Els independentistes que no volen l'amnistia
Des de l'ANC fins a Clara Ponsatí, passant per Josep Costa, es mostren crítics amb com es planteja l'oblit judicial
BarcelonaDes de fa temps que el lema dels independentistes és "Amnistia i autodeterminació". De fet, és en l'únic que han estat d'acord en els darrers anys Esquerra, Junts i la CUP. Ara bé, aquest consens comença a tenir detractors dins del moviment independentista ara que s'està plantejant l'amnistia en el marc de la negociació de la investidura de Pedro Sánchez. En la manifestació per al sisè aniversari de l'1 d'Octubre van aflorar els primers símptomes: hi va haver crits d'"Amnistia no" després de sentir la presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, definint la mesura com un "blanqueig" de l'Estat i es van sentir xiulets, d'una part del públic, quan el líder d'Òmnium, Xavier Antich, va defensar l'oblit judicial obertament. La mesura, doncs, no només tensa el PSOE sinó que també hi ha independentistes en contra de l'amnistia. Qui són? Per què s'hi oposen?
Ara per ara les veus que es fan sentir són minoritàries dins del moviment, ja que tant Esquerra com Junts negocien amb el PSOE aquesta qüestió. Dels partits amb representació parlamentària només la CUP ha començat a llançar avisos aquesta setmana: "L'amnistia només pot ser un pas perquè Catalunya exerceixi el seu dret a l'autodeterminació", va advertir dimarts Laia Estrada al Parlament. I aquí rau la principal objecció que fan els contraris a l'amnistia a republicans i juntaires, la majoria dels quals són de fora de l'àmbit institucional. Se n'ha desmarcat l'Assemblea des de l'any 2019, però també s'ha manifestat en contra de la mesura l'exvicepresident del Parlament i exdiputat de Junts Josep Costa, i hi ha fet objeccions l'eurodiputada Clara Ponsatí.
En una conversa amb l'ARA, l'expresidenta de l'ANC Elisenda Paluzie explica que l'Assemblea sempre ha recelat de l'amnistia. Diu que el primer cop que va sentir el concepte va ser en una reunió entre partits i entitats sobiranistes l'any 2019 per decidir el lema de les manifestacions en contra de la sentència del Procés. Ella mateixa es va oposar que formés part de la demanda oficial perquè considerava que no hi havia les "condicions" per reclamar-la. És per aquest motiu que l'ANC es va mantenir al marge de les reunions amb ERC, Junts i la CUP per presentar la proposició de llei sobre l'amnistia al Congrés de Diputats l'any 2020.
Amb les negociacions amb el PSOE en marxa, Paluzie manté la mateixa opinió: "Només té sentit si va acompanyada de l'autodeterminació", diu, recordant que Pedro Sánchez ja ha rebutjat parlar d'un referèndum sobre la independència. Així, creu que s'han de prioritzar les causes judicials a l'exterior, principalment la resolució pendent del Tribunal Europeu de Drets Humans sobre la sentència de l'1-O, que recorda que està en risc amb una amnistia: si hi ha una extinció total de les responsabilitats penals, el TEDH pot considerar que ja no hi ha potencials "víctimes" i arxivar-ho tot. En la mateixa línia, remarca que amb l'oblit judicial quedarien a mig camí les investigacions sobre les càrregues policials. Només reconeix una virtut a l'amnistia en comparació amb els indults: que se'n podria beneficiar l'independentisme més enllà de la cúpula.
L'Espanya plurinacional?
L'exvicepresident del Parlament Josep Costa, que havia format part de l'equip jurídic de l'expresident Carles Puigdemont, comparteix la tesi. Per a Costa, l'amnistia és la via que té l'Estat per acabar amb la "dissidència" de l'exili, que fins ara s'havia mantingut aliena a la governabilitat de l'Estat. A diferència del que defensa l'independentisme majoritari, creu que l'amnistia no és una oportunitat per als independentistes sinó per a "l'Espanya plurinacional". Per quin motiu? "Es planteja com una segona part dels indults i de la reforma del Codi Penal, amb un preu polític nefast: l'ajornament o la renúncia dels objectius" de l'autodeterminació, diu.
De forma molt similar es va expressar recentment Ponsatí, en una conferència organitzada per l'ANC de l'Esquerra de l'Eixample. "Primer uns quants van tornar al corral només perquè els van deixar sortir de la presó", va dir amb relació al pacte d'ERC pels indults. "Ara ens proposen tornar al corral als que encara som fora amb una mica més de coses –en al·lusió a l'amnistia i el català–, però ens estan posant al corral", va sentenciar. Com Paluzie, Ponsatí no està en contra de l'amnistia com a concepte sinó en contra del "pacte" amb l'Estat tal com es planteja. Una de les persones més rellevants del seu entorn, Jordi Graupera, ja ha dit a Twitter que a parer seu la negociació entre el PSOE i Junts és el tret de sortida d'un "cicle de reforma d'Espanya".
En totes aquestes opinions hi ha una qüestió que no es pot passar per alt: d'una manera o altra han flirtejat –per separat– amb la possibilitat d'un altre espai independentista. Un eventual pacte per a l'amnistia, paradoxalment, pot acabar sent-ne l'espurna.