Carles Boix: "Espanya recorre a la UE perquè ha perdut la batalla de la viabilitat de la independència"

Barcelona"Espanya ha perdut la batalla de la viabilitat política i econòmica de la independència, per això fa servir la UE de barrera". Així ho ha considerat aquest dimarts al matí el catedràtic de ciència política de la Universitat de Princeton i membre del consell assessor per a la Transició Nacional Carles Boix, que ha posat en dubte que en cas que Catalunya s'independitzés fos expulsada automàticament de la UE.

Boix ha participat aquest dimarts al matí juntament amb el també integrant del CATN i catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Barcelona Joan Vintró a les jornades acadèmiques 'Formació de nous estats al món al segle XXI?', sobre els processos independentistes del Quebec, Grenlàndia, Flandes, Escòcia, Euskadi i Catalunya, organitzades per la Universitat de Barcelona i el Centre d'Estudis Històrics Internacionals que es fan al Centre Cultural el Born.

Pel catedràtic de la Universitat de Princeton, tant cert és que l'article 49 del tractat europeu parla de la necessitat d'unanimitat per acceptar un nou estat membre de la UE com que n'hi ha un altre, el 50, que indica que la sortida d'un territori de la UE "no és possible d'un dia per l'altre" i està subjecte també a un procés llarg i complex de negociació. Per Boix, Espanya mirarà de vetar la secessió amb arguments econòmics, a més de polítics i legals, però ha desmentit la hipòtesi del bloqueig financer: fins i tot en cas d'expulsió de la UE, les entitats financeres situades a Catalunya podrien seguir accedint al crèdit del BCE via les sucursals situades en països membres.

La DUI, legítima

Boix i Vintró han defensat que si la Generalitat esgota escrupolosament tots els ressorts de la llei vigent per convocar la consulta i l'estat espanyol segueix vetant-la, la declaració unilateral tindria legitimitat. Davant la possibilitat que l'Estat pogués arribar a suspendre l'autonomia o anar més enllà, decretant l'estat d'excepció en cas de declaració d'independència, Vintró ha alertat que "la utilització de mesures extremes plantejaria dificultats" a nivell internacional a Espanya. També per desactivar aquesta possibilitat, Vintró ha advocat per "seguir escrupolosament" les vies legals, "encara que hi posin obstacles" i ni que sigui per carregar el procés d'emancipació de raons i legitimitat de cares enfora.

Per Boix, més enllà del principi de nacionalitat i democràtic, hi ha un tercer element que justificaria l'autodeterminació catalana que superaria els supòsits de violació dels drets humans o d'ocupació militar pel qual es va preveure aquest principi. Es tracta de "la idea de l'autodeterminació com a últim recurs per posar remei a injustícies constants". Aquest és un supòsit que "comença a entendre" la comunitat internacional per justificar un procés de dret a decidir. Ja no només pels casos en què no s'atenen les demandes "raonables" d'autonomia, sinó més encara quan s'acredita l'incompliment sistemàtic dels acords polítics, com creu que és el cas de la relació de Catalunya amb l'estat espanyol. De fet, no és casual en aquest context el memorial de greuges que ha difós el Govern entre la comunitat internacional. En qualsevol cas, però, ha subratllat la importància i fortalesa que dóna al procés polític català el fet que neixi de la "societat civil organitzada" i no de les elits del país.