Indults parcials, diàleg lent i independentistes encara a l'exili: Espanya compleix les reclamacions del Consell d'Europa?

BarcelonaL'assemblea parlamentària del Consell d'Europa va emetre el passat mes de juny un informe titulat ¿S'haurien de perseguir els polítics per les declaracions que han fet en l'exercici del seu mandat? El document feia referència a diferents qüestions, entre les quals també els presos polítics, les condemnes dels quals van tenir en compte declaracions fetes en l'exercici dels seus mandats. El mateix dia, el president espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar la concessió dels indults als líders de l'1-O. Però el text anava més enllà de reclamar aquesta mesura de gràcia, també recomanava retirar les euroordres, les acusacions per l'1-O a funcionaris de baix rang i que no s'exigís als presos polítics que s'abstinguin de les seves conviccions a canvi de beneficis penitenciaris. Gairebé un any després de la publicació del document, el Síndic de Greuges ha facilitat un informe que en fa un seguiment per intentar aclarir en quin grau Espanya ha complert amb les recomanacions del Consell. La conclusió de l'òrgan és que a mitges.

Espanya ha concedit els indults als presos polítics, admet l'òrgan, però només de manera parcial. Ha bastit una taula de diàleg, però avança lentament. I ha anunciat una reforma del Codi Penal en relació amb els delictes de rebel·lió i sedició, però no l'ha conclòs. "Segons els mitjans [de comunicació], un cop concedits els indults, el Govern ha renunciat a aquesta reforma", explica. Sobre els indults, a més, critica que no s'ampliessin a les "penes no privatives de llibertat": "Atès que la pena privativa de drets més important de les que s'havien imposat era la inhabilitació per exercir tota mena de càrrecs públics (...), els condemnats per la referida sentència han quedat exclosos de participar en els afers públics", recalca l'informe. Com exigia la resolució de l'assemblea parlamentària, els presos polítics "no van haver de renunciar a les seves conviccions polítiques" per obtenir l'indult. No obstant, el Síndic denuncia entre altres qüestions un informe preceptiu que va emetre el Tribunal Suprem (TS) abans de la concessió dels indults, i que feia servir "profusament" l'argument de la "falta de penediment" dels condemnats per "oposar-se a la concessió", un motiu que es va donar en altres ocasions per "revocar beneficis penitenciaris que havien estat concedits als condemnats quan eren a la presó".

A més, el Consell d'Europa valorava la possibilitat de retirar les euroordres i de deixar sense efecte els procediments d'extradició. L'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Antoni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig continuen exiliats, així com també la secretària general d'ERC, Marta Rovira, i l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel. A més, assevera el document, "no hi ha hagut una retirada generalitzada de processos contra càrrecs inferiors per part de la Fiscalia", tal com recomanava el Consell d'Europa, ni tampoc s'ha garantit que "la disposició penal sobre malversació de fons públics s'apliqui de manera que la responsabilitat només sorgeixi quan es puguin constatar pèrdues reals i quantificades per al pressupost o patrimoni de l'Estat". Prova d'això és especialment la causa oberta del Tribunal de Comptes contra trenta-quatre alts càrrecs de la Generalitat entre 2011 i 2017.

Sobre la recomanació del Consell d'Europa d'"establir un diàleg obert i constructiu amb totes les forces polítiques de Catalunya", el Síndic destaca que, tot i que "s'ha obert una taula de diàleg entre el Govern de la Generalitat i el de l'Estat", el procés "avança molt lentament" –s'ha reunit en dues ocasions– i està mancada, "com a mínim públicament", d'una "estructura i una planificació clares i definides". Finalment, el Síndic denuncia la "concepció legalista i formalista" de l'estat de dret per part de les institucions espanyoles. "El Consell d'Europa ha advertit que una interpretació formalista de l'estat de dret i l'imperi de la llei és contrària a la seva veritable essència", critica. Considera que aquesta concepció legalista "es fonamenta sovint en alguns principis polítics que es consideren superiors a qualsevol altre": "la unitat de l'Estat i no la Constitució".

El síndic, Rafael Ribó, ha explicat que "normalment" és el mateix Consell d'Europa, amb qui ha treballat, qui publica un "balanç" quan ha passat un any de les seves recomanacions. Un informe, per tant, que hauria d'arribar "d'aquí a poques setmanes". En roda de premsa al Parlament, també s'ha referit a les recomanacions generals per a tots els països de l'assemblea, que considera que tampoc es compleixen a Espanya. Per exemple, veu mancances en la llibertat d'expressió en el delicte d'injúries a la corona o l'atribució de "delictes d'odi a cossos estatals no susceptibles de protecció pel mateix". A més, ha posat l'accent en el judici a l'expresident Quim Torra o el cas de l'exdiputat de la CUP Pau Juvillà, que considera que s'han vist mancats del "dret a la tutela efectiva", entre altres.