El via crucis de Felip VI a Catalunya
El desembarcament del rei a Catalunya sempre ha estat contestat amb concentracions de rebuig
BarcelonaLes protestes que s'han produït avui a Poblet per la visita de Felip VI no deixen de ser la continuació del trencament de relacions entre la monarquia i l'independentisme. Des que va avalar la via repressiva en la seva declaració institucional del 3-O del 2017, cada desembarcament del monarca en terres catalanes ha acabat amb incidents. Lluny queda l’oasi dels anys vuitanta i noranta quan Felip VI va conrear una imatge d’amistat amb Catalunya que ja havia llaurat el seu pare. Era el príncep que parlava català, que es declarava descendent de Jaume I i que va arribar a sentenciar que Catalunya seria el que els catalans volguessin que fos.
L'última visita del monarca a Catalunya va ser el 4 de novembre, tot just tres setmanes després de la sentència als presos polítics. Aquell dia milers de persones van protestar a les portes del Palau de Congressos de Barcelona tallant la Diagonal contra la presència de Felip VI. Els manifestants, convocats pel CDR, van cremar fotografies del monarca i van intentar impedir l'accés a alguns convidats de la desena edició dels premis Princesa de Girona, enmig d'un fort dispositiu policial que es va saldar, però, sense cap detingut.
Prèviament, el juliol de l'any passat, Felip VI va lliurar els despatxos de la nova promoció de l’Acadèmia General Bàsica de Suboficials de l'Exèrcit a Talarn (Pallars Jussà) amb pancartes contràries a la seva presència als afores del poble. Aquell dia, com avui, també va ser plantat per diversos alcaldes de JxCat i ERC.
La protesta més multitudinària va arribar, però, el mes de febrer del 2018, només cinc mesos després del seu polèmic discurs, quan Felip VI va aterrar a Barcelona per inaugurar el Mobile World Congress. Milers de persones van envoltar el Palau de la Música, on se celebrava el sopar d’inauguració de l’esdeveniment, en una concentració que va acabar amb dinou persones ferides per les càrregues policials, quatre de les quals van haver de ser traslladades a l’hospital. També hi va haver tensió amb un grup de persones que volien mostrar el seu suport al monarca.
Abans del referèndum, Felip VI ja havia tastat la indignació de la societat civil catalana. Durant la multitudinària manifestació de rebuig als atemptats jihadistes del 17 d'agost del 2017, Felip VI va acabar escridassat per bona part dels assistents, que l’acusaven de connivència amb el mercat armamentístic per les seves relacions amb la monarquia saudita. No van ser tot xiulets contra el rei, que també va tenir al seu costat alguns assistents amb banderes espanyoles.
El rebuig al monarca va prosseguir al carrer el mes d’abril del 2018, quan va viatjar a Barcelona per al lliurament oficial dels despatxos als nous jutges, que es va fer a L’Auditori. Mentre els CDR es van manifestar pel carrer Marina fins a l’avinguda Meridiana, els estudiants de l’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc) van fer un acte de protesta al vestíbul de L’Auditori amb una asseguda a la porta i van ser desallotjats pels Mossos.
A Tarragona, durant la inauguració dels Jocs del Mediterrani el 22 de juny del 2018, el rei tampoc es va salvar de l'escridassada i tant l'ANC com Òmnium i el CDR van intentar acostar-se al Nou Estadi, però els Mossos els hi van impedir. Aquell dia, Quim Torra va acabar assistint a la cerimònia, tot i que només unes hores abans s'havia decantat per plantar-lo. En la trobada amb el monarca, Torra li va entregar els informes del Síndic de Greuges sobre la vulneració de drets i llibertats a Catalunya des del mes de setembre del 2017. Alhora, el president també va anunciar que renunciava a la vicepresidència d’honor de la Fundació Princesa de Girona.
Precisament l'entrega d'aquests premis, l'any anterior, encara es va celebrar a Girona, però el consistori havia declarat, l’octubre del 2017, Felip VI i Millo persona no grata i va comunicar a la Fundació que no podia utilitzar les instal·lacions de l’auditori de Girona. En aquella ocasió la cerimònia es va haver de celebrar a Mas Marroch, vinculat als germans Roca. Diverses mobilitzacions convocades pels CDR van donar la benvinguda a Felip VI cremant fotos i fent pintades de rebuig.
En l'última edició del Mobile World Congress, la del 2019, les protestes també van ser sonores. Al migdia, membres dels CDR van asseure’s a les portes del Museu Nacional d’Art de Catalunya, que va estar tancat tot el dia, on es va celebrar el sopar d’obertura de la fira tecnològica amb el monarca.
Les institucions catalanes, contra la monarquia
Les institucions catalanes també han mostrar el seu enuig amb la Casa del Rei, ja sigui pel seu paper en el Procés com per les sospites de corrupció que recauen sobre el rei emèrit. Aquest dijous precisament el Parlament va aprovar demanar a l'Estat, i també a instàncies "d'altres països", que "investiguin i castiguin degudament la corrupció de la monarquia borbònica" després que s'hagin anat descobrint noves proves de les presumptes activitats il·lícites que el rei emèrit Joan Carles I va dur a terme mentre era cap d'estat. La moció que va presentar JxCat va rebre els vots favorables d'ERC, la CUP i els comuns.
La cambra catalana ja va aprovar una resolució el mes d’octubre del 2018, en què reprovava el rei i demanava l’abolició de la monarquia, que va ser tombada pel Tribunal Constitucional. Una quarta part de les les mocions contra el monarca aprovades per un centenar de municipis catalans també han sigut denunciades per l’Advocacia de l’Estat.