La indústria valenciana intenta alçar el vol

ValènciaEl futur de l'economia valenciana continua trobant-se al cel. Si durant les últimes dècades el sol ha estat l'imant que ha atret els milions de turistes que han omplert les seves platges i, de rebot, ha impulsat la bombolla immobiliària, en els pròxims anys serà l'encarregat d'alimentar els panells de la puixant indústria fotovoltaica que, alhora, haurà de nodrir les bateries dels cotxes elèctrics que construiran companyies com Ford o Volkswagen des del batejat com el futur pol de la mobilitat sostenible del sud d'Europa.

Aquesta és la transformació que viu un País Valencià immers en ple procés de reindustrialització amb sectors exportadors com els ja històrics de la ceràmica o el calçat, i motors tradicionals de la seva economia com la distribució alimentària de la mà d'empreses com Mercadona o Consum, que juntes sumen més de 30.000 treballadors només al territori valencià. Una metamorfosi que, això sí, pot perillar per dues febleses com són el retard d'infraestructures clau com el Corredor Mediterrani, i una administració capaç de propiciar que una companyia que ha rebut dues subvencions per a un projecte agrovoltaic les perdi perquè la conselleria ha estat incapaç de tramitar les llicències que ella mateixa reclama.

Qui ha patit aquests estralls de la burocràcia ha estat Ricardo Romaguera, propietari i director executiu d'Inderen, una empresa formada per una seixantena de treballadors i dedicada a la instal·lació de parcs d'energies renovables. Tot i el que seu principal focus de negoci és el biogàs, ara impulsa projectes innovadors com la construcció d'hivernacles que incorporin panells solars que converteixin en autosuficients les explotacions i, alhora, sumin un ingrés afegit.

L'empresari lamenta que els tràmits frenin una indústria valenciana "capdavantera a Espanya com és la de la construcció i instal·lació de plantes de biogàs". També es queixa dels retards en la tramitació de les llicències per a parcs solars. "El 2020 [la Generalitat] va aprovar un decret per a projectes de menys de 10 hectàrees i menys de 5 megawats, que són xicotets, com els que ens diuen que volen. Però el primer parc que va aconseguir l'autorització la va obtenir el mes passat [abril del 2023], quan el decret deia que el [període de resolució] màxim serien 10 mesos", detalla Romaguera.

Al darrere d'aquestes dificultats de gestió de la Generalitat hi ha l"'infrafinançament". Així ho afirma, si més no, l'informe Situació i reptes de l'economia valenciana, elaborat pels economistes de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE) Joaquin Maudos i Carlos Albert, que atribueixen "quasi les tres quartes parts" del deute de 54.000 milions d’euros, el 45,8% del PIB, a la falta de transferències de l'Estat. També ho creu un altre economista de l'IVIE, Juan Pérez, que vincula les dificultats de l'administració pública per "secundar el sector privat" a la "falta de recursos".

Pel que fa als deures de l'economia valenciana, Pérez assenyala que cal augmentar la productivitat i esmenar "la poca especialització". Per aconseguir-ho, reclama "dirigir els recursos cap a sectors com les telecomunicacions, els serveis de R+D, l'audiovisual o la indústria farmacèutica". L'objectiu ha de ser equilibrar un balanç, que indica que, si excloem el sector públic, el 58% del PIB valencià i el 70% de l'ocupació es concentra en el sector serveis, en què destaca l'activitat comercial i l'hostaleria. Amb tot, la dada és millor que la mitjana espanyola. "Mentre que a Espanya la indústria aporta el 24% del PIB –excloent-hi el sector públic–, al País Valencià aquest percentatge augmenta fins al 28%", subratlla.

Entre els sempre elogiats sectors exportadors destaquen indústries com la ceràmica, el tèxtil i el calçat. Les vendes a l'exterior d'aquest l'últim es preveu que superin aquest 2023 els 1.500 milions d’euros, la meitat de les de tot l'Estat. També s'estima que donarà feina a 22.000 persones només a territori valencià. Entre les companyies que ofereixen aquesta ocupació hi ha Wonders, una empresa ubicada a la ciutat d'Elx, un dels nuclis tradicionals de la indústria sabatera. Amb 160 treballadors propis i 100 mitjançant empreses col·laboradores ha tancat un 2022 de bons resultats. Ara, però, constata com el sector pateix una "recessió puntual" per l'impacte de la inflació. Amb tot, el seu conseller delegat, Jorge Carbonell, veu el futur amb esperança gràcies a la "professionalització, l'aposta per l'exportació i la qualitat" del sector. Només hi veu un petit entrebanc: la dificultat per aconseguir "mà d'obra qualificada". "És un llast que tenim i que necessitem resoldre", emfatitza.

Un altre dels teixits productius que està apostant per la innovació, però que pateix la falta de relleu és l'agrari. Un exemple és Javi Orts, que dirigeix una empresa familiar amb 11 treballadors i que conrea una extensió de 160 fanecades al municipi de Meliana, situada al cor de l'Horta de València, un espai protegit pel seu valor històric, patrimonial i paisatgístic. Davant la constant baixada de preus, aquest llaurador de 43 anys està reconduint la seva explotació dels mercats majoristes al comerç per internet, la venda directa i l'hostaleria. Per seduir el client ha optat per la introducció del cultiu biològic i de residu 0. "El biològic costa molt d'arrancar, però funciona i és el futur. Cada vegada hi ha més plaguicides prohibits [per la seva toxicitat] i cal avançar-se", afegeix. Explica que amb la nova fórmula de negoci "es pot viure", però reclama el suport de la Generalitat perquè investigui en tractaments biològics i promocioni l'agricultura de qualitat, sostenible i de proximitat. De nou, la petició perquè l'administració impulsi la nova economia. Caldrà veure si, com diuen els economistes de l'IVIE, amb "l'infrafinançament" disposarà de suficients recursos.