Els indults als colpistes del 23-F que Albert Rivera creu que no van existir
Pablo Iglesias li recorda que el PSOE l'any 1988 i el Suprem el 1993 s'hi van mostrar a favor
BarcelonaAlbert Rivera ha abanderat la lluita contra els indults als líders independentistes que van impulsar el referèndum de l'1-O, fins i tot abans que se'ls hagi jutjat. Aquest dimecres, però, la seva vehemència a l'hora de buscar exemples que ell considera ridículs li ha jugat una mala passada. "S'imaginen que en el seu dia algú hagués dit: s'ha d'indultar Tejero, no?", ha expressat des de la tribuna del Congrés, confiat que ningú ho hagués valorat mai.
Malauradament per ell, el líder de Podem, Pablo Iglesias, que ha sortit a continuació, ha decidit recordar-li dos episodis d'ara fa més de 25 anys. "23 de desembre del 1988, el consell de ministres aprova indultar el general Armada. 14 de setembre del 1993, el Tribunal Suprem es mostra favorable a l'indult de Tejero. Era colpista el Tribunal Suprem?", li ha preguntat irònicament. Iglesias li ha acabat fent una recomanació: "Vostè representa molts ciutadans espanyols. Per respecte a ells, obri alguna vegada un llibre d'història".
Els indults als colpistes del 23-F
El 23 de desembre del 1988, a proposta del ministre de Defensa, Narcís Serra, el consell de ministres va aprovar l'indult a l'exgeneral Alfons Armada, condemnat a més de 26 anys de presó per haver estat considerat un dels impulsors de l'intent de cop d'estat del 23-F. Armada, que havia demanat l'indult en cinc ocasions abans d'aquesta, va ser el primer colpista en ser indultat.
L'altre exemple que ha esgrimit Iglesias és el de la sala militar del Tribunal Suprem, que el 14 de setembre del 1993 es va pronunciar a favor de l'indult a l'ex tinent coronel Antonio Tejero. Tot i reconèixer que Tejero no havia mostrat penediment, el Tribunal va avalar l'indult -la petició havia estat presentada per una associació de dones de militars- al concloure que contribuiria a "oblidar uns fets que haurien de quedar en el passat", tal com recollia un article del diari 'El País'.
En aquesta ocasió, el consell de ministres va desestimar la petició, tot i que pocs dies després va aconseguir el tercer grau (només havia d'anar a la presó a dormir). Tejero va acabar sortint en llibertat a finals del 1996, havent complert 15 dels 30 anys de presó als quals va ser condemnat.