Els indults obren un nou escenari en la relació entre ERC i el PSOE
Aragonès i Sánchez inauguren un nou cicle amb el primer repte de reactivar el diàleg
Barcelona / MadridAmb els indults concedits i els presos polítics en llibertat, el següent interrogant que s’obre és: ¿I ara què? De la resposta, que ningú s’atreveix a donar amb certesa, en depenen les expectatives per trobar una sortida dialogada al conflicte polític català i, en bona mesura, l’estabilitat de la legislatura tant a Catalunya com a Espanya. Generalitat i govern espanyol coincideixen que s’ha obert una nova etapa en les seves relacions -de “diàleg” per a uns, també de “concòrdia” per als altres-, però mantenen objectius molt diferents i hi ha el dubte raonable de si hi ha un terme mitjà possible. A partir d’ara hi haurà, almenys, cinc qüestions a tenir en compte.
Reunió a la Moncloa
El 29 de juny es fixaran les bases de la relació
Si estiguéssim davant d’una sèrie d’intriga política, el primer capítol tindria una data i un lloc clars: el 29 de juny a la Moncloa. S’hi veuran el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el de la Generalitat, Pere Aragonès, per primera vegada cara a cara des que el segon va agafar les regnes de l’executiu català. De la reunió no se’n poden esperar grans acords, però sí un compromís mutu d’intentar mantenir un diàleg sostingut després d’una dècada en què les dues administracions s’han donat l’esquena. Fonts del Govern consultades per l’ARA expliquen que la trobada ha de servir per establir “les bases” de la relació i començar a fixar un “calendari” sobre qüestions concretes com, per exemple, quan es reactivarà la taula de diàleg. “L’indult està bé, però ara han de complir molts altres compromisos”, assenyala una veu republicana.
Taula de diàleg
El repte de desenterrar la negociació 15 mesos després
El primer resultat tangible de la nova etapa de diàleg entre la Generalitat i el govern espanyol hauria de ser la reactivació de la taula de diàleg. S’ha reunit una única vegada, el 26 de febrer del 2020, i la pandèmia primer i la falta de sintonia entre Torra i Sánchez després la van arraconar en un calaix. Ara hi ha un element nou que permet pensar que tindrà més garanties de sobreviure: ERC és l’autora intel·lectual de la idea i per primera vegada ha agafat les regnes de la Generalitat. Per tant, tindrà més incentius per fer-la funcionar dels que tenia JxCat, que mai va acabar de creure’s aquest instrument. Però l’obstacle principal continua sent el mateix: quin recorregut pot tenir quan a una banda de la taula es defensarà l’amnistia i l’autodeterminació i, a l’altra, la Constitució i l’Estatut.
“Ja sé que una resolució del conflicte no vindrà de la nit al dia, però també sé que ho hem de provar”, defensava fa unes setmanes Aragonès. Ahir mateix, la portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero, va demanar a l’independentisme que abandoni posicions “extremes” i s’obri a “solucions viables”. Fonts de la Moncloa es mantenen en el “realisme” de cara a les possibilitats d’èxit de la taula de diàleg, però mantenen un bri d’esperança i sostenen que l’independentisme està “madurant una nova realitat”. La data més probable de la reunió: el mes de setembre.
En paral·lel a la taula, el pla del president català també passa per reactivar les comissions bilaterals Generalitat-Estat com a fòrum perquè el Govern reclami inversions i compromisos financers pendents de l’Estat amb Catalunya. Serà tot un repte fer funcionar unes comissions que des de temps de Rajoy estan congelades i que van tenir un president, Josep Antoni Duran i Lleida, que va deixar el càrrec el 2014 afirmant: “No soc capaç d’aguantar la presidència d’un ens que no fa res”.
Reforma de la sedició
Els canvis legals que podrien beneficiar els exiliats
En el capítol dels acords potencials, on per ara no hi ha ni l’amnistia ni l’autodeterminació, sí que hi figura la reforma del delicte de sedició del Codi Penal. Una reforma ideada pels comuns i en què el govern espanyol fa mesos que treballa. El més destacable és que, segons com es plantegi, podria beneficiar la situació dels exiliats, que no han obtingut rèdit dels indults. Perquè això prosperi, són imprescindibles els vots d’Esquerra al Congrés, que mai s’ha mostrat gaire partidària d’aquesta reforma. “El que caldria fer amb aquest delicte seria derogar-lo; en cap cas dir que en comptes de deu anys te’n toquen cinc”, deia fa unes setmanes Aragonès. Ara, però, els republicans es mostren menys refractaris, tenint en compte que l’informe del Consell d’Europa tan celebrat per l’independentisme aposta per aquesta reforma com una de les mesures per encarar el conflicte. Hi ha marge per a la negociació i explorar un acord.
Judicialització oberta
Els casos judicials oberts poden condicionar el diàleg
El diàleg que començaran a assajar Generalitat i Estat no estarà exempt d’influències externes que poden condicionar-lo. Una de les més importants: tots els casos judicials que hi ha oberts i que seguiran donant males notícies en els pròxims mesos a l’independentisme. El mateix dia que es veuran Aragonès i Sánchez, també a Madrid el Tribunal de Comptes fixarà una nova fiança milionària per a una quarantena de càrrecs de la Generalitat. La causa contra l’acció exterior obre el debat sobre les competències jurisdiccionals d’aquest òrgan fiscalitzador, capaç d’imposar condemnes sense un procés judicial amb garanties. De moment, el president republicà haurà de dialogar amb el pes a sobre d’una judicialització del Procés que, malgrat els indults, no s’atura.
Estabilitat parlamentària
Aragonès i Sánchez necessitaran suports externs al govern
L’últim factor clau perquè el diàleg se sostingui és que els dos governs tinguin una certa estabilitat. Un dels avantatges amb què compten és que no hi ha eleccions fins a les municipals del 2023, cosa que dona marge a les dues parts per arriscar sense mirar -en excés- la calculadora electoral. Però ni Aragonès ni Sánchez tenen una majoria folgada als respectius Parlaments i estaran sotmesos a pressions tant de l’oposició com dels respectius socis parlamentaris. Aragonès, per exemple, sap que té dos anys per intentar que la taula funcioni -així ho va pactar amb JxCat i la CUP-, però que cap dels dos partits s’estalviarà el degoteig de crítiques constants cap a un instrument en el qual no creuen.
Un primer pas per reforçar l’estabilitat dels dos governs serà que puguin aprovar els pressupostos del 2022. Aquesta partida es jugarà a la tardor i, ara mateix, cap dels dos té els vots garantits. Al Congrés, amb els indults el PSOE ha enterrat la geometria variable i està obligat a consolidar la majoria de la investidura. Els incentius a ERC perquè segueixi donant suport a Sánchez seran fonamentals.