L’independentisme discuteix com cal tramitar la llei d'amnistia

BarcelonaPromoure una llei d’amnistia és una qüestió que genera consens en l’independentisme, però ara el problema que ha sorgit és com cal tramitar-la. Suposant que s’acceptés la seva constitucionalitat, una norma d’aquestes característiques hauria de ser aprovada pel Congrés, però, de manera opcional, podria fer-se una votació prèvia al Parlament per donar-li més solemnitat. JxCat, ERC i la CUP ja han obert converses sobre el tema, però, per ara, sense prendre una decisió clara.

La voluntat d’impulsar una llei d’amnistia es va presentar en societat el 3 de setembre passat a l’Ateneu Barcelonès. Allà va néixer la plataforma Amnistia i Llibertat (ALL). El seu objectiu, elaborar una proposta concreta de text legal -que han fet un grup d’experts i que ja és pública- i cuinar a foc lent una campanya de recollida de firmes per visualitzar que la llei té un ampli suport entre els catalans. Un cop fet això, la seva intenció era portar-la al Congrés. L’operació, però, s’ha complicat per dos motius. El primer, perquè l’impacte del covid ha impedit a Amnistia i Llibertat sortir al carrer a recollir firmes amb la intensitat que hauria volgut -fins ara n’ha recopilat 30.000-. El segon, perquè el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, va plantejar que fos primer el Parlament el que votés la norma i, un cop fet això, s’enviés a Madrid. “Així es visualitzaria quina és la proposta de consens catalana”, va explicar en una entrevista a l’ARA l’octubre passat.

Cuixart és una de les veus més escoltades per l’independentisme, i els partits de seguida van recollir el guant, però la seva idea planteja un obstacle. El Parlament quedarà dissolt en menys d’un mes per les eleccions i no tornarà a estar operatiu, com a molt d’hora, fins a mitjans de març. Encara es podria celebrar la votació en aquesta legislatura per la via d’urgència, però només que un grup de l’oposició impugni el text per inconstitucional faria impossible que es votés abans del 14-F.

El debat està servit

Fonts d’ERC expliquen que a hores d’ara “totes les vies” estan obertes, però admeten la dificultat de donar-li una tramitació per la via ràpida. A més, aquest partit s’ha bolcat en la campanya d’Amnistia i Llibertat i els d’Oriol Junqueras s’inclinen per donar més marge a la recollida de signatures. Des de JxCat tampoc tanquen cap porta, però recorden que el principal obstacle no és si cal anar primer al Parlament o directament al Congrés, sinó els suports que té la iniciativa -sense el PSOE, mai prosperarà a Madrid-. En aquest sentit, interpel·len ERC perquè pressioni els socialistes i, de la mateixa manera que formen “una majoria per als pressupostos i la investidura”, els arrenquin també un compromís per a l’amnistia. El PSOE sempre s’hi ha negat en rodó.

Finalment, fonts coneixedores de les converses entre els partits expliquen que la CUP ha plantejat també alguns dubtes, sobretot pel que fa al contingut de la llei que han redactat els experts. Als cupaires no els agrada que la norma prevegi l’amnistia no només per als represaliats per l’Estat sinó també per als policies que han estat encausats, per exemple, per les càrregues de l’1-O. Un quart actor en discòrdia són el comuns, que s’obren a donar suport a la llei però asseguren que ningú els ha trucat.

A hores d’ara l’escenari més plausible és que la llei no comenci a caminar fins ben entrat el 2021. Com ja és costum en l’independentisme, aquesta qüestió també promet un debat apassionat.