Eleccions al Parlament

La fórmula JxCat-ERC acusa el desgast

El govern dels dos partits és la tercera opció preferida dels catalans, per darrere del tripartit d'esquerres (21,9%) i l'executiu independentista amb la CUP (21%)

DAVID MIRÓ
i DAVID MIRÓ

BarcelonaL’última majoria absoluta al Parlament de Catalunya es va produir el llunyà 1992 i la va aconseguir la totpoderosa CiU de Jordi Pujol. Des de llavors han calgut pactes per governar o directament executius de coalició. El resultat del 14 de febrer no en serà una excepció, perquè les enquestes preveuen un triple empat entre ERC, el PSC i Junts (segons la de l’ARA, quedarien en aquest ordre). Per això, un dels temes principals de la campanya són els pactes postelectorals. ¿Però què en pensa l’electorat de cada partit?

Inscriu-te a la newsletter La setmana horribilis de Pedro SánchezUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La primera conclusió del sondeig fet per l’Institut Opinòmetre és que la fórmula actual, el bipartit entre Junts i ERC, té un fort desgast. Si es pregunta a tota la població, l’opció preferida és un tripartit d’esquerres format per ERC, el PSC i els comuns amb un 21,9%, seguit molt de prop per un altre tripartit, en aquest cas independentista, format per ERC, Junts i la CUP, amb un 21%. I ja despenjat en tercera posició apareix el govern actual, Junts-ERC, amb un 12,2%, seguit en el quart lloc per un tripartit constitucionalista del PSC, Cs i el PP (11,7%).

Cargando
No hay anuncios

Segons l’enquesta de l’ARA, les úniques aliances que sumarien aritmèticament serien el tripartit d’esquerres i l’independentista, i si ens atenem als posicionaments dels partits l’opció més viable és aquest últim. A més, la CUP tindria una forta pujada i passaria dels 4 escons actuals a 8 o 9, un gruix suficient per obrir aquest debat dins la formació anticapitalista.

Cargando
No hay anuncios

Tripartit independentista

Curiosament, els votants de la CUP són els que més volen veure els seus al Govern: el 62,5% hi aposten. En el cas de Junts, és el 55,6% (mentre que el 35,2% voldrien reeditar el pacte actual a dos), i en el cas d’ERC, el 42,6% (amb un 24,6% que vol repetir amb Junts i un escàs però significatiu 14,9% que preferiria un tripartit d’esquerres). Si es fa la pregunta al conjunt de persones que es declaren partidàries de la independència (un 47,6% enfront d’un 43,5%), el tripartit amb la CUP també és l’opció preferida, amb el 42,4%, seguit de lluny pel bipartit actual (21,4%). Hi ha també un 14,1% d’independentistes que preferirien un tripartit d’esquerres amb el PSC, bàsicament votants d’Esquerra.

Cargando
No hay anuncios

En el camp unionista l’opció preferida és el tripartit d’esquerres amb ERC, el PSC i els comuns, i això és així perquè una majoria clara de votants socialistes, el 53,7%, avalen aquesta fórmula molt per davant d’un pacte amb Cs i el PP (14%). És una dada que xoca amb la campanya de clar to antiindependentista que està protagonitzant Salvador Illa, i que aniria en contra de l’opinió dels seus propis votants, que no posen cap pega a governar amb els republicans d’ERC. Més lògica és l’aposta gairebé unànime de l’electorat de Jéssica Albiach pel tripartit d’esquerres (76,7%); ella sí que està enfocant la campanya en aquesta direcció. Pel que fa a la dreta, el pacte PSC-Cs-PP és l’opció majoritària dels votants taronges (73,3%), els populars (74,5%) i, curiosament, també els de Vox (57%), tot i que aquest partit no en formaria part.

Cargando
No hay anuncios

El dilema de la CUP

Quan es creuen les dades dels favorables a la independència per partits es veu que on hi ha més independentistes és a Junts, amb el 95,5%, seguit de la CUP (93,7%), ERC (85,7%), el PDECat (54,5%) i els comuns (33,9%), mentre que és residual a la resta de forces. Aquesta fotografia ens dibuixa una ERC més permeable a rebre vot no explícitament independentista i com els comuns s’han de moure en una certa ambigüitat per no tenir fuites de vot.

Cargando
No hay anuncios

En tot cas, aquesta fotografia es mantindrà després del 14 de febrer i influirà segur en les decisions que prenguin els partits a l’hora de proposar i negociar els pactes. Com ja va passar el 2015, tot apunta a un fort paper protagonista de la CUP, que haurà de decidir entre formar part d’un govern independentista, donar-hi suport des de fora o forçar la repetició de les eleccions.