L’independentisme manté obert el debat de la resposta al Suprem

BarcelonaA les portes d’un nou cicle polític, aquest cap de setmana la plana major de l’independentisme s’ha reunit en una cimera a Ginebra per llimar diferències estratègiques per tal de respondre a la sentència de l’1-O. L’hermetisme de la trobada va ser màxim i les poques declaracions que van transcendir ahir van ser les de la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, a TV3: “Hem de seguir treballant”. En les últimes setmanes, però, partits i entitats han anat fent públics els seus plantejaments per afrontar un escenari que volen que serveixi de punt d’inflexió.

Eleccions: Torra ha descartat aquesta opció, però ERC no hi tanca la porta

L’opció d’un avançament electoral plana sobre l’independentisme des de fa mesos. Tot i que el president de la Generalitat, Quim Torra, ha descartat aquest escenari -és l’únic que té la potestat de convocar-les-, ERC no ha volgut tancar-hi la porta. De fet, ahir el vicepresident, Pere Aragonès, va presentar la convocatòria d’uns nous comicis com un escenari inevitable si l’executiu català no és capaç de trobar els suports necessaris per aprovar els pressupostos del 2020.

Qüestió de confiança: Bargalló va plantejar aquesta eina si no s’aproven els comptes

ERC havia rebutjat aquest mecanisme en una moció presentada pel PSC a l’abril, però la setmana passada el conseller d’Educació, Josep Bargalló, no va descartar aquesta opció si la conselleria d’Economia no aconsegueix aprovar els comptes de l’any que ve. Ara bé, aquest mecanisme no té l’aval de JxCat, que recorda que la potestat de sotmetre’s a una qüestió de confiança és del president de la Generalitat.

Govern de concentració: ERC és favorable a aquesta opció i Torra no l’ha rebutjat

Diverses veus republicanes, com Pere Aragonès o el president del Parlament, Roger Torrent, han posat sobre la taula respondre a la sentència de l’1-O formant un govern de concentració que inclogui la CUP i els comuns -que estan disposats a parlar-ne-. Un escenari que Torra no ha rebutjat i al qual veus de JxCat com la diputada al Congrés de Diputats Laura Borràs s’han mostrat favorables.

Referèndum: Una opció de cara a la tardor del 2020

Algunes veus l’han posat sobre la taula els últims mesos i, fins i tot, diverses fonts apunten a l’ARA que des de Waterloo aquesta era una de les opcions per a la tardor del 2020.

Desobediència civil: Consens entre partits i entitats, però no en com concretar-la

És el plantejament que genera més consens entre els diferents actors sobiranistes. Entitats i partits polítics coincideixen que la desobediència civil ha de servir per respondre a la sentència de l’1-O, però no es posen d’acord en com concretar-la. Mentre que Quim Torra aposta per la “confrontació democràtica i pacífica” amb l’Estat, ERC no vol renunciar a la via del diàleg amb el govern espanyol. Per la seva banda, Òmnium reivindica una desobediència “no violenta i col·lectiva” i el seu president, Jordi Cuixart, ha cridat a una “mobilització constant”. L’ANC va més enllà i defensa que aquesta via ha de servir per fer efectiva la declaració d’independència.

Desobediència institucional: Torra i Puigdemont defensen aquest escenari

Torra és partidari que les institucions liderin la resposta a la sentència de l’1-O. De fet, fa unes setmanes va tancar la porta al diàleg amb l’Estat i aquest cap de setmana va demanar a Torrent que impliqués també el Parlament. Una de les opcions que JxCat no vol descartar és la investidura de Carles Puigdemont -que defensa també la desobediència institucional-. Un escenari, però, que només es podria materialitzar a través d’una investidura a distància, fet que suposaria desobeir el TC i que Torrent ja va descartar fa un any. Fonts republicanes són reticents a aquesta opció perquè comprometria el Govern i el Parlament i podria suposar un nou 155. L’ANC és partidària d’acompanyar la desobediència civil de la institucional per fer oficial l’1-O.