El Suprem mou peça per decidir si accepta la causa de Puigdemont per terrorisme

Barcelona / MadridMentre les negociacions sobre la llei d'amnistia continuen, la causa de Tsunami Democràtic segueix el seu camí als tribunals. El Tribunal Suprem s'ha activat aquest dilluns i, després de tenir l'expedient sobre la taula durant dos mesos, ha demanat a la Fiscalia que es pronunciï sobre l'escrit que li va remetre el jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón reclamant investigar per terrorisme l'expresident Carles Puigdemont, la dirigent d'ERC Marta Rovira i deu persones més. Ara, la Fiscalia haurà de posicionar-se sobre si creu que el tribunal ha d'assumir aquesta investigació, a la que l'alt tribunal ha nomenat de ponent Juan Ramón Berdugo.

Paral·lelament als moviments del poder judicial, segueixen les converses sobre el redactat final de la llei d'amnistia per esquivar precisament que casos com Tsunami quedin fora de l'oblit judicial. Els independentistes estan més satisfets ara que fa un mes arran dels canvis introduïts la setmana passada, però encara creuen que es pot blindar més davant els moviments de Castellón. Al llarg d'aquest cap de setmana hi ha hagut negociacions entre el PSOE, Junts i Esquerra, segons fonts consultades per l'ARA, i segueixen a hores d'ara.

De què tracten les converses? A la proposició de llei el terrorisme hi consta com un delicte exclòs de l'amnistia en cas de sentència ferma, però tant Esquerra com Junts volen redactar-ho de manera diferent amb dos objectius: passar el filtre del Tribunal Constitucional i que tant el cas dels CDR com el de Tsunami quedin emparats per l'amnistia.

El dubte d'inconstitucionalitat

La proposició de llei defineix les conductes que queden emparades per l'amnistia i les que en queden excloses. En l'apartat de les excloses, el PSOE i Junts van decidir introduir-hi els casos de terrorisme quan hi hagués sentència ferma, de manera que entenien que així tant els CDR com Tsunami Democràtic en quedarien inclosos perquè ara mateix estan en fase d'obertura de judici oral i d'instrucció —respectivament—. Ara bé, després de registrar la llei, des de Junts i també des d'Esquerra —que no ho veia clar des del principi— han revisat aquest apartat i creuen que hi pot haver dubtes de constitucionalitat. Per quin motiu? Ara mateix la llei estableix diferències entre els delictes que són exclosos de l'amnistia: si bé en el cas de terrorisme hi ha d'haver una sentència ferma, no hi ha aquest requisit en el cas d'altres delictes com els de traïció a l'Estat o els que van en contra dels interessos financers de la Unió Europea. Aquest contrast dins la mateixa llei, apunten juristes que assessoren els partits, podria no passar el filtre del Constitucional.

Quina és la solució? Com que el ministre de Justícia i Presidència, Félix Bolaños, ja s'ha negat a suprimir el terrorisme de la llei, ara negocien fer canvis en el redactat. Per una banda, resoldre aquesta diferència dins la norma per passar el filtre del TC, i, per l'altra, definir més enllà del que diu la directiva europea què és terrorisme. Per a Junts i Esquerra el problema és que el jutge García-Castellón està titllant de terrorisme les mobilitzacions de l'aeroport de l'any 2019 i volen desactivar-lo deixant clar a la llei d'amnistia que les protestes postsentència no encaixen en aquest delicte.

L'altre apartat delicat, i en què insisteix sobretot Junts, és el de les mesures cautelars. Actualment la proposició de llei estableix que, malgrat que s'interposi una qüestió de constitucionalitat per part d'un jutge, igualment han de caure totes les mesures cautelars de les causes emparades per l'amnistia, siguin les euroordres o la presó preventiva. Això permetria als exiliats —entre els quals Puigdemont— retornar un cop la norma entrés en vigor sense esperar que estigués aplicada al 100% per part del poder judicial. Ara bé, no hi ha cap referència a què passaria si hi ha una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, on els jutges també preveuen acudir. Per aquest motiu, els juntaires volen introduir a la llei una referència explícita, però fins ara el PSOE s'hi ha negat.

Més temps per negociar?

Aquest dimarts s'haurien de votar les esmenes transaccionals en la comissió de Justícia perquè la setmana que ve es votin al ple, per això els tres grups negocien a contrarellotge els canvis. Ara bé, es podrien allargar els tempos i introduir els canvis en el debat al ple? Seria arriscat, perquè el reglament del Congrés estableix que "cap grup parlamentari" s'hauria d'oposar a l'admissió de canvis a través d'esmenes transaccionals entre les ja presentades i el text de la llei que n'ha sortit de la comissió. El més probable és que PP o Vox ho vetessin.

"La voluntat d'ERC és que la llei d'amnistia sigui aplicable per a tothom -ha afirmat-. Hem treballat amb molt de rigor davant l'ofensiva judicial que ens espera", ha insistit la portaveu d'ERC, Raquel Sans. Des dels socialistes, la nova portaveu de l'executiva, Esther Peña, ha refredat la possibilitat de fer-hi canvis. "Defensarem les nostres esmenes tècniques i en el debat de demà dimarts a la comissió podrem parlar de tot -ha afirmat-. Hi ha molts grups i cal arribar a una majoria. La tasca de seduir i convèncer els toca a altres", ha afegit Peña, en el que ha semblat una mena d'invitació a Junts i ERC a buscar altres aliats per tirar endavant les esmenes.

Fonts socialistes no han volgut avançar més sobre la possibilitat de tocar l'apartat de terrorisme de la llei, però tenen l'esperança que el cas de Tsunami Democràtic encaixi sense problemes en funció de què decideixi la sala penal de l'Audiència Nacional. Els recursos d'apel·lació de la Fiscalia i les defenses contra la decisió del jutge Manuel García-Castellón d'imputar per terrorisme Puigdemont, Rovira i la resta d'investigats encara estan pendents de resoldre's. Si la sala considerés que els fets encaixen en desordres públics, tal com sosté la Fiscalia, desapareixeria el problema en aquesta causa. Una altra qüestió és la dels CDR, on el ministeri públic sí que acusa per terrorisme.