova relació entre la Unió Europea (incloent-hi la resta del Regne Unit) i Escòcia (fora de la UE), incloent-hi la possibilitat de controls fronterers amb Anglaterra", explica el text. Segons diu, "ni la UE, ni la resta del Regne Unit ni Escòcia tindrien cap interès a crear aquesta anomalia".

L'informe, titulat 'Les implicacions en política exterior per a una i d'una Escòcia independent', assenyala que els escocesos han adquirit drets europeus "durant 40 anys". "Si volen continuar a la UE, difícilment se'ls pot demanar que en marxin i després tornin a demanar ser-ne membres igual que ho faria la gent d'un estat no-membre com Turquia", destaca el text. L'informe assegura que, en el cas d'una separació entre Flandes i Valònia, "seria inconcebible que altres estats de la UE requerissin a 11 milions de persones que marxessin de la UE per després tornar a demanar d'entrar-hi".

Cargando
No hay anuncios

Principals actors

El text d'Avery estipula que els principals actors en les negociacions durant el procés serien els 28 estats membres (els 27 actuals més Croàcia, que hi entrarà aquest 2013) i el govern escocès. "Cal destacar que en aquesta situació el govern d'Escòcia –que encara no seria un estat independent– no podria presentar una petició per ser un estat membre d'acord amb l'article 49 del tractat. Però podria indicar la seva voluntat de continuar dins de la UE, i això podria obrir negociacions per a un marc adequat per preparar els corresponents canvis en els tractats", indica l'informe.

Cargando
No hay anuncios

Segons Avery les propostes de canvis serien presentades per ser aprovades a els institucions europees i els parlaments dels estats, i "haurien d'entrar en vigor coincidint amb la data de la independència d'Escòcia". L'informe estipula que els canvis més bàsics als tractats per decidir la mida de la representació d'una Escòcia independent a la UE serien "fàcils" perquè es podrien calcular "prenent de referències altres estats membres de mida similar, com Dinamarca, Finlàndia o Eslovàquia". El text assegura que el nombre de vots del nou estat britànic no s'hauria de canviar, tot i que sí que s'hauria de reduir el nombre d'eurodiputats britànics.