Indult per a Mazón, condemna per a Ribera

MadridEl president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, no va sortir incòlume de la compareixença a les Corts per informar dels efectes de la DANA que va assolar diverses localitats el 29 d'octubre. Se'l va veure preocupat per mantenir un to contingut, però deixant missatges de fons autoexculpatoris. Era una sessió per retre comptes, però va quedar clar que Mazón buscava una barrera protectora en l'argument que la prioritat absoluta és treballar per atendre les víctimes i reconstruir. Ens hem passat dues setmanes llargues dient que no era el moment de les critiques, que s'hauria d'esperar per a les explicacions, i quan han arribat de la mà de Mazón i a les Corts Valencianes no han estat convincents.

És possible que faci bé no dimitint ara, perquè escapçar el govern autonòmic complicaria efectivament la feina ingent que queda per fer. Ja decidiran les urnes quan toqui. Ara bé, Mazón i el PP han de ser molt conscients dels llargs efectes polítics del descontrol de la DANA, per la pèrdua de vides humanes i la destrucció que va deixar al seu pas. Ell ha dit que no tornarà a ser candidat si fracassa en l'operació de la reconstrucció, però potser no haurà d'esperar tant.

Per als populars serà una decisió difícil. No obstant això, els interessos de l'organització i les expectatives electorals del seu líder, Alberto Núñez Feijóo, pesaran molt en les prioritats que es fixin des de la seu central del partit, al carrer Génova de Madrid. Un edifici, per cert, sobre el qual el Suprem acaba de reiterar que va ser reformat amb diner negre, d'acord amb la sentència que rebaixa una de les condemnes imposades a l'extresorer popular, Luis Bárcenas, en aquest cas per un delicte de frau fiscal. Costa molt, no només al PP, desfer-se del passat, i aquest factor fa difícil treure rèdits de perseguir la corrupció en altres partits mentre es continuen rebent confirmacions de culpabilitat en el propi.

Una estratègia defensiva

Amb la DANA i els seus efectes passa una cosa semblant. Feijóo va anunciar una intervenció important de Mazón, que posaria fi als dubtes sobre el seu comportament la tràgica jornada del 29 d'octubre, o els reduiria a la mínima expressió. I no ha estat així. En part perquè hem tornat a veure una estratègia defensiva que busca recolzar-se en els errors i les responsabilitats de tercers. N'hi poden haver, i s'hauran de tenir en compte. No estic segur que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, depenent de l'administració central, l'encertés en tots els missatges que va enviar aquell dia, en les hores en què ho va fer i en el contingut. És legítim buscar en les equivocacions o inexactituds dels altres un atenuant per al comportament d'un mateix. Però no crec que a Mazón li serveixi de gaire.

No és només una qüestió de sort. En política cal ser on calia en el moment precís que feia falta. Altrament no es pot obtenir ni mantenir la confiança dels ciutadans. S'han de saber interpretar les alertes, cal reaccionar davant els avisos, sobretot el president d'una comunitat que té riscos anunciats amb prou antelació. Mazón només té un atenuant, i és consistent, en la dada del volum d'aigua caigut sobre les zones afectades. Però li van faltar reflexos, instint polític, capacitat de decisió i, en definitiva, perspicàcia. Per això la seva compareixença no va ser convincent. No es pot recórrer a l'argument de la imprevisibilitat d'una DANA tan ferotge i perjudicial si no s'ha reaccionat amb rapidesa per conjurar el risc que suposen aquesta mena de fenòmens.

Calia demanar ajuda

Aquesta manca de reacció proporcionada a la gravetat de la tragèdia es va posar igualment de manifest en les jornades immediatament posteriors a la devastació. Mazón hauria d'haver corregut a exigir al govern de Pedro Sánchez que, basant-se en el precepte legal que calgués, s'afanyés a bolcar-se sobre les localitats afectades amb tota mena d'efectius i material. No feia falta discutir res sobre la declaració d'emergència ni rebuscar títols habilitants a la Constitució.

La urgència de l'ajut era tan evident que n'hi havia prou veient les imatges. És legítim, ho torno a dir, intentar defensar-se, però capgirar-ho tot ara a la recerca de responsabilitats, buscant la inculpació, fins i tot judicial, de la vicepresidenta del govern espanyol Teresa Ribera, no crec que sigui una operació gaire rendible per al PP. Segur que tothom reforçarà els mecanismes d'alerta, començant per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, però dubto molt que la clau de la tragèdia sigui l'actuació d'aquest organisme. Potser les coses serien diferents si la presa de Forata no hagués aguantat, perquè la devastació hauria estat molt pitjor i els efectes del trencament del pantà reclamarien l'exigència de responsabilitats més enllà de les autoritats autonòmiques.

El paper de Ribera

Teresa Ribera, en tot cas, farà bé de ser més convincent que Mazón quan comparegui al Congrés. En el seu cas les explicacions han de passar per donar compte del que s'ha fet o s'ha deixat de fer a València per controlar els efectes de les riuades. El canvi climàtic existeix i agreuja els riscos, però el control de les zones inundables demana actuacions ajornades probablement per una definició de les prioritats errònia. En tot cas, inferir d'una criticable planificació de les tasques del ministeri per a la Transició Ecològica –del qual és titular la vicepresidenta Ribera– una suposada relació de causalitat amb la tragèdia valenciana i les seves víctimes resulta jurídicament excessiu.

És ben cert que l'existència de la catàstrofe i la seva gestió per part de les administracions no aporten res positiu a la candidatura de Ribera per formar part de la Comissió Europea, com a vicepresidenta executiva i titular de la cartera de Competència i Transició Ecològica. És una mala carta de presentació, no tant pel que va passar en relació amb la DANA, sinó per la feina no feta amb antelació per evitar aquests efectes si algun dia es presentava una situació com la d'aquest fatídic final d'octubre. El PP, en tot cas, incorre en una contradicció reclamant l'indult per a Mazón i la condemna per a Ribera, és a dir, quan intenta impedir l'accés d'ella a la Comissió Europea mentre protegeix el seu correligionari tot dient que la prioritat és ara reconstruir el que la DANA va destruir.