L’informe jurídic no apaivaga els recels entre JxCat i ERC

BarcelonaL’informe elaborat pel gabinet jurídic de la Generalitat que estableix com s’ha de fer la transició des que el president del Govern, Quim Torra, sigui eventualment inhabilitat fins que hi hagi noves eleccions no ha apaivagat els recels en els quals viuen instal·lats els dos socis de Govern, JxCat i ERC. El focus de la polèmica resideix en quin paper tindrà el Parlament, que presideix el republicà Roger Torrent, en tots els passos que haurà de seguir quan el Tribunal Suprem desposseeixi Torra del càrrec.

Per a ERC, l’informe no deixa cap marge per als dubtes. Si es confirma la inhabilitació s’obriran tres períodes fins a desembocar definitivament en unes eleccions. El primer és de 10 dies, que és el temps que Torrent té per constatar si hi ha un candidat amb possibilitat de ser investit pel ple com a relleu de Torra, que no hi serà. Després 60 dies per arribar a la dissolució del Parlament i, finalment, 54 fins al dia de les eleccions. Segons els càlculs dels republicans, 124 dies en total.

Ara, el problema entre socis rau en el primer període de 10 dies. Fonts d’ERC temen que JxCat faci una interpretació àmplia de l’informe i pressioni perquè Torrent convoqui un ple dins d’aquests 10 dies, però el fixi a setmanes vista per guanyar temps fins a les eleccions. Dimecres, la vicepresidenta de JxCat, Elsa Artadi, va dir que no era partidària d’“eleccions a curt termini” i va opinar que l’independentisme hauria d’ajornar fins a finals d’any el debat sobre la data dels comicis per la pandèmia. Tot i això, fonts de JxCat asseguren que no faran un cavall de batalla d’aquest termini.

Ahir en una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio, Torrent va dir que només té un “petit marge” de maniobra que li permet com a molt anar-se’n un o dos dies més enllà d’aquests 10 dies i amb l’única intenció de confirmar que el compte enrere fins a les eleccions començarà en el moment just perquè els comicis caiguin en diumenge, com és costum a Catalunya. Fonts republicanes consultades per l’ARA argumenten que seria “poc democràtic” donar-li a Torrent la potestat d’activar el rellotge cap a les eleccions sense límit temporal i adverteixen que si tingués la temptació de fer-ho, estaria donant tots els motius a l’oposició per impugnar-ho. Des de JxCat també avalen que les eleccions siguin en diumenge -no veuen bé que es facin entre setmana-, però demanen pactar la data dels comicis amb Torrent. Fonts parlamentàries consultades per l’ARA expliquen que amb tota probabilitat la setmana que ve la cambra també demanarà un informe als serveis jurídics del Parlament sobre el tema.

L’avís de Puigdemont

Ahir hi va haver altres senyals per interpretar que si es confirma la inhabilitació de Torra, la tensió es traslladarà al Parlament. En una entrevista amb Efe, l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont va dir que confia que ERC serà “lleial” a Torra i la cambra catalana “aixecarà el dit” i no es resignarà davant el que seria “un abús tan greu”. No va precisar què significa aixecar el dit, però no seria la primera vegada que la cambra es converteix en l’escenari de les disputes entre els dos socis. A l’agost, un ple de rebuig a la monarquia va acabar en una batussa entre els dos partits per la legalitat del contingut d’una resolució. Anant una mica més enrere, ara fa gairebé un any, el ple extraordinari que es va celebrar després de la sentència del Suprem pel judici de l’1-O només va servir per evidenciar la desunió del Govern.

Precisament ahir, l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell va recordar què va passar després de la sentència del Procés. “Espero que la resposta de les institucions a la inhabilitació del president Torra no sigui com la de la nostra sentència: tard i malament”, va expressar a Twitter. Queda molt poc per resoldre l’enigma.