"La lluita per la llibertat dels presos polítics i la del país no es pot separar, és la mateixa"

BarcelonaL'independentisme torna a sortir els carrers un any després de l'empresonament de l'expresident de l'ANC, Jordi Sánchez, i del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. Els mateixos que la tardor passada van sortir amb "ràbia" contra la repressió de l'Estat, han omplert avui la plaça Catalunya de Barcelona, ara, però, també "amb impotència i decepció".

Així ho explica la Mercè Pepió, que lamenta que avui s'arribi al centre de la capital catalana amb els "ànims més apagats i amb menys efusivitat" que l'octubre del 2017. Tot i això, la Mercè, jubilada que viu a Badalona, i la seva parella, asseguren que seguiran anant a totes les concentracions sobiranistes i recorden que, més enllà de reclamar la posada en llibertat dels presos polítics, es manifesten per la independència, tot i que "sembla que cada dia ho tinguem més complicat".

En la mateixa línia, en Manel Ceballos afirma que per ell la "lluita per la llibertat dels presos polítics i la del país no es pot separar, és la mateixa". És per això que en Manel, de 42 anys, ve amb els seus amics des del barri del Born de Barcelona a manifestar-se per la independència de Catalunya igual que ho feia abans que empresonessin els Jordis. Admet, però, que avui se sent amb "més ràbia i impotència" que en les concentracions de la tardor passada per "com ha anat aquest any", però creu que és el "camí a pagar per aconseguir la independència". En Manel, sobretot, recorda la manifestació del 20 de setembre de l'any passat: "Vaig estar davant de la conselleria d'Economia des de les dotze del migdia fins a la una de la nit, i no vaig veure res que s'acostés al delicte rebel·lió".

"Els Jordis ens van fer fora de davant de la conselleria d'Economia a la nit", expliquen en Joan Pere i la Ximena Colom, coincidint amb en Manel. Asseguren que si el 20 de setembre de l'any passat van marxar "fins i tot els més tossuts" va ser gràcies a Sánchez i Cuixart. La Ximena, tècnica de farmàcia, explica que avui està igual d'"enfadada" que aquell dia de tardor, que juntament amb la seva parella, que és forner, anaven i venien dels seus llocs de treball al barri de Gràcia fins a la concentració per protestar contra "aquella barbaritat". Avui, tornen a Plaça Catalunya per demanar la llibertat dels Jordis i la independència de Catalunya, i per pressionar al govern de la Generalitat.

També acudeixen "decebudes" a plaça Catalunya la Laura Torcal i la Natàlia Martin per com "s'està portant políticament el procés des del govern de la Generalitat. Recorden amb nostàlgia el 20 de setembre de l'any passat com el dia que l'independentisme es va manifestar contra la repressió de l'Estat de forma "més cohesionada". Tampoc comparteixen l'estratègia d'Òmnium, una de les entitats que ha organitzat la concentració, a qui critiquen que fan "molts actes com aquests, amb música i banderes" però no demanen que es facin passos per aconseguir la república catalana -afirmen-.