L'independentisme acorda impulsar una llei d'amnistia al Congrés després del 14-F

BarcelonaDesprés de setmanes de converses i a les portes del final de la legislatura, JxCat, ERC i la CUP han registrat aquest dimecres una proposta de resolució al Parlament per demanar que es materialitzi una llei d'amnistia al Congrés de Diputats. El text consensuat reclama "l'aprovació per part de les Corts espanyoles d'una llei d'amnistia" que suposi "l'extinció de qualsevol tipus de responsabilitat penal i administrativa" per "tots els actes d'intencionalitat política vinculats a la lluita democràtica per l'autodeterminació de Catalunya" des de l'1 de gener del 2013 i fins a l'entrada en vigor de la norma. Malgrat que la proposta no ho especifica, el portaveu del grup parlamentari republicà, Sergi Sabrià, ha assegurat que la resolució s'ha pactat en paral·lel a un "acord" dels tres grups per "impulsar" la norma al Congrés "durant el mes de març".

Sabrià ha confirmat així que els partits no mouran fitxa a Madrid fins després de les eleccions del 14 de febrer, però no ha aclarit la fórmula que seguiran per portar la llei -amb nombrosos dubtes a nivell constitucional- a la cambra baixa. "Hi ha moltes formes de fer arribar una tramitació de llei al Congrés de Diputats, i en els propers dies [...] us donarem tots els detalls de com ho farem", ha afegit posteriorment la diputada cupaire Natàlia Sànchez. Si bé els partits valoraven l'opció d'aprovar una llei al Parlament que seguís la seva tramitació al Congrés -una proposta plantejada a l'ARA pel president d'Òmnium Jordi Cuixart-, de moment han pactat que la cambra catalana simplement es posicioni al ple de la setmana que ve sobre el fons de la qüestió. I és que la resolució en si, tramitada per urgència extraordinària per poder-la votar al ple que arrenca dilluns que ve -l'últim abans que es dissolgui la cambra-, no tindrà efectes jurídics un cop s'aprovi.

Abans que la mesa l'admetés aquest dimecres a tràmit, de fet, des de la majoria independentista a l'òrgan s'ha admès que és una "declaració de voluntats", segons expliquen fonts parlamentàries. Tot i això, tant Cs com el PSC han votat en contra de la tramitació. Els socialistes, tal com ha argumentat el seu portaveu adjunt, Ferran Pedret, perquè consideren que aquesta proposta s'hauria d'haver registrat com a "iniciativa legislativa" si l'objectiu és portar-la al Congrés, mentre que el líder dels taronges al Parlament i candidat de la formació a la Generalitat, Carlos Carrizosa, ha denunciat que l'independentisme busca "la immunitat dels acusats per corrupció".

El text, amb el qual l'independentisme buscarà el suport dels comuns -que no han aclarit quin serà el seu vot-, especifica que haurien de quedar emparats per l'amnistia els delictes de rebel·lió i sedició, el de malversació de cabals públics quan estigui en concurs amb el delicte de sedició i, en definitiva, tots els delictes vinculats a la consulta del 9-N o al referèndum de l'1-O. També els "actes d'expressió i d'opinió" realitzats a través de qualsevol mitjà que hagin estat "valorats com a delictes d'incitació a l'odi vinculats al conflicte polític amb Cata­lunya" i, finalment, "els delictes contra l'ordre públic" comesos "en el marc de la lluita" per l'autodeterminació de Catalunya i "les protestes i accions de crítica de l'actuació de les autoritats governatives o jurisdiccionals sobre el conflicte polític", incloses les posteriors a la sentència del judici del Procés.

Mesures per als repressors i reparació del dany

A diferència del que planteja la proposta de llei de la plataforma ciutadana Amnistia i Llibertat (ALL), que està recollint firmes arreu del territori, el text registrat al Parlament no preveu l'extinció de les responsabilitats per als "membres dels cossos i forces de seguretat pels actes generadors de causes penals"; és a dir, per a policies encausats per les càrregues de l'1-O. Per contra, es deixa clar que la llei que eventualment s'aprovi al Congrés haurà de preveure "mesures en relació a tots els responsables de la repressió de drets fonamentals", així com "reparar els danys causats a les persones represaliades, a les seves famílies i als col·lectius dels quals formen part".

Malgrat el rebuig de l'oposició, els tres partits independentistes encoratgen "tots els agents cívics, polítics i socials" a reivindicar la seva proposta a través d'un "acord naci­onal per l'amnistia, l'autodeterminació i els drets civils i polítics", i deixen clar que, "per a la seva plena efectivitat", l'amnistia ha d'anar acompanyada d'una "solució efectiva al conflicte polític" amb l'Estat que inclogui el "reconeixement del dret d'autodeterminació de Catalunya". Així ho ha reivindicat després de la reunió del Govern la consellera portaveu, Meritxell Budó, que no s'ha estat de recordar que el PSOE no està per l'amnistia, informa Núria Orriols. De fet, la portaveu socialista a la cambra baixa, Adriana Lastra, s'hi ha refermat aquest mateix dimecres.

El text registrat al Parlament, amb tot, inclou igualment una crida a la societat catalana a "mobilitzar-se" per fer possible aquesta via per alliberar els presos polítics, el retorn dels exiliats i la fi de totes les causes obertes pel Procés. "El lliure exercici dels drets polítics no pot tenir com a resposta la via de la justícia penal", conclou la resolució.