Un informe apunta que Catalunya seguiria a l'euro i al mercat interior europeu encara que Espanya la vetés a la UE

BarcelonaUn nou informe elaborat per Joan Elias, Joan Maria Mateu, Pere Miret i David Ros, especialistes en finances internacionals i institucions econòmiques europees, i difós per l'ANC assenyala que una Catalunya independent podria seguir formant part de la zona euro i del mercat interior comú, encara que inicialment l'estat espanyol la vetés com a membre de ple dret a la Unió Europea. Malgrat tot, l'estudi afirma que "l'escenari que objectivament interessa més a totes les parts implicades [...] és el de la negociació", perquè és el que garanteix una "estabilitat política, monetària i financera". Així, apunta que, a partir del moment "que la independència del nou estat català sigui inevitable", començarà la veritable negociació, ja que aquesta evitaria que Espanya hagués d'assumir la part del deute que correspondria a Catalunya i que s'aixequessin "fronteres econòmiques en una zona geogràfica estratègica pel seu trànsit de mercaderies".

De la mateixa manera, l'estudi assenyala que és improbable que Catalunya pogués quedar fora de la Unió Europea, ja que "ja forma part de les institucions europees des del seu inici", hauria esdevingut independent "a través d'un procés pacífic i democràtic" i "té un potencial econòmic i financer molt superior" a Sèrbia o Croàcia, noves adhesions comunitàries.

En tot cas, els autors apunten que, si s'apliqués una lectura restrictiva dels tractats –que no preveuen una situació com aquesta–, el nou estat podria optar per altres vies, com firmar un acord monetari amb la Unió Europea i el Banc Central Europeu (BCE) –com el que han segellat Andorra, el Vaticà, Mònaco o San Marino– i l'adhesió a l'Acord Europeu de Lliure Comerç –com Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa–. Unes mesures que, segons l'estudi, permetrien seguir formant part del mercat interior comú de la UE, tenir accés directe al crèdit del Banc Central Europeu, "l'acceptació d'una bona part dels actius financers negociables emesos a Catalunya com a col·lateral", l'emissió de monedes i possiblement de bitllets d'euro, gaudir del passaport únic de llicència bancària i pertànyer a la unió bancària. Uns acords que no requeririen majoria absoluta dels estats i que, per tant, l'espanyol no podria vetar.

Finalment, l'informe destaca que "l'existència d'un Banc Central Català propi aportaria uns beneficis considerables a l'economia d'una Catalunya independent (aproximadament uns 600 milions d'euros anuals nets), derivats principalment de l'assignació que fa el BCE de bitllets d'euros en circulació a cada estat membre de la zona de l'euro [...], del repartiment d'ingressos provinents de les operacions de liquiditat del BCE i dels fons de les reserves mínimes que els bancs catalans haurien de tenir al Banc Central Català".