Arrimadas: del Romea al Congrés, història d’una revelació

MadridLes revelacions arriben quan arriben, i a Inés Arrimadas la seva li va arribar al Teatre Romea de Barcelona gairebé per accident. Era l’octubre del 2010, feia només dos anys que aquesta jove nascuda a Jerez de la Frontera el 1981 vivia a Barcelona i una amiga la va empènyer per anar a un acte de Ciutadans. I si una cosa tenen les revelacions és que acostumen a canviar-ho tot. Tant, que vuit anys després aquella jove aleshores sense vocació política és la cap de l’oposició al Parlament i sospesa fer el salt al Congrés. Tant, que el lema que aquell dia feia servir Ciutadans per presentar la seva campanya per a les eleccions del 28 de novembre del 2010 avui podria ser un indici per obrir una causa al Tribunal Suprem: “ Rebélate ”, encoratjava aquell dia des de l’escenari Albert Rivera, president ja aleshores de Ciutadans, perquè les revelacions canvien coses, però no tot.

Aquell dia Arrimadas va decidir que havia trobat el seu lloc. El discurs de Rivera, que va explicar que Cs es va crear el 2006 com una “rebel·lió cívica de ciutadans del carrer que defensen les seves llibertats” i va fer una crida a la “revolució cívica” contra el nacionalisme català, va seduir-la, fins al punt que va vèncer la seva enorme timidesa i es va afiliar a les joventuts del partit taronja. La resta és història. Arrimadas ha deixat enrere aquella timidesa per batre’s cada quinze dies al Parlament -sovint a cop de cartellet- amb el president de la Generalitat, ja sigui ara Quim Torra o abans Carles Puigdemont. No és l’únic que ha deixat enrere. També les seves intervencions en català a l’hemicicle són cada cop més escasses. I això que de jove, encara a Andalusia, va voler aprendre la llengua i així cantar l’himne del Barça. Perquè, com ha explicat sovint, Arrimadas aleshores era molt futbolera -ara ja no tant- i seguidora fidel de Pep Guardiola -ara ja no gens.

El seu ascens metèoric -que la va portar a anar a les llistes al Parlament ja el 2012 i a ser cap de llista de Cs el 2015 i el 2017 un cop Rivera va fer el salt a Madrid- no s’explica sense el Procés. Un Procés que l’ha allunyat de Guardiola, però també d’alguns dels que van ser els seus costums quan va debutar al Parlament. Aleshores, un grup de joves diputats de tots els colors -format per, entre d’altres, Marta Pascal, Roger Montañola, Agnès Russiñol, Xavier Cima, José Antonio Coto i la mateixa Arrimadas- feien pinya i acostumaven a trobar-se fora de la cambra catalana per anar a sopar o fer una cervesa.

Els recels de Rivera

Ara aquesta relació és puntual i Arrimadas ha passat de ser aquella tímida diputada de Ciutadans a convertir-se en un dels principals valors del partit taronja, que ara la sondeja per seguir els passos de Rivera i fer el salt a Madrid. Rivera, que la va descobrir i la va portar al Parlament, la reclama ara a Madrid per intentar superar el PP i convertir-se en la primera força de la dreta al Congrés de Diputats. La reclama tot i que la convivència no ha sigut sempre fàcil, ja que l’ascens d’Arrimadas -que ha portat el partit a guanyar les eleccions a Catalunya- ha generat sovint recels en el president del partit, poc amic de res que li pugui fer una mica d’ombra. Ja a les últimes eleccions generals, un històric de la formació pronosticava en privat que “abans serà presidenta d’Espanya la Inés que l’Albert”. De moment, Arrimadas sembla a punt de marxar a Madrid per fer tàndem amb aquell noi que ara fa vuit anys la va enlluernar al Teatre Romea.