Igual per a tothom (llevat del rei i família)

L'Audiència de Palma ha decidit deixar, per ara, sense imputació Cristina de Borbó, la filla del rei d'Espanya. La infanta no només participava als òrgans directius de l'Insituto Nóos –sobre el paper, sense ànim de lucre–, sinó que també va treure profit dels tripijocs del seu marit i el seu exsoci, Diego Torres. La majoria de juristes es feien creus que no estigués imputada ja d'entrada en un cas que va esclatar el novembre del 2011. Finalment, i després de donar-hi moltes moltes voltes, el jutge José Castro es va armar de valor fa un mes i la va imputar i citar a declarar. Reconeixia que cap dels 14 indicis contra ella eren, per si sols, suficients per imputar-la, però sumats, sí que ho justificaven. Tot es va començar a tòrcer per a Castro quan el fiscal Pedro Horrach, sotmès jeràrquicament al fiscal general de l'Estat i, per tant, al govern espanyol, va recórrer la imputació. Avui, finalment, l'Audiència de Palma ha atès el recurs del fiscal i del seu advocat, el 'pare' de la Constitució Miquel Roca, i ha deixat sense efecte la imputació.

Arribats en aquest punt −i tenint en compte que altres imputacions, incloent-hi el cas de molts polítics, tarden mesos o anys a resoldre's−, cal preguntar-se si el rei −o qui sigui− pot mantenir allò que la justícia és igual per a tothom i que ningú se'n pot escapar. El monarca ho va dir en el seu discurs de la nit de Nadal del 2011, en plena tempesta pel cas Urdangarin, però la manera com ha actuat després i els fets no acrediten aquesta suposada igualtat. Vista la nota de la monarquia en el darrer sondeig del Centre d'Investigacions Sociològiques (3,68) i el moment polític i social actual, a la Zarzuela el tret els pot sortir per la culata. La infanta ja respira més tranquil·la, però la suspensió exprés de la seva imputació és un altre cop la imatge de la institució que comanda el seu pare. S'hi posin com s'hi posin.