La infanta fa culpable de tot Urdangarin

PalmaConfia cegament en el seu marit i en el seu "bon fer". Funda societats amb ell però sense preguntar-se el perquè ni a què es dedicaran. També firma: tots els documents en què el seu espòs li demana que posi la rúbrica. I, per acabar-ho d'adobar, tampoc sap res de pagaments i factures. "Jo confiava en el meu marit", s'excusa.

La que parla així és la filla del rei d'Espanya, la infanta Cristina, que va apostar ahir a Palma, en la històrica compareixença judicial de més de sis hores com a imputada davant José Castro, per desvincular-se i proclamar la confiança en el seu marit. Ahir va quedar clar que si a algú es vol demanar explicacions haurà de ser a Iñaki Urdangarin, perquè ella no les té. Va admetre que sabia que el rei va instar al seu dia el seu marit a deixar els seus negocis relacionats amb Nóos.

El jutge instructor del cas li hauria formulat fins a 400 preguntes, però els recurrents "no ho recordo" o "ho desconec" van ser la resposta més habitual. La imputació de la infanta per presumptes delictes fiscals i de blanqueig parteix de la sospita que la societat que va crear amb el seu marit (Aizoon) era, en realitat, una "tapadora" per desviar els fons públics d'administracions del PP que Urdangarin aconseguia de manera il·lícita amb l'Instituto Nóos i per camuflar fiscalment altres guanys.

Castro va començar pel principi demanant a la infanta per l'origen d'Aizoon, les activitats del seu marit a Nóos i les relacions que tenia ell amb polítics com Jaume Matas (aleshores president de les Balears) i Francisco Camps (que ho era del País Valencià). Nóos va rebre de les institucions públiques illenques i valencianes quasi 6 milions. El jutge volia lligar Nóos i Aizoon, però el desconeixement al·legat per Cristina del que passava a la primera (malgrat que ella en va ser vocal) ho va frustrar.

Per què va fundar Aizoon? Doncs perquè el seu marit l'hi va demanar. I no es va plantejar res més, segons va dir a Castro. Ni tan sols què en farien. No va poder dir a què es dedicava però sí que sabia que tenien oficina a casa i que allà hi havia activitat. No recordava si era cert -tot i que no ho va negar- que "s'autolloguessin" una oficina al palauet de Pedralbes.

Davant el jutge la infanta va negar que se la fes propietària d'Aizoon per fer d'escut davant Hisenda, com va dir el notari que va tramitar-ne la creació. Al contrari. Ella, com a filla del rei, es considerava "exposada" i controlada "amb més rigor" que ningú altre. Segons va dir, prou en tenia amb la "molta feina" que feia a La Caixa, l'agenda oficial i cuidant els seus quatre fills. També va aclarir que no té diners en cap paradís fiscal.

Factures i contractes

La segona filla del rei estava asseguda i tenia al davant una tauleta amb una pantalla d'ordinador. I Castro tenia preparat un munt de factures i contractes sobre els quals volia demanar-li explicacions. Se li van exhibir un a un a la infanta. Castro insistia a demanar-li sobre cada pagament. Ara quatre llibres de Harry Potter i ara un curset de salsa o merengue. Ella sempre contestava que desconeixia totalment que les despeses es carregaven a Aizoon. Va ser molt gràfica quan va explicar un dels casos. Si pagues en una benzinera, la targeta te la pot donar la persona que va amb tu al cotxe. El jutge es va interessar per unes cares classes de merengue que hauria rebut. Va assegurar que n'havia fet només de flamenc. Per si quedaven dubtes, va tancar el capítol afirmant: "Tots els pagaments i factures els duia el meu marit". Tema tancat.

Passava, segons sembla, igual amb les firmes. Per exemple, una compra d'accions d'una societat possiblement simulada per a la qual treballava Urdangarin. O el contracte d'autolloguer del palauet a Aizoon. Va reconèixer l'autenticitat de la firma. Estampava la rúbrica perquè confiava en el seu "bon fer".

Tot i que la seva declaració era una estudiada descàrrega en Urdangarin, formalment semblava que el defensés. Per això el seu advocat, Miquel Roca, va dir que havia estat "lleial". Va donar a entendre que creu que és innocent i que el duc de Palma sempre ha estat "molt respectuós i escrupulós amb tot". La defensa va interrompre Castro per dir a Cristina "que no havia de contestar cap pregunta perjudicial per al seu espòs".

Castro i Horrach, els plats pel cap

El que no va poder tallar ningú va ser la tensió entre Castro i el fiscal d'Anticorrupció Pedro Horrach, contrari a la imputació. Ahir l'escena tenia una protagonista estel·lar: Cristina. Horrach va començar el seu interrogatori exhibint la primera interlocutòria de Castro desestimant una petició d'imputació. "Ho comparteix?", demanava amb mala bava Horrach a l'ara imputada mentre Castro feia mala cara. Ella responia que sí. Castro va reaccionar ràpid i va exhibir a la infanta l'última i extensa interlocutòria justificant la imputació a partir dels indicis delictius. "I això ho comparteix?", li va demanar Casto. "Aquí no puc precisar", va dir. Horrach no havia acabat: "Sap per quin delicte fiscal ve imputada?" "No", va dir ella. "Doncs jo tampoc", va sentenciar el fiscal en un intent de deixar Castro en entredit. A la sortida, qui es va endur l'ovació del públic aplegat va ser Castro.