Independentista? Depèn del moment

Barcelona“No conec a cap independentista que ho hagi deixat de ser”. En les passades eleccions catalanes del 12 de maig els partits independentistes van perdre la majoria absoluta d’escons per primer cop des del 2015. En termes de percentatge de vot, van passar del 51% de les paperetes al 43%. Si fem un cop d’ull a les enquestes del Centre d’Estudis d’Opinió, observem que el percentatge de persones partidàries de l’estat independent era al juliol d’un 40%, uns vuit punts percentuals menys que el març del 2019. Com es pot veure, es tracta de dues xifres que posen en dubte la idea que ser independentista és una actitud immutable i que, un cop s’opta per aquesta preferència, és estrany que es produeixi un canvi.

Les enquestes o els resultats electorals ja apunten que la foto no és tan fixa com es pot arribar a pensar. En efecte, altres estratègies confirmen que hi ha un cert grup de població que va oscil·lant entre afirmar-se com a independentista i deixar-ho de fer. Si fem cas a les dades de l’enquesta POLAT, un sondatge de tipus panel que ha capturat les opinions de les mateixes persones des del 2010 fins al 2020, més d’una tercera part dels independentistes són volàtils. Així, des del 2013, any en què es registra el suport més alt a la independència de tota la sèrie, el 64% dels enquestats independentistes no canvien d'opinió durant els set anys posteriors. Per contra, els volàtils es caracteritzen per ‘picotejar’ diferents opcions de sobirania. En concret, un 27% dels que prefereixen en algun moment la independència també opten, en funció del context, pel federalisme. Així mateix, un 9% d’independentistes assenyala en algun moment el model autonòmic com a opció preferida.

És bo indicar que la volatilitat en el camp independentista és menor que entre els partidaris de l’estat autonòmic o de l’estat federal, grups que es mostren en termes generals com a més dubitatius. Aquest és especialment el cas del prototipus de federalista ‘mitjà’, el qual pot autodeclarar-se com a independentista o com a partidari de l’statu quo territorial (el model autonòmic) en funció del moment. Dit d’una altra manera, hi ha dies que prefereix declarar-se independentista, potser com una manera d’estirar el debat amb l’objectiu d’aprofundir en la descentralització, i d’altres com a autonomista, potser perquè simpatitza amb el partit que governa a l’Estat. Amb tot, la imatge d’un votant independentista monolític no acaba de quadrar amb les dades. Quan un independentista està envoltat d’altres independentistes convençuts pot tenir la sensació que el seu voltant no canvia, però això no significa que el seu entorn sigui representatiu.

Qui són els independentistes volàtils?

La tercera part d’independentistes que deixa de ser-ho (i a vegades torna a ser-ho) en funció del moment té unes característiques molt diferents de la dels independentistes fidels. Són persones ideològicament més moderades (quasi de centre) i tenen una identitat nacional més espanyola. La seva informació política és menor, no solen votar sempre i segueixen molt més la política espanyola que la catalana. A més, la seva dieta informativa és totalment diferent. Per exemple, mentre que sis de cada deu independentistes fidels s’informa políticament amb TV3, només un 10% dels volàtils té TV3 com a referència. La resta prefereix televisions (i mitjans) d’àmbit estatal.

Entre els independentistes volàtils, però, s’hi detecten dos perfils diferenciats. Un primer bloc és el format per la persona independentista-federalista, gent que transita d’una preferència a l’altra en funció del moment. Durant un parell d’anys es poden considerar federalistes, però els dos anys següents poden declarar-se independentistes. En canvi, un segon bloc s’ajusta més al de l’independentista decebut o fins i tot estoic –és a dir, ser-ne, però veure-ho impossible en l’estat actual de coses–. Es tracta de persones partidàries de la secessió durant un bon grapat d’anys, però que, de cop, deixen de ser-ho. Malgrat que puguin tornar a canviar d'opinió en el futur, en termes genèrics el canvi d’opinió d'aquests últims sembla força més consolidat.

Sovint s’ha considerat que les preferències territorials són fixes, estructurals, rarament subjectes al vaivé contextual. Si canvien, deien alguns, ho fan sobretot quan hi ha xocs sobtats, com decisions de tribunals constitucionals o crisis econòmiques. Res més allunyat de la realitat. Hi ha un bon grapat de catalans que bascula entre un costat i l’altre, la qual cosa també vol dir que l’independentisme els pot perdre, però també que els pot tornar a guanyar.

Els ‘boomers’ prefereixen la castanyada i la generació Z també vol el Halloween

Aquests dies podem veure pels carrers de les nostres ciutats i viles eslògans de dubtosa qualitat lingüística com ‘Castaween’ o ‘Halloweenyada’. Plats Bruts ja il·lustrava fa vint-i-cinc anys que ens encaminàvem cap a un cert model híbrid entre els panellets, les castanyes i alguns elements de la festa americana –tot i que el truc o tracte, malgrat alguns intents, sembla que encara no s’hagi implementat del tot. Segons les dades del CEO, la castanyada és majoritària entre les generacions silenciosa i ‘boomer’ –les més grans–, però a partir dels mil·lennials els que celebren les dues coses són majoria. En la generació Z, ja són un de cada deu els que celebren només el Halloween.