BarcelonaJosep Casadevall (Girona, 1946) és un advocat andorrà que va ser president de la secció tercera del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Respon per escrit a les preguntes de l’ARA un cop les primeres causes sobre la sentència de l’1-O estan arribant ja a Estrasburg.
Quina valoració fa de la sentència del Tribunal Suprem sobre l’1-O?
— És una sentència tècnicament complicada i finalment dura, molt dura. Comparteixo que hi pot haver qüestions de legalitat penal i de proporcionalitat.
Considera que hi va haver vulneració de drets fonamentals?
— Això ho dirà el TEDH. El que jo sí que li puc dir és que, sense dubte, hi ha fets, raonaments i condemnes que plantegen problemes i que mereixen ser analitzats a la llum del Conveni Europeu.
Els vots particulars del TC poden afectar la valoració del TEDH?
— Efectivament, tindrà la seva incidència en la valoració que haurà de fer el TEDH del conjunt del procediment i de la sentència. Cal tenir present que la proporcionalitat és un dels elements importants que considera el tribunal.
Espanya pot fer al·legacions als recursos dels condemnats?
— Òbviament podrà contestar i fer al·legacions una vegada el TEDH li hagi comunicat la demanda. En el cas d’Espanya els seus advocats acreditats són juristes de l’Advocacia de l’Estat.
Quins articles de la Convenció Europea de Drets Humans apel·laria si fos l’advocat dels condemnats?
— Els mateixos que, al meu coneixement, han estat invocats per ells. Els de judici equitatiu, principi de legalitat penal, llibertat de pensament, llibertat d’expressió i llibertat de reunió i manifestació.
Creu que hi pot haver diferències a l’hora de tractar els condemnats que eren activistes i els que formaven part del Govern? I el cas de l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell?
— A veure, els greuges plantejats seran més o menys els mateixos, si bé el TEDH al prendre la seva resolució tindrà en compte les circumstàncies personals i particulars de cada demandant, però això no hauria de modificar gaire les decisions.
Creu que hi ha fonaments perquè es declari la nul·litat de la sentència? Es podria haver de repetir el judici sencer?
— Les sentències del TEDH són sempre declaratives. No anul·len mai decisions dels tribunals interns, siguin civils, administratius o penals. La sentència constata i declara si hi ha hagut o no una o més violacions del text convencional i requereix a l’Estat que prengui totes les disposicions per fer cessar la violació o les violacions, reparar-les i evitar que es reprodueixin. Depenent de la violació declarada, el TEDH pot indicar la conveniència de revisar el judici.
Els indults poden tenir alguna influència en la valoració que faci el TEDH?
— Entenc que sobre el fons no. Sí que en pot tenir pel que fa a la celeritat del procediment. Pot ser que el TEDH no consideri la demanda prioritària i es prengui més temps. Una mesura de gràcia pot efectivament constituir un element a considerar per part del TEDH respecte a l’assumpció d’un problema de proporcionalitat.
Ara començaran a arribar al TEDH tots els recursos dels presos a la sentència. Quin serà el calendari per resoldre el cas? Quina mitjana de temps pot tardar?
— És difícil avançar un calendari. Primer cal que arribin totes les demandes, que no siguin desestimades, que siguin comunicades al govern i que hi hagi una decisió sobre l’eventual acumulació. Tenint present també el fet que els demandants estiguin ja en llibertat.
Estrasburg tindrà en compte el pronunciament del Consell d’Europa sobre la situació a Espanya?
— Sens dubte que ho tindrà en compte, encara que no sigui una resolució vinculant. No oblidem que el TEDH és un òrgan creat i integrat en el mateix Consell d’Europa amb la funció de vetllar pel respecte dels drets fonamentals i les llibertats individuals. Ho tindrà en compte de la mateixa manera que té en compte informes i recomanacions provinents d’altres organitzacions internacionals i ONGs.
Vol dir que el TEDH assumirà el marc que defineix l’informe?
— No vull dir que l’assumeixi, però segur que en el seu argumentari el tindrà en compte. És un element més per a la corroboració dels fets.
El fet la justícia alemanya i belga hagin rebutjat l’entrega de Carles Puigdemont i Lluís Puig per rebel·lió/sedició és un argument a favor dels presos? O no té cap influència?
— Atès com han estat plantejades les demandes i els greuges que cada demandant formula davant del TEDH, no hi sé veure la relació. Es tracta de situacions i procediments diferents davant d’altres jurisdiccions.
A Espanya encara hi ha diverses causes pendents sobre l’1-O. En cas que Estrasburg condemni l’Estat els jutjats que ho estiguin investigant ho han de tenir en compte a l’hora de fer la seva sentència?
— Partint del principi que les mateixes causes produeixen els mateixos efectes, els tribunals ordinaris, primers destinataris del Conveni i de la jurisprudència del TEDH, ho haurien de tenir en compte. En tot cas, caldrà esperar les sentències i l’esgotament de totes les vies de recurs internes.
¿El fet que l’1-O fos un referèndum sense empara legal a Espanya és una variable que Estrasburg tindrà en compte?
— Evidentment, en el relat de la producció dels fets el TEDH haurà d’analitzar i constatar la cobertura legal que tenia –o no tenia– la celebració d’un referèndum a la llum de la legalitat espanyola.
