La indignació de la senyora del collar de perles

MadridEl Club Siglo XXI és una d’aquestes institucions del Madrid més ranci que, per contrast, acaba servint de plataforma dels presidents de la Generalitat per presentar-se a la capital. Entre el públic, dones d’edat avançada amb abrics de pell, collar de perles i mascareta blanca amb un rivet amb la bandera espanyola. Una d’elles fa una pregunta que un dels moderadors no s’atreveix a llegir sencera per por a incomodar un president que, a l’estil Mitterrand, adopta la postura de l’esfinx. Ni s’immuta. La senyora s’indigna i exigeix que es llegeixi sencera. És la següent: “Els catalans van votar la Constitució, que diu que Espanya és una nació unida. Ja que no aconseguiran separar-se’n, per què no es dediquen a fer de Catalunya la millor comunitat d’Espanya?” Aragonès respon educat que quan es va laminar l’Estatut, molts catalans van donar per trencat el pacte constitucional.

Quan acaba la xerrada, la senyora continua indignada amb el moderador. Tret d’alguna pregunta més en aquesta línia, el to general de la conferència és amable. Tant que al final alguna d’aquestes senyores amb polsera rojigualda demana fer-se una fotografia amb el president, que intenta ser amable amb tothom que s’acosta a saludar-lo. Algú remarca que la ministra portaveu, Isabel Rodríguez, no ha aplaudit al final de la seva primera exposició, en què ha defensat obertament el referèndum. Més enllà dels atacs a Ayuso, Aragonès no fa concessions. Sap que les seves paraules seran mirades amb lupa a Catalunya, sobretot pels seus socis de Junts i de la CUP, desapareguts ahir.

Entre Rodríguez i Subirats

Tot i això, Aragonès fa l’entrada a l’auditori flanquejat per Rodríguez i el nou ministre d’Universitats, Joan Subirats. Davant el buit amb què s’havien trobat altres presidents com Torra, les dues ànimes del govern espanyol fan d’amfitrions d’Aragonès i el tracten com el que és: un soci imprescindible per a la governabilitat.

Entre els assistents hi ha una barreja de catalans a Madrid, empresaris que volen saber coses sobre economia, i socis i sòcies del club que tenen pinta d’anar a totes les conferències que s’hi fan. És evident que a mesura que desgrana el seu discurs, l’audiència va fent cara de “Sempre amb la mateixa cançó, aquests catalans!” Però justament és això el que ha vingut a dir el president, que tot i el canvi d’estratègia, l’objectiu de fons continua sent el mateix, cosa que provoca una certa decepció entre un públic que s’esperava potser una altra cosa.

Tot i això, Aragonès és lluny de provocar l’hostilitat d’alguns dels seus antecessors. La maquinària de demonització que tan bé va funcionar amb Torra, Puigdemont i fins i tot Mas, ho té més difícil amb algú que calcula al mil·límetre cada paraula que diu, fins i tot a risc de ser avorrit i pla. Ni tan sols quan vol ser crític amb Ayuso, el president s’atreveix a arribar fins al fons i a dir les coses pel seu nom. Parla amb implícits, amb un “Ja m’enteneu”.

Impertèrrit com és, Aragonès no perd els nervis ni es deixa intimidar, però tampoc fa cap gest per destensar l’ambient. Es mou en un equilibri molt fi, entre l’home que vol negociar però, alhora, no renunciar a cap dels seus objectius. Al final, qui respira més alleujada és la delegada de la Generalitat a Madrid, Esther Capella, que ha fet feina entre bastidors. “S’ha de saber torejar a totes les places”, comenta algú. I això va fer ahir Aragonès.