La independència del PP balear
La trencadissa amb Vox fa aflorar de nou la seva idiosincràsia regionalista
BarcelonaEn la batussa entre el PP i Vox arreu d'Espanya hi ha hagut un conflicte que ha fet aflorar uns populars amb un tarannà diferenciat. A les Illes Balears, més enllà de l'estira-i-arronsa per l'afer migratori que va ocasionar una ruptura general, la llengua catalana i la cultura han estat un punt de fricció que ha rebentat l'entesa fins al punt que ara el PP explora converses amb altres grups parlamentaris –de l'esquerra i el sobiranisme– per temptejar acords. "Aquest govern té línies vermelles que no traspassarà mai", va assegurar la presidenta balear, Marga Prohens. Fa un any van subscriure el pacte amb Vox per arribar a la presidència –que va costar a assolir-se– amb mesures per a la "llibertat lingüística" que suposaven un retrocés per al català, però el trencament total ha succeït aquest desembre, plantant-se per mantenir la llengua vehicular a l'ensenyament i a la funció pública després que s'aprovessin 34 esmenes radicals de Vox per error.
Els populars balears tradicionalment han tingut perfil regionalista –interromput per José Ramón Bauzá, de qui Prohens va dir en campanya que no repetirien els mateixos errors i, després del pacte amb Vox, que no es repetiria la revolta social–. En conversa amb l'ARA, el vicesecretari d'organització del partit al territori, Pedro Álvarez, és contundent: "Em fan gràcia els partits nacionalistes o el PSIB, que presumeixen de defensar la llengua o la identitat, però la llei de normalització lingüística l'aprova [Gabriel] Cañellas [president entre 1983 i el 1995, del PP] i qui més ha defensat el català és el PP sense cap dubte".
De fet, el politòleg i consultor de l'agència Neula, Eli Gallardo, assegura que els populars "tenen un tarannà propi, que ve de la Transició", des de Cañellas, assimilable al regionalisme. "Tothom sabia que es parlava en català i no hi va haver cap embolic com al País Valencià amb el blaverisme", remata, afegint que els grups que negaven la unitat de la llengua eren molt minoritaris. Apunta que "la cultura i la identitat no eren motiu de disputa", però que, a parer seu, els populars van fer renúncies en la negociació amb Vox de fa un any "per poder tornar a governar". La trencadissa que "es veia a venir" ve precedida del canvi de xip després de la patacada causada per Bauzá –de 35 a 20 diputats.
En tot cas, el partit fins i tot va participar del debat de Plataforma per la Llengua per la campanya del 28-M amb propostes de foment de l'idioma. Álvarez, que també és tinent d'alcalde a Sineu, sosté que la idiosincràsia balear l'explica el "fet insular", així com "el respecte a la cultura i la llengua amb un bilingüisme cordial" i la "vocació autonomista" en una "'Espanya plural de les nacionalitats i regions". Un autonomisme que veu reflectit en la direcció estatal del partit. Sí que sosté que Prohens "ha deixat clares les línies vermelles de la Constitució, l'Estatut –clar en l'idioma– i la pau social, [per] no ser un govern que encengui el carrer". I recalca que Vox planteja "el que no se sent al carrer", perquè "el català ha de ser llengua oficial de la funció pública i vehicular en ensenyament". Amants de les polítiques "moderades", rebutja fer servir com a "arma llancívola" la llengua "compartida amb Catalunya i la Comunitat Valenciana" i aposta per fomentar-la sense enrenou. Així justifica que no s'exigeixi en la sanitat per la "falta de professionals".
Del gir als escenaris
Davant el nou escenari, el líder dels sobiranistes de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, sosté que "les Illes Balears és l'únic territori de l'Estat on la dreta espanyola es planteja un diàleg amb l'esquerra i el sobiranisme per deixar de banda l'extrema dreta", i afegeix que "el sol plantejament que pugui ser és una estranyesa". Ja al principi de la legislatura, Més havia allargat la mà a Prohens per col·laborar si no pactava "enlloc" amb Vox i ara torna a obrir-s'hi: "Avui estem més a prop de parlar de la governabilitat del país i de diàleg estable", etziba. Alhora, ha copsat com en aquesta legislatura els populars volien centrar-se en la política econòmica desregularitzadora, mentre que han anat rebaixant moviments de Vox, que ha estat centrat en "la batalla cultural" contra el català i hi ha xocat.
El president de l'Obra Cultural Balear, Antoni Llabrés, també valora "positivament aquest nou escenari", si bé continuen "vigilants". Lamentant que la llengua fos una "moneda de canvi", comenta que, si ara hi ha un "retorn al consens estatutari", hi pot haver "esperança" que algunes mesures caiguin, com ara els plans de "segregació" o desdoblament lingüístic a l'escola –amb una adhesió de només un 2%–. Gallardo apunta que Prohens "en un principi es va abraçar a les tesis regionalistes" i que ara "defensa la cultura catalana com si no hagués pactat mai amb Vox". Un fet que també veu part d'una "estratègia" electoral, igual que l'aproximació a l'esquerra com "per centrar-se després d'estar escorats a la dreta", tot i que "els radicals de Vox els han posat al centre quan s'han volgut carregar consensos".
En tot cas, el regionalisme del PP ve de fons i fins i tot ha nodrit les files de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, com l'expresident balear Cristòfol Soler (1995-1996), convertit en independentista, i que "per motius territorials i lingüístics va durar dos telenotícies" com a governant, segons el president de l'entitat, Joan Planes. Malgrat que sosté que encara hi ha una "part regionalista", hi desconfia per la "dependència de Madrid". A hores d'ara encara es mantenen els pactes en consells insulars com el de Mallorca, on Vox és al govern.