L'independentisme torna a exigir la llibertat dels Jordis un any després del seu empresonament

BarcelonaUn any després de l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, l’independentisme ha tornat a sortir al carrer massivament per reclamar l'alliberament dels dos líders independentistes i de la resta de presos polítics. Milers de persones han omplert la plaça Catalunya en un nou clam per exigir l'alliberament de tots els dirigents empresonats i el retorn dels exiliats en un acte convocat per l'ANC i Òmnium sota el lema "Un any de vergonya, un any de dignitat. No ens aturarem!". Abans de l'inici de l'acte, el president de la Generalitat, Quim Torra, després de visitar els Jordis a la presó de Lledoners, ha assegurat que aquest any de presó els ha estat "robat" a Sànchez i Cuixart i ha denunciat la "causa general contra l’independentisme". "Votar no és un delicte, no acceptarem cap condemna, l’única sentència possible és l’absolució", ha afirmat Torra, i ha afegit que el que és delicte és pegar a la gent que vota. "Algun dia seran jutjats els que van ordenar les càrregues [de l’1-O]", ha dit. "Si la sentència és condemnatòria respondrem de manera pacífica i amb tota la radicalitat democràtica, com vam fer l’1 d’octubre i el 3 d’octubre", ha avisat Torra.

En el torn dels parlaments, el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, ha advertit: "Un any després seguim aquí, dempeus, per deixar clar que som molts, milers, en la defensa dels nostres drets i les llibertats. No callarem davant aquesta injustícia, aquesta farsa en què volen convertir els judicis dels presos". Mauri ha negat que el Procés hagi generat una fractura social. "L'única violència ha sigut la de l'extrema dreta que omple estadis i amenaça els carrers, i la de la policia que va venir a atonyinar els ciutadans d'aquest país. I després a sobre els van condecorar", ha reblat entre crits de "1-O, ni oblit ni perdó" dels assistents. Mauri ha acusat l'Estat de no haver "volgut tallar l'herència del franquisme": "No volen sortir ràpid de les presons, sinó amb dignitat", ha reiterat abans d'avisar que "els presos i preses no es defensaran de res, sinó que acusaran l'Estat de vulnerar els drets fonamentals". "Acusem aquest Estat de fer operacions per crear falsos relats de divisió, de violència, i de mentir al costat de l'extrema dreta", ha afegit.

Mauri s'ha adreçat al govern espanyol per reclamar gestos i no paraules: "¿Es pot parlar de diàleg quan es persegueixen les decisions sobiranes del nostre Parlament per protegir una monarquia que va perdre la poca autoritat que li quedava aquell 3-O?" "El que fan no és diàleg, sinó la resposta que sempre ha donat l'Estat a Catalunya, amb imposició", ha denunciat. Mauri també ha demanat "unitat" davant la repressió: "Ens cal una estratègia compartida. És una irresponsabilitat molt greu que no hàgim estat capaços d'arribar a aquesta unitat. Deixem els retrets, superem les desavinences, que l'hora és massa greu", ha anotat en sintonia amb les paraules de Jordi Cuixart, que en una entrevista a TV3 difosa avui ha reclamat "unitat". El número 2 d'Òmnium ha demanat a l'independentisme que "estigui a l'altura" davant una "ciutadania que diu que no vol gent a la presó, que no vol monarquies, que vol l'autodeterminació". Davant del judici de l'1-O, Mauri ha instat la ciutadania a mobilitzar-se: "Sereu vosaltres els que, als carrers, jutjareu aquest Estat".

La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, ha assegurat que hi va haver "un abans i un després" amb l’empresonament dels líders de les entitats sobiranistes el 16 d’octubre, una mesura que Paluzie ha afirmat que suposa "un pas més" en "l’escalada de repressió" de l’Estat que va començar el 20 de setembre de l’any passat. Paluzie ha llegit fragments d’una carta de Jordi Sànchez des de Lledoners: "Estem bé, estem forts [...]. Us demano que no defalliu, que us mantingueu vius, units i mobilitzats en l’exigència del mandat de l’1 d’Octubre. No us quedeu sent exigents amb els vostres representats per demanar unitat". "Si algú pretén comprar el meu dret a manifestar-me per exigir el dret a l’autodeterminació, s’equivoca. Vull sortir immediatament de la presó, però no a qualsevol preu. Tot el que no sigui l’absolució serà una condemna injusta, mantingueu-vos forts en la mobilització, el civisme i la no-violència. Sobretot ara que coneixerem les acusacions de la fiscalia", prosseguia el text enviat per Sànchez.

Paluzie també ha carregat contra la fiscalia i els mitjans de comunicació per dir ara que demanarà “penes mínimes” per als líders independentistes quan es tracta de “20 o 25 anys de presó". "Parlen de penes que els faran estar mitja vida a la presó i parlen de penes mínimes. És una vergonya per aquest Estat i pels mitjans de comunicació que fan aquests titulars", ha expressat la líder de l’ANC. Paluzie ha explicat que quan va assumir la presidència de l’ANC Sànchez li va escriure una carta, amb la qual pensa "moltes vegades", perquè agraïa la solidaritat de la gent, però recordava que "la raó d’existir de l’ANC no és la seva llibertat ni la dels presos, sinó convertir Catalunya en un estat independent". I això, ha afegit Paluzie, és el que vol fer l’entitat: "Seguirem enviant tot el nostre suport moral i material als presos polítics i exiliats [...], però seguirem treballant incansablement per l’objectiu que vam néixer, la independència”, ha sentenciat. "Només la República Catalana pot garantir el respecte als drets civils, socials i nacionals de la ciutadania de Catalunya. Us demanem fermesa amb el mandat de l’1-O i el 27 d’octubre", ha conclòs.

La resta de partits també han parlat abans de l'acte. El portaveu adjunt de JxCat, Eduard Pujol, ha afirmat que "no aturaran la denúncia" contra l’estat espanyol. "L’Estat sempre comet els mateixos errors", ha dit recordant que avui fa un any de l'empresonament dels Jordis i que ahir en feia 78 de l’afusellament del president Companys. "No hi ha possibilitat d’un judici just, demanem l’alliberament dels presos i el retorn dels exiliats. No ens acostumarem mai a això", ha afirmat Pujol. El portaveu adjunt de JxCat també ha titllat d’"error" el fet que el govern espanyol porti al TC la reprovació de la monarquia al Parlament. "És l’expressió democràtica del poble de Catalunya", ha expressat. "Ens sembla increïble". "No defensarem el contrari del que ens va manar fer el poble de Catalunya el 21 de desembre", va afirmar.

La portaveu dels republicans, Marta Vilalta, ha recalcat que els Jordis són "presos polítics": "Ho repetirem les vegades que calgui: si són a la presó és per ser qui representen". "Avui fa un any de la decisió de l'Estat de respondre amb repressió a l'anhel de llibertat de Catalunya", ha asseverat. "Exigim llibertat immediata de tots els presos i del retorn dels exiliats", ha afegit abans de sentenciar: "No ens valen rebaixes de penes. Només ens val l'absolució". Des de la CUP, Carles Riera ha assenyalat que avui "és un dia de lluita antirepressiva per reivindicar el retorn dels exiliats i exiliades i l'alliberament dels presos". Riera ha enviat "tota la solidaritat i el suport als Jordis" i ha denunciat la repressió de l'Estat, que "continua vigent". "Només activant la unilateralitat podem acabar amb aquest cicle repressiu", ha deixat clar el cupaire. Gerardo Pisarello, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, ha denunciat els "365 dies d’ignomínia" i ha recordat que no només els independentistes demanen que es posi fi a la presó. "A fora i, fins i tot, un expresident del Tribunal Suprem, han dit que la presó preventiva no té fonament jurídic ni el delicte de rebel·lió", ha denunciat. "S’ha d’acabar", ha reblat.

Quan ha finalitzat l'acte s'ha connectat amb la presó de Lledoners, on els manifestants que s'hi han concentrat pantalla han encès 365 fanalets, un per cada dia de presidi dels Jordis, amb crits de "No esteu sols". Els manifestants han respost des de plaça Catalunya amb crits de "Llibertat" mentre els manifestants han aixecat pancartes per reclamar la llibertat dels empresonats i han encès els mòbils per acompanyar des de la distància els fanalets de Lledoners.

Aquesta vegada –de la mateixa manera que en ocasions anteriors les decisions dels tribunals europeus sobre l’extradició dels exiliats han carregat l’independentisme d’arguments– el sobiranisme ha mostrat el seu rebuig a mantenir els Jordis en presó preventiva amb suport del recent posicionament d’Amnistia Internacional, que dilluns va titllar d’"injustificable" la privació de llibertat dels dos dirigents, considerats per la jutge de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela, líders del "tumult" del 20-S davant de la conselleria d’Economia, i als quals el magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, va processar afegint la implicació de l’ANC i Òmnium en l’organització de l’1-O.

La concentració d'avui és diferent de la cassolada que milers de persones van improvisar des dels seus balcons a tot Catalunya només uns minuts després de la decisió de la jutge d’empresonar els líders d’ANC i Òmnium, i diferent del mar d’espelmes que l’endemà va inundar el centre de Barcelona, deixant un rastre de cera a l’asfalt. La commoció regnava llavors entre la ciutadania, corpresa per l’existència dels primers presos polítics del Procés. Avui l'ambient és propi d’un moviment que ha hagut d’aprendre a conviure amb l’empresonament dels seus dirigents, una realitat que, malgrat tot –el pas dels mesos i les desenes de manifestacions per demanar que els presos tornin a casa– continua negant-se a acatar.