Els independentistes que no van voler votar el 12-M

Barcelona"Qui cregui o pensi que l'independentisme ha desaparegut per art de màgia o de Pedro Sánchez s'equivoca: l'independentisme no ha anat a votar, però segueix existint". Aquesta anàlisi de l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, difosa a X, recalca que el tomb unionista es deu a la tendència més pronunciada a l'abstenció dels sobiranistes. Això és així? Les dades certifiquen que no són pocs els independentistes que s'han quedat a casa en les últimes conteses electorals.

Aquest 12-M 70.000 sobiranistes no van acudir al seu col·legi electoral en relació amb els comicis d'ara fa tres anys, quan ja es va batre el rècord d'abstencionisme de la història de les catalanes. Una sagnia que encara va ser més pronunciada a les darreres eleccions generals, quan més de 300.000 votants independentistes del 2019 es van abstenir. Si anem enrere fins al 2017 –en les eleccions que van marcar el registre més elevat de participació de la història–, l'independentisme ha passat de 2,1 a 1,2 milions de vots, i l'espanyolisme de 2,2 a 1,6. Per tant, malgrat que el PSC va rebent un flux estable d'antics votants independentistes, especialment d'ERC, una part important de l'independentisme no ha engruixit les files de l'unionisme.

Tal com marca el gràfic, uns 30.000 votants d'ERC s'haurien abstingut en aquests comicis, més de 21.000 del PDECat, 14.000 de la CUP, 3.000 de Junts i uns 500 de Primàries. L'Albert és un dels milers de votants de la CUP que han fet el salt a la formació anticapitalista aquest 12-M. "És el primer cop que ho faig volgudament, perquè a les municipals era de viatge i no vaig poder votar, perquè si no sí que ho hauria fet". Aquest jove de 32 anys, exmilitant d'Arran, explica que ja era contrari al fet que la CUP es presentés més enllà de les municipals, però que va acatar la decisió de la militància de fer el salt al Parlament, tot i que a les espanyoles sí que no votava. Ara, però, ha dit prou perquè considera que l'alliberament de Catalunya vindrà de "la mobilització popular" i no de les conteses electorals: "Quan vam estar més a prop d'aconseguir la llibertat va ser amb la creació dels CDR, amb el control del carrer i del territori", remarca.

La Meritxell també és una independentista abstencionista convençuda, tot i que admet que li va costar fer el pas. "Fa vertigen, però un cop ho fas no hi ha marxa enrere: l'abstencionisme és una candidatura", assegura. Ella ja no vol donar més oportunitats als partits independentistes després d'haver-los votat a tots: "No van complir el mandat de l'1-O i després tampoc ho han arreglat, haurien de dimitir tots". L'últim cop que va votar va ser a les municipals del 2019, quan va fer-ho per Primàries a Barcelona, però ara ni el fet que l'exconsellera Clara Ponsatí es presentés amb Alhora li ha fet replantejar-s'ho: "Si hagués dimitit el 2017 potser ara l'hauria votat, però no pots dir a toro passat que ens estaven enganyant". Tant li fa que li retreguin que la seva abstenció ha contribuït a la victòria del PSC. "No són independentistes, són processistes, i fan el que els diu el govern espanyol. De fet, potser Salvador Illa aconsegueix més coses ara". Fins i tot confia que ERC se sumi a un tripartit perquè si les formacions independentistes es queden a l'oposició encara quedaran com a "víctimes" i tornaran a rebre el suport de la gent.

Per l'incompliment del mandat de l'1-O tampoc vota el Joan. "Mentre no s'executi no penso votar, la traïció és complir amb la legislació espanyola i acceptar el cens espanyol, perquè els que no van votar l'1-O ho van fer perquè no se sentien catalans i per tant el seu vot no pot valdre el mateix que el meu". No vota ni tan sols a les municipals. "Els ajuntaments els va crear la monarquia espanyola perquè aquí abans teníem el Consell de Cent i ens regulàvem per vegueries", remata.

L'abstencionisme independentista ha vingut per quedar-se?

El professor de ciències polítiques de la UOC Ivan Serrano Balaguer considera que "després del fracàs del Procés la reubicació dels partits independentistes ha provocat un desgast en el seu electorat". En aquest sentit, diu que "l'unionisme ha recuperat més els vots [perduts el 2021] i ha tornat més a la normalitat que l'independentisme" i que la baixada de l'activació independentista "s'ha vist més perquè el seu perfil del vot és més actiu que el de la mitjana".

Hi coincideix el director de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), Oriol Bartomeus, que argumenta que s'ha mobilitzat de manera "més profunda la part no independentista" perquè "hi ha hagut més incentius per votar PP i PSC, i una mica més Junts, però un gran desincentiu per votar ERC", en una campanya condicionada pel president espanyol, Pedro Sánchez. I ho exemplifica amb l'increment de participació superior a l'àrea metropolitana i la província de Barcelona en general (7,1% més), on predomina l'unionisme, comparat amb Lleida o Girona (4,4% les dues). Per la seva banda, Pau Torres, politòleg i investigador de la UPF –autor del blog Passes Perdudes–, sosté que "els independentistes s’han abstingut més i han fragmentat més el seu vot", però avisa que "no s'ha de minimitzar el transvasament al PSC com a resposta al cansament i decepció del Procés".

Torres recalca que "hi ha una fatiga electoral" i "si la gent no sent que poden canviar molt les coses no vota". I què els activa? Un tema de fons "com fer un estat" i "depenent del projecte". Al seu torn, Serrano diu que no complir amb l'agenda independentista ha estat "un obstacle per atreure l’electorat" i que la seva evolució serà clau. A més, explica que s'ha d'afrontar "un escenari que no és optimista pels processos migratoris dels darrers anys" i perquè els joves "no són més independentistes", cosa que "pot fer que l’agenda nacional sigui més difícil de portar a terme". D'altra banda, Bartomeus exposa que "la participació cada cop dependrà més del context" i que "poden sovintejar les convocatòries participatives amb abstencionistes", sense un patró clar. Això influirà en com evoluciona una abstenció diferencial –més pronunciada en les eleccions autonòmiques que en les estatals– que encara no és estructural de nou.