La infanta, a preguntes del seu advocat: "Jo m'ocupava dels nens i el meu marit de tota la part de les despeses"

PalmaAl final de la declaració en què les evasives i el suposat desconeixement havien estat la nota dominant, va arribar el torn de preguntes de la defensa de la infanta, que es va esforçar perquè al jutge Castro no li quedessin dubtes que la filla del rei d'Espanya és una dona que reparteix el seu temps entre els fills, les seves obligacions institucionals i la seva feina. I res més. Una dona que ni s'encarrega ni s'interessa per res que s'assembli a un tema econòmic. Ni tan sols del que s'entén com a economia domèstica.

La defensa va intentar dibuixar la infanta com una persona que està acostumada a llegir el que no ha escrit, a firmar el que li presenten davant sense llegir-ho i fins i tot a anar a llocs "sense demanar on anava". Tot això per defensar la tesi de la seva nul·la responsabilitat en qualsevol dels negocis d'Urdangarin.

"¿Com era el repartiment de feines en el matrimoni?", li va demanar el seu advocat. I la resposta va ser aquesta: "Jo m'ocupava dels nens, de les seves activitats, de l'escola i de tot el que tenia a veure amb ells, metges..., i el meu marit s'ocupava de tota la part de les despeses". I, per si quedava algun dubte que la filla del rei viu sense moure diners, la defensa li va demanar com es gestionaven les despeses ordinàries i la resposta va ser la mateixa: "Ja l'hi dic, el meu marit s'ocupava de les despeses".