La policia conclou que Cristina va moblar el palauet de Pedralbes blanquejant capitals i defraudant Hisenda

PalmaLa infanta Cristina i Iñaki Urdangarin van carregar a través de l'empresa de la qual són propietaris al 50% l'adquisició i el muntatge de fins a 72 mobles i elements de la llar com prestatgeries, butaques, sofàs, taules i cortines de luxe per al seu ús personal. Així es desprèn de l'informe que el Grup de Delinqüència Econòmica de la Policia Nacional ha lliurat al jutge instructor del cas Nóos, José Castro, i al qual ha tingut accés Europa Press.

Entre els articles que van anar al palauet de Pedralbes i que van ser carregats a l'empresa hi ha una prestatgeria de 5.895 euros, una butaca giratòria de 1.552, una taula d'alumini de 2.665, una catifa de 3.450, un puf de cuir de 968, deu cadires 'massai' de pell per un total de 9.550, dos sofàs de 10.143, un moble-bar de 6.298 i dues cortines d'estil japonès de 5.580, entre molts altres articles. Però no només els mobles, la mateixa mansió també va rebre fons irregulars. Marc Viader, arquitecte que va reformar part del palauet de Pedralbes, ha admès davant agents de la Policia Nacional haver facturat per aquestes obres 20.000 euros a través d'Aizoon.

El magistrat reuneix d'aquesta manera noves dades que apunten que amb les sortides de fons que es van realitzar d'Aizoon per destinar-los a despeses particulars, el matrimoni s'hauria beneficiat mitjançant la seva empresa dels ingressos presumptament il·lícits que va rebre aquesta procedents de l'Instituto Nóos, que rebia diners públics, i també dels diners suposadament defraudats a Hisenda per part d'Aizoon.

Segons apunten els investigadors, els diners que de manera presumptament irregular percebia Aizoon des de Nóos -en virtut dels convenis que aquest va subscriure amb les administracions públiques- no es van quedar en el compte de la primera entitat, sinó que es van destinar a despeses particulars del matrimoni, com la reforma del seu habitatge familiar.

Blanqueig de capitals i frau fiscal

La qüestió que cal dilucidar ara és si la filla del rei tenia coneixement o no de l'origen delictiu dels fons. El jutge ha de decidir si la filla del rei Joan Carles era conscient de la procedència il·lícita dels diners que rebia Aizoon, fet que permetria dilucidar si va incórrer en un delicte de blanqueig de capitals, a més d'aclarir si va defraudar l'Agència Tributària, en facturar a Aizoon serveis personals que no tenien res a veure amb l'activitat de l'empresa amb l'únic objectiu de reduir la seva tributació en la declaració de l'IRPF.

Quan el mes de maig passat l'Audiència de Palma va deixar en suspens la imputació de la infanta amb l'argument que no hi havia indicis que Cristina tingués coneixement que els negocis d'Urdangarin eren il·legals, tancava la porta a la imputació per cooperació o complicitat i l'obria a imputar-la per delicte fiscal. L'Audiència Provincial sostenia, en la seva interlocutòria, que Aizoon -participada al 50% per la Infanta- no era més que una empresa pantalla que es va constituir amb l'única finalitat de defraudar. I adduïa que, si això és així, no s'entén que només s'atribueixi el frau a un dels dos socis, a Urdangarin. El tribunal de la secció segona apuntava que la dona d'Urdangarin "hauria de saber que Aizoon era una societat pantalla i que el seu marit la feia servir per defraudar a Hisenda", tant pel que fa a l'impost de societats com respecte a l'IRPF, i que "s'ha enriquit amb contractes il·legals i diners públics per factures girades per Aizoon a Nóos".

Els magistrats anaven més enllà en recalcar que, encara que Urdangarin era l'administrador d'Aizoon, la seva dona tenia el control funcional de la societat en ser titular del 50% del capital social, motiu pel qual havia de saber que Aizoon "no era una societat de professionals i que ella i el seu marit la utilitzaven per defraudar".

Segons l'Audiència Provincial, la infanta, com a sòcia de la societat mercantil i "tenint la possibilitat de controlar-ne la gestió, podria haver convocat la junta de la societat i revocat poders al seu marit o bé demanat que es regularitzés la situació tributària. Però no ho va fer i Aizoon va rebre diners públics i privats defraudat societats -es van desgravar despeses i amortitzacions no deduïbles- i impost sobre la renda", remarquen els magistrats.

La decisió d'imputar, en breu

Un cop el jutge acabi d'analitzar tota la documentació al voltant de les sortides de fons de l'empresa Aizoon, haurà de decidir si acorda la imputació de la infanta Cristina per presumpte delicte fiscal o de blanqueig de capitals, una decisió que adoptarà en breu. Abans, però, haurà de consultar la Fiscalia Anticorrupció i les altres parts personades en el cas Nóos perquè, amb totes les dades reunides, es pronunciïn respecte a això. El mateix advocat de la infanta admetia, aquest dimarts, que la imputació de la filla del rei és "una possibilitat".