La indignació contra Mazón arriba a missa
Un religiós valencià es fa viral després de criticar en una homilia que el president valencià "menjava i bevia mentre 228 persones morien"
BarcelonaL'acorralament del president valencià, Carlos Mazón, abasta tots els fronts, fins i tot alguns d'inesperats. Els seus girs de guió li han provocat grans crítiques de l'oposició política –i fins i tot de Vox–; les cada cop més comunes manifestacions massives, que han anat incorporant centenars de milers d'indignats; les enquestes, que li auguren una gran caiguda a les eleccions; la justícia, amb l'exconsellera Salomé Pradas i el seu número dos imputats; les múltiples comissions d'investigació en institucions que destapen les vergonyes de la gestió –com ara que el barranc de València es va deixar de vigilar perquè el cabal va baixar i era l'hora de dinar, segons l'excap dels Bombers al territori–; la detenció d'un valencià per amenaçar Mazón de mort, o l'enrenou al seu mateix partit. Però això no és tot: la indignació també ha arribat fins a missa. Aquests últims dies ha corregut com la pólvora una homilia del pare Josep Miquel Bausset, que assenyala el cap del Consell partint de la paràbola de l'home ric i Llàtzer que Jesús va explicar als seus deixebles, recollit en l'Evangeli de Lluc.
"Heu escoltat la paràbola, una paràbola molt actual, un ric que menja, que beu i que ignora el pobre que té al costat. Un ric que menja i que beu indiferent al sofriment del qui té al seu costat. No he tingut més remei que recordar un cas molt semblant, algú que menja i que beu, que fa un dinar de tres o quatre hores mentre la gent s'ofega", va etzibar Bausset des de la parròquia de l'Alcúdia (Ribera Alta), lamentant el llarg dinar i sobretaula de Mazón el dia de la gota freda, en què va arribar a la reunió de l'operatiu a les 20.28 h segons l'última versió –que també està en entredit–. I Bausset encara va afegir amb contundència: "És ben actual. Són paraules dures, són paraules fortes, sí. Però penseu si algú haguera perdut son pare, la germana, el fill, el net, ofegats. I és que no podem ser neutrals, el Papa no ho és". No es va quedar aquí i va cloure el sermó així: "L'Evangeli ens demana viure atents als qui passen necessitats, no fer com aquell ric que tenia el pobre al costat i el va ignorar, o aquell polític que menjava i bevia mentre 228 persones morien".
Una homilia aplaudida a les xarxes que connecta amb el malestar al territori. La va protagonitzar, el 20 de març, un religiós que no és pas capellà d'aquella parròquia, sinó que és un conegut monjo de Montserrat. Per què va fer ell la missa si no és un capellà de l'Alcúdia? Per un reguitzell de casualitats: segons ha pogut saber l'ARA, aquest religiós, que és fill d'un històric activista valencianista, Josep Lluís Bausset, va haver de passar algunes setmanes en la seva localitat natal per una qüestió familiar. Aprofitant l'avinentesa va oficiar diverses misses, cosa que va permetre al poble sentir de ple el català a l'església, ja que en aquesta localitat –com en la resta del País Valencià– la majoria de les misses són en castellà tot i que la població sigui majoritàriament catalanoparlant. També hi va jugar a favor la retransmissió per YouTube i l'oportunitat de l'Evangeli del dia.
El mateix religiós ja ha protagonitzat com a monjo homilies amb compromís, des del seu tarannà catalanista i defensor de la llengua, contrari a la repressió posterior a l'1-O i amb visió social vers la pobresa i la immigració. I és que en la mateixa missa va defensar la tesi que la teologia i les homilies s'han de fer "amb la Bíblia i amb el diari perquè, si no, queda molt boirosa" i "no ens fa tocar de peus a terra". Al País Valencià ha col·laborat amb grups defensors de la llengua pròpia com el Grup Cristià del Dissabte i escriu articles socials i catalanistes en diaris. L'homilia ha estat significativa, i això que una part del clergat valencià encara està ancorat en el conservadorisme ferm i és reticent al valencià, malgrat que l'arquebisbe de València, Enrique Benavent, és valencianista. Precisament, el 6 d'abril es commemora el centenari d'un abrandat sermó nacionalista de mossèn Bartomeu Barceló, mallorquí que des del Principat va defensar que "la corona del rei d'Espanya és l’argolla del poble català". Aquest fet, en plena dictadura de Primo de Rivera, el va portar a l'exili a la Catalunya del Nord.
