L'independentisme es torna a mobilitzar per assistir a la manifestació de diumenge a Altsasu
L'ANC ja ha organitzat una desena d'autocars per mostrar el seu suport als vuit joves empresonats
BarcelonaDe Brussel·les a Madrid i de Madrid a Altsasu. Després de desbordar la capital espanyola dissabte amb milers de persones, l'independentisme es tornarà a desplaçar aquest cap de setmana a la localitat navarresa per assistir a la manifestació per denunciar la sentència d'entre 2 i 13 anys imposada recentment als vuit joves que suposadament haurien agredit dos guàrdies civils i les seves parelles en un bar del poble el 2016 i que ja porten més de 850 dies tancats a la presó.
L'ANC ha organitzat una desena d'autocars que sortiran des de diferents punts del país per participar en la manifestació de diumenge a les dotze del migdia a Altsasu, que porta per lema "Això no és justícia!" i que han convocat els familiars dels joves. Els busos sortiran des de Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Terrassa, Tarragona, Lleida, Girona, Vilafanca, Vic i Amposta. En funció de l'èxit de la convocatòria, l'entitat independentista habilitarà més autocars des d'aquestes ciutats o des d'altres municipis perquè tothom que hi vulgui anar pugui fer-ho. De fet, a Terrassa ja s'ha obert un segon bus perquè el primer ja està ple. Molta gent, a més, ja ha anunciat en els grups que s'han creat a les xarxes socials per a l'esdeveniment que s'hi desplaçaran en cotxes particulars.
Les entitats convocats de la manifestació han habilitat el frontó municipal per a tota la gent que no tingui lloc on dormir de dissabte a diumenge, tal com han comunicat al seu compte de Twitter. I és que la majoria dels pocs allotjaments turístics que hi ha en aquest municipi de menys de 8.000 habitants ja estan plens perquè hi va gent també des d'altres ciutats de l'Estat.
La sala d'apel·lacions de l'Audiència Nacional va concloure el 7 de març passat que la suposada agressió no és terrorisme, en contra de la pretensió de la Fiscalia, però va ratificar l'agreujant per discriminació ideològica inclòs en primera instància, que impedeix aplicar les penes mínimes pels delictes atribuïts. El tribunal considera que no va ser una baralla de bar, sinó que els condemnats van agredir els agents i les seves parelles perquè eren guàrdies civils i que, per tant, ho van fer per motius ideològics.
"Afany de venjança"
Un cop coneguda la sentència, a la qual ara es presentarà recurs al Tribunal Suprem, Isabel Pozueta i Idoya Goikoetxea, en representació dels col·lectius Altsasu Gurasoak i Altsasukoak Aske, van anunciar la marxa i van denunciar el caràcter polític de la sentència. "Amb aquesta nova sentència es demostra el seu afany de venjança, de servitud a la Guàrdia Civil, d'avançar pel camí de retallades de llibertats i drets cap a un model punitiu i d'impunitat per a les forces de seguretat", van reblar les mares dels joves.
Fins i tot si el relat en què se sustenta la sentència "fos veritat", van considerar, "les penes d'elevats anys de presó són una barbaritat", ja que "la lesió més greu és un turmell trencat, una petita ferida al llavi i unes contusions i unes rascades". En el mateix any en què van ocórrer els fets, el 2016, van afegir, hi va haver 971 casos d'atemptat a l'autoritat, però "cap es va instruir ni es va enjudiciar amb la qualificació de terrorisme. "Cap va ser enjudiciat per l'Audiència Nacional. Cap va arribar a càstigs tan alarmants, fins i tot en el cas d'utilització d'armes o atropellaments amb vehicles", van afegir.
Curiosament, Carmen Lamela, la mateixa jutge de l’Audiència Nacional que havia empresonat recentment els presidents de les entitats sobiranistes catalanes i mig Govern, va dictar la presó preventiva per a sis dels joves per “risc de fuga”, malgrat que dos dies abans s’havien presentat voluntàriament a Madrid després de saber que estaven sent investigats.