L'independentisme prepara una manifestació a Estrasburg el 2 de juliol pel veto a Puigdemont, Comín i Junqueras
Coincidirà amb la sessió constitutiva del Parlament Europeu
BarcelonaBrussel·les, Madrid i ara Estrasburg. Després de l'èxit de les manifestacions a les capitals de Bèlgica i Espanya, l'independentisme prepara una nova mobilització massiva a la ciutat francesa que acull el Parlament Europeu per al dimarts 2 de juliol en la sessió constitutiva de la cambra europea per defensar els drets polítics dels eurodiputats catalans escollits diumenge passat, segons ha pogut saber l'ARA.
Després que dimecres les autoritats de l'Eurocambra impedissin a l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i a l'exconseller Toni Comín recollir les seves acreditacions com a càrrecs electes del Parlament Europeu, a diferència de la resta de nous eurodiputats, l'independentisme ha començat a organitzar-se per organitzar una manifestació a Estrasburg aprofitant el gran nombre de mitjans que s'hi congregaran. "No podem quedar-nos de braços plegats", remarquen alguns dels promotors d'aquesta nova marxa.
Els organitzadors emplacen "tots els demòcrates catalans, espanyols i europeus a manifestar-se davant del Parlament Europeu el dia 2 de juliol" i insten l'ANC, Òmnium i el Govern a abanderar "la manifestació més gran mai convocada per defensar els drets polítics i democràtics, tant de les persones que han estat escollides com dels ciutadans que els han votat".
Si aquestes entitats o l'executiu no s'avenen a coordinar la manifestació, els organitzadors deixen clar que la tiraran endavant a títol individual en defensa de la democràcia i contra la vulneració dels drets polítics. Per aquest motiu, ja han posat en marxa una etiqueta a Twitter –#2JTotsAlParlamentEU– amb l'objectiu de començar a preparar una marxa que volen que sigui massiva per fer sentir un cop més la veu de l'independentisme al cor de nombroses institucions europees i internacionals.
Aquesta serà la segona manifestació al cor d'Europa en menys d'un any i mig. El 7 de desembre del 2017, el moviment independentista va aplegar 45.000 persones, segons dades oficials de la policia belga, als carrers de la ciutat vestits de groc per demanar la llibertat dels presos polítics, en una mobilització que el vicepresident de l'ANC, Agustí Alcoberro, va definir com "la més gran que s'ha fet mai" a la capital belga, i que portava per lema: "Desperta, Europa".
Ja aquest any, concretament el 16 de març, l'independentisme es va desplaçar en massa a Madrid per denunciar el judici al Tribunal Suprem contra els presos polítics. 120.000 persones, segons l’organització –18.000 segons la Policia Nacional–, van omplir la capital espanyola cantant a l’uníson el 'Cant a la llibertat', de José Antonio Labordeta, i 'L’estaca', de Lluís Llach, davant d’un mar d’estelades, el color groc dels presos polítics i les banderes reivindicatives de diversos col·lectius d’arreu de la Península.
Només una setmana més tard, centenars de catalans també es van sumar a la manifestació multitudinària que va recórrer els carrers d'Altsasu (Navarra) per protestar contra l'última sentència de l'Audiència Nacional que confirmava les penes imposades a vuit joves de la localitat per la baralla en un bar de dos guàrdies civils i les seves parelles.
A la manifestació, convocada pels col·lectius Altsasu Gurasoak i Altsasukoak Aske, i secundada per veïns, organitzacions socials i partits polítics, hi van acudir entre 35.000 i 50.000 persones, segons la Delegació del govern espanyol a Navarra, i 60.000 segons els impulsors, que es van manifestar pels carrers darrere d'una pancarta amb el lema en basc i castellà "No és justícia".
El Consell per la República Catalana crida a la participació
A través d'un comunicat, el Consell per la República Catalana ha fet una crida a participar de la manifestació per fer una "demostració massiva de suport a la democràcia i per la llibertat dels presos polítics". Concretament, reclamen a l'Eurocambra que no permeti l'exclusió de tres eurodiputats catalans, en referència a Puigdemont, Comín i Junqueras. En aquest sentit, exigeixen respecte pels resultats de les eleccions europees del 26 de maig. En el comunicat, el Consell per la República també demana a l'estat espanyol que compleixi la resolució del Grup de Treball de Detencions Arbitràries del Consell de Drets Humans de l’ONU i alliberi els presos polítics.
El Consell per la República explica que es coordinarà amb les entitats socials i polítiques que donin suport a aquesta mobilització, i demana la solidaritat a aquelles entitats civils i polítiques que se sentin concernides en la defensa dels drets i la democràcia a Europa.
Segons l'organització, la violació dels drets d’aquests quasi 2,3 milions de ciutadans (la suma dels vots de JxCat i ERC) suposaria un "gravíssim precedent que deixaria tocada la credibilitat del Parlament Europeu". I afegeixen que l'Eurocambra es veuria "incapaç" de garantir el respecte pels drets fonamentals dins de la pròpia institució i, per tant, incapaç de poder representar tots els ciutadans europeus, tal com determina el Tractat de Lisboa.
El Consell defensa que, d’acord amb les reformes introduïdes per aquest tractat, en el seu article 14.2 queda clar que el Parlament el formen els "representants dels ciutadans de la Unió" enlloc dels "representants dels pobles dels Estats" com fins aleshores.